Magister meus no vol que me miras, novell

Infotaula documentMagister meus no vol que me miras, novell
Tipusnota Modifica el valor a Wikidata
Estatcomtat de Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle X Modifica el valor a Wikidata

Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell),[1] és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".[2]

El llatí quotidià, d'ençà de la crisi del segle iii, s'havia començat a dialectalitzar en variants regionals que en el regnat de Carlemany, començaven a esdevenir mútuament inintel·ligibles, i les dimensions de l'Imperi requerien una burocràcia estatal alfabetitzada que permetés administrar i sostenir-lo pacíficament.[3] Alcuí va ser un dels principals promotors de la reforma educativa de Carlemany, i a partir de l'any 787, es van promulgar tot un seguit de decrets que recomanaven, a tot l'imperi la restauració de les antigues escoles i la fundació d'altres de noves.[4] Les escoles episcopals varen esdevenir els grans centres educatius de l'època.

El text és l'única referència de què disposem i explicita que està escrit amb lletra del segle x o de principis del següent.[5] Dissortadament el llibre actualment es dona per desaparegut i no és possible de precisar la data. Amb tot, el 2023, un estudi de Jesús Alturo i Tània Alaix i Gimbert considera que aquest escrit correspon més al segle xi que al segle x.[6] D'altra banda, opinen que el text no fa referència, en clau humorística,[1] a la prohibició de llegir el llibre, o una part d'ell, als deixebles no autoritzats, sinó que aquesta expressió té un doble sentit, no adreçada a un suposat lector a qui el llibre convida a no ser llegit, sinó a un missatge entre estudiants de caràcter més personal i íntim.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Gimeno Betí, Lluís. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII) Per Lluís Gimeno Betí, 2005, p. 63. ISBN 848021483X. 
  2. ↑ Galves, Jordi. «El primer, primer, que mai es va escriure en català». El Nacional, 13-07-2017. [Consulta: 31 gener 2021].
  3. ↑ Mata, Jordi. «Carlemany. El pare d'Europa». Sapiens. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2022. [Consulta: 31 gener 2021].
  4. ↑ Schulman, Jana K. The Rise of the Medieval World, 500-1300 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2002, p.xx. ISBN 0313308179. 
  5. ↑ Villanueva, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. (en castellà). VIII, 1826, p. 46 [Consulta: 22 agost 2015]. «6.º Incipit exordium de ortu vel obitu Patrum: Esaias profeta qui interpretatur &c. En este tratado al fol. 57 del libro se ven al margen escritas estas palabras: Magister ms. novol (ó novel) q; me miras novel. Esta bagatela en lengua vulgar es notable por su antigüedad; porque la letra es del siglo X, ó cuando más de los principios del siguiente.» 
  6. ↑ Alturo, Jesús; Alaix, Tània. Lletres que parlen: viatge als orígens del català. Barcelona: La Magrana, 2023, p. 136 i 214. ISBN 9788419334053. 
  7. ↑ Alturo, Jesús; Alaix, Tània ««El canonge de Roda Arnau de coll, escriba i poeta»». Arxiu de Textos Catalans Antics, 32, 2017-2019, pàg. 657-662. ISSN: 0211-9811 [Consulta: 27 maig 2023].