Malikisme

El malikisme —àrab: المالكية, al-mālikiyya, المذهب المالكي, al-maḏhab al-mālikī, o الفقه االماالكي, al-fiqh al-mālikī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.[1] Va ser fundada a Medina al segle viii de la mà de l'imam Màlik ibn Anas (715-795).[2] Tot i recórrer a la tradició profètica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o ijmà) a l'hora d'abordar qualsevol qüestió de jurisprudència islàmica. Des de la seva creació s'expandí per l'Àndalus i el Magrib, on és actualment l'escola predominant. També se segueix avui dia a l'Àfrica subsahariana islàmica. Entre els segles IX i XI, el centre més important d'estudis malikites va ser la Gran Mesquita de Kairuan, a Tunísia.[3][4]

Referències

  1. ↑ Hisham M. Ramadan (2006), Understanding Islamic Law: From Classical to Contemporary, Rowman Altamira, ISBN 978-0759109919, pp. 26–27
  2. ↑ «Malikisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Wilfrid Scawen Blunt and Riad Nourallah, The future of Islam, Routledge, 2002, page 199
  4. ↑ Ira Marvin Lapidus, A history of Islamic societies, Cambridge University Press, 2002, page 308

Vegeu també


  • Vegeu aquesta plantilla
Islam
Creences i pràctiques
Articles de fe: unitat de Déu, àngels, llibres revelats, profetes, judici final, destí
Pilars de l'islam: xahada (declaració de fe), zakat (impost alcorànic), salat (pregària canònica), sawm (dejuni del ramadà), hajj (pelegrinatge)  · gihad  · alimentació  · indumentària  · celebracions
Texts i lleis
Escoles jurídiques
Corrents de l'islam
Història
Islam sociopolític
Altres nocions
Umma  · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa)  · cultura  · art  · arquitectura  · banderes  · literatura  · ciència  · calendari musulmà  · títols islàmics
Registres d'autoritat
Bases d'informació