Manfred Eigen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1927 Bochum (Alemanya) |
| Mort | 6 febrer 2019 (91 anys) Göttingen (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen Gymnasium am Ostring (en)  |
| Director de tesi | Arnold Eucken |
| Activitat | |
| Camp de treball | Biofísica |
| Ocupació | químic, professor d'universitat, escriptor, acadèmic, físic, biofísic |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Brunsvic Universitat de Göttingen |
| Membre de | Academia Europaea (1989–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1966–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències d'Hongria Organització Europea de Biologia Molecular Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Royal Society |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Katja Nieselt-Struwe (en) , Christoph Mayer (en) i Petra Schwille |
Premis
| |
 | |
Manfred Eigen (Bochum, Alemanya 9 de maig 1927 - 6 de febrer de 2019) va ser un físic i químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1967.
Biografia
Va néixer el 9 de maig de 1927 a la ciutat de Bochum, situada a l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia. L'any 1945 inicià els seus estudis de física i química a la Universitat de Göttingen, amb professor com Werner Heisenberg i Wolfgang Paul. El 1951, amb només 24 anys, va obtenir el doctorat en química física. Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. Va morir el 6 de febrer de 2019, als 91 anys.[1]
Recerca científica
El 1953 va ingressar a l'Institut Max Planck i va iniciar els seus treballs de cinètica química, desenvolupant el seu mètode del salt de temperatura per alterar els equilibris químics, i que consisteix en un ràpid escalfament de la mostra mitjançant la descàrrega d'un condensador.
El 1967 fou guardonat, juntament amb els anglesos Ronald Wreyford Norrish i George Porter, amb el Premi Nobel de Química "pels seus estudis sobre les reaccions químiques ultraràpides, causades per destrucció de l'equilibri químic provocat per un ràpid impuls energètic".
El 1971 va fundar l'Institut Max Planck de Química Biofísica de Göttingen.
Reconeixements
A més del Premi Nobel de Química de 1967, Eigen va rebre altres premis de prestigi, com el Premi Otto Hahn de Química i Física (1962), el Premi Paul Ehrlich i Ludwig Darmstädter (1992) o la Medalla Helmholtz (1994),[2] i va rebre 15 doctorats Honoris Causa.[1]
Referències
Enllaços externs
- «Manfred Eigen» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
