Lutier

Infotaula ocupacióLutier
Taller d'un lutier a Cremona Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'ocupació
fabricant d'instruments musicals Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
lutieria Modifica el valor a Wikidata

Un lutier[1] (o luthier) o en la nomenclatura històrica, violer, és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc. El terme deriva del francès luth (llaüt).

Introducció

Aplicació del vernís

L'ofici de lutier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà del segle xvii, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument –a tall d'exemple, per al violí, n'hi ha aproximadament 80– per a ajuntar-les i enganxar-les. El lutier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs lutiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic.

El lutier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà dels anys 1970. Per aquesta denominació, el lutier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment «lutier», per abús del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensió, del fabricant d'instruments de música tradicional.

Els instruments de corda fregada

Història

A França, els grans centres històrics de lutheria clàssica són Mirecourt, París, Lió i algunes altres ciutats.

L'escola de Cremona

S'acostuma a personificar la invenció del violí, de la viola i del violoncel en Andrea Amati (1511-1580). Aquesta tradició no es correspon del tot amb la història de la lutieria, tot i que hi pot haver una justificació: cal saber que Andrea, a través de la formació dels seus fills, i fins a Niccolò Amati, dona a llum gairebé una dinastia, la dels lutiers de Cremona. I el taller de Niccolò Amati veurà alumnes tan cèlebres com Antonio Stradivarius (1644-1737), Jakob Stainer (1621-1683) o Andrea Guarneri (1626-1698).

Alguns lutiers importants

  • A França:
    • Jean Bauer (1914-2005)
    • Louis Guersan (1713-1781)
    • Jean Henri Naderman
    • Jean Baptiste Vuillaume
    • Étienne Vatelot
    • Gaspar Tieffenbrucker (1514-1571), al capdavant d'una important dinastia de lutiers, nascut a Füssen i mort a Lió
    • les famílies Médard, Lupot, Jacquot, Pajot (Pageot), Gand, Bernadel
  • A Alemanya, Àustria, Suïssa:
    • Jakob Stainer
    • Matthias Klotz (1653-1743) i els seus fills, sobretot Sebastian Klotz (1696-1775)
    • David Tecchler (1666 Salzbourg – 1748 Roma)
    • Leopold Widhalm (1722-1776)
    • les famílies Hornsteiner, Hopf, Meinel, Neuner, Dörffel, Fichtel, Pfretschner...
  • Als Països Baixos:
    • Hendrik Jacobs (1629-1704)
    • Pieter Rombouts (1667-1740).
    • Els membres de la família Cuypers (Kuypers) als segles xviii i xix
  • A Itàlia després de 1800:
    • Leandro Bisiach (1864–1946)
    • Stefano Scarampella (1843-1925)
    • Giuseppe Fiorini
    • Giuseppe Ornati
  • A Itàlia després de 1900:
    • Ansaldo Poggi (1893-1984)
    • Roberto Regazzi (1956-)
    • Sesto Rocchi (1909-1991)
    • Gaetano Sgarabotto (1894-1982)
  • A Catalunya:
El Violoncel Guillamí, una de les obres de Joan Guillamí conservades al Museu de la Música.
  • A la República Txeca:
    • Johann Kulik
    • Karel Vavra (1...-1973)
    • Premysl Otakar Ŝpidlen (1896-1958)

Els instruments de corda pinçada

Els instruments de corda pinçada són: l'arpa, la guitarra i el clavicèmbal, etc.

Alguns lutiers

  • Amati
  • A França:
    • Philippe Humeau
    • Guitares La Fée
    • Benoit de Bretagne
    • Christophe Leduc
    • Philippe Dubreuille

Referències

  1. ↑ «Lutier». Neoloteca. TERMCAT. [Consulta: 20 juliol 2021].

Vegeu també

Bibliografia

  • René Vannes, Dictionnaire Universel des Luthiers.
  • The Complete Luthier Library.
  • Manuel pratique de lutherie, Roger et Max Millant.
  • Les Violons du Roi de Jean Diwo, novel·la de 1990.
  • Le luthier de Mirecourt de Jeanne Cressanges, novel·la de 1999.

Enllaços externs

  • EILA : Entesa Internacional de Luthiers i Arqueters
  • Vídeo El luthier
  • Luthiers.Cat: Associació de Luthiers de Catalunya
Registres d'autoritat
Bases d'informació