Música electroacústica
La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics.[1] Aquest tipus de fer musica va començar a desenvolupar-se als anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, gràcies al notable avanç de l'electrònica i la seua aplicació als diferents àmbits científics. Va surgir com a posició unificadora entre la música electrònica que s'havia desenvolupat a Colònia, a Alemanya durant els anys de 1950 (la que utilitzava pràcticament tan sols sons generats electrònicament) i la música concreta, encara que a poc a poc es va convertir en un terme general que agrupa l'electrònica en viu, la tape music (música en cinta), i qualsevol altra música o tendència que pugui combinar sons de l'entorn acústic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrònica mitjançant oscil·ladors, ordinadors, etc. Quan s'utilitzen exclusivament sistemes digitals també s'anomenen música cibernètica.
Compositors
| A
B
C
| D
E
F
G
H
I J
K
| L
M
N
O
P
Q | R
S
T
U V
W
X Y
Z |
Referències
- ↑ Massagué, Alexandra. «La música electroacústica». [Consulta: 27 maig 2022].
Bibliografia
- dal Farra, Ricardo «El archivo de música electroacústica latinoamericana… diez años después [L'arxiu de música electroacústica llatinoamericana... deu anys després]». Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, núm. 13, 2013, pàg. 34-44. ISSN: 1695-5951.
- Vega, Aina «Què és la música electroacústica». VilaWeb, 02-07-2015.
