Makonde

Infotaula de llenguaMakonde
Chi(ni)makonde
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.151.000 (2016)[1]
Parlants nadius2.151.000 (2016)
Autòcton deCabo Delgado, Regió de Lindi i Regió de Mtwara Modifica el valor a Wikidata
EstatMoçambic Moçambic 531.200
Tanzània Tanzània1.621.000
Kenya Kenya 3.200
Mayotte 1.500
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües rufiji–ruvuma Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kde Modifica el valor a Wikidata
Glottologmako1251 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekde Modifica el valor a Wikidata
IETFkde Modifica el valor a Wikidata
Poblat de parla makonde.

El makonde és la llengua parlada pela macondes, un grup ètnic del sud-est de Tanzània (regió de Mtwara) i del nord de Moçambic, a la província de Cabo Delgado. Makonde és una llengua bantu central i estretament relacionada amb el yao. Els dialectes matembwe i el mabiha (maviha) són divergents, i no tenen per què ser makonde.

Chikungunya, nom d'una febre viral transmesa pels mosquits, deriva de l'arrel verbal makonde kungunyala (que vol dir "allò que es doble cap amunt", "arribar a ser retorçat," o "caminar ajupits") després que la malaltia va ser identificada per primera vegada a l'Altiplà Makonde.[2] La derivació del terme s'atribueix erròniament al suahili.[3]

Referències

  1. Makonde a The Joshua Project
  2. «Chikungunya at the Door — Déjà Vu All Over Again?». New England Journal of Medicine.
  3. Four cases of acute flaccid paralysis associated with chikungunya virus infection

Bibliografia

  • (portuguès) Manuel Viegas Guerreiro, Rudimentos de língua maconde, Instituto de Investigação Científica de Moçambique, Lourenço Marques, 1963, 152 p.

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Llengües
indígenes
Bantu
Bantu
nord-occidental
Bena–Kinga
Chaga
  • Kilimanjaro Central
  • Gweno
  • Rombo
  • arusha-chini
  • Kilimanjaro Occidental
Grans Llacs
  • Ha
  • Hangaza
  • kizu
  • Ikoma
  • Jita
  • Kabwa
  • Regi
  • Kerewe
  • Kuria
  • Kwaya
  • Ngoreme
  • Nyambo
  • Suba-simbiti
  • Sumbwa
  • Vinza
  • Zanaki
  • Zinza
Kikuyu-Kamba
  • Sonjo
Nord-occidentals de la costa
Takama
  • Holoholo
  • Iramba
  • Isanzu
  • Kimbu
  • Nyamwezi
  • Sukuma
  • Turu
Kilombero
  • Mbunga
  • Ndamba
  • Pogolo
Rufiji–Ruvuma
  • Matengo
  • Matumbi
  • Mpoto
  • Mwera
  • Ndendeule
  • Ndengereko
  • Ndonde
  • Ngindo
  • Ngoni
  • Nindi
  • Yao
Rukwa
  • Bungu
  • Fipa
  • Lambya
  • Malila
  • Mwanga
  • Nyakyusa
  • Nyiha
  • Nyika
  • Safwa
  • Wanda
Altres bantu
Cuixítiques
Niloticosaharianes
  • Datooga
  • Kisankasa
  • Kwavi
  • Maasai
  • Mediak
  • Mosiro
  • Ngasa
  • Ogiek
Altres
Llengües de signes
  • Llengua de signes de Tanzània