Mar de les Filipines

Infotaula de geografia físicaMar de les Filipines
Vista aèria
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 18° N, 134° E / 18°N,134°E / 18; 134
Afluent
Catubig River (en) Tradueix ,Hinatuan Enchanted River (en) Tradueix ,Nakama River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Profunditat10.911 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaEstats Federats de Micronèsia, Estats Units d'Amèrica, Indonèsia, Japó, República de Palau, Filipines i República de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Superfície5.000.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El mar de les Filipines és la part de l'oceà Pacífic occidental que limita amb l'arxipèlag filipí i Taiwan a l'oest, amb l'arxipèlag japonès al nord, amb les illes Mariannes a l'est i amb Palau al sud.[1] Localment rep diversos noms, com per exemple Dagat Pilipinas en tagàlog, Baybay Filipinas en ilocano, Philippine Sea en anglès, Fuiribin Kai (フィリピン海) en japonès i Feilubin Hai (菲律宾海) en xinès.[2]

El mar té un relleu submarí complex i divers. El sòl està format en una conca estructural per una sèrie de falles geològiques i zones de fractura. Els arcs illencs, serralades esteses que sobresurten per sobre de la superfície oceànica a causa de l’activitat tectònica de plaques a la zona, tanquen el mar de les Filipines al nord, est i sud en l’arxipèlag filipí, les illes Ryukyu i les Marianes en són exemples. Una altra característica destacada del mar de les Filipines és la presència de trinxeres marines profundes, entre elles la fossa de les Filipines i la fossa de les Marianes, on es troba la fossa Challenger, el punt més profund del planeta.[3][4][5][6]

Geografia

Una imatge capturada des de l’ISS mentre sobrevolava el mar de les Filipines

Ubicació

El mar de les Filipines té les Filipines i Taiwan a l'oest, el Japó al nord, les Mariannes a l'est i Palau al sud. Els mars adjacents són el Mar de Cèlebes, que està separat per Mindanao i les illes més petites al sud, el mar de la Xina Meridional, que està separat per Filipines, i el mar de la Xina Oriental, que està separat per les Illes Nansei.

Extensió

L’Organització Hidrogràfica Internacional defineix el mar de les Filipines com aquella zona de l’oceà Pacífic nord davant de les costes orientals de les illes Filipines, limitada de la següent manera:[7]

« A l'oest. Pels límits orientals de l’arxipèlag de les Índies Orientals, el mar de la Xina Meridional i el mar de la Xina Oriental.

Al nord. Per la costa sud-est de Kyūshū, els límits sud i est del Mar Interior de Seto i la costa sud de l'illa de Honshu.

A l'est. Per la cresta que uneix el Japó amb les illes Bonin, Volcano i Illes Mariannes, totes elles incloses al mar de les Filipines.

Al sud. Per una línia que uneix les illes Guam, Yap, Pelew (Palau) i Halmahera.

»

Geologia

Vista de la platja, la costa rocosa i el mar de Filipines al comtat de Pingtung, Taiwan

La Placa filipina forma el fons del mar de les Filipines. Subdueix sota el cinturó mòbil filipí que porta la major part de l'arxipèlag filipí i l'est de Taiwan. Entre les dues plaques hi ha la Fossa de les Filipines.

Triangle de corall

El triangle de corall (també anomenat triangle indomalai) es considera el centre global de la biodiversitat marina. La seva àrea oceànica total és d'aproximadament 2 milions de quilòmetres quadrats.[8] Comprèn les aigües tropicals de Malàisia, Indonèsia, les Filipines, Timor Oriental, Papua Nova Guinea i les illes Salomó.[9] Les illes Filipines, que es troben al seu àpex, compten amb 300.000 km². La part de l'àrea d'esculls de corall del Triangle de Coral que es troba a les Filipines oscil·la entre 10.750 km² a 33.500 km². Conté més de 500 espècies de coralls escleractinians o pedregosos, i almenys 12 espècies de corall endèmiques.[8]

El triangle de corall conté el 75% de les espècies de corall del món (unes 600 espècies). Hi viuen més de 2.000 tipus de peixos d'escull i sis de les set espècies de tortugues marines del món (la tortuga carei, la babau, la tortuga baula, la tortuga verda, la tortuga olivàcia i la tortuga marina).[10] No hi ha una explicació causal única per a la biodiversitat inusualment alta que es troba al triangle de corall, però la majoria dels investigadors l'han atribuït a factors geològics com la tectònica de plaques.[11]

El mar de Filipines proporciona o dóna suport als mitjans de vida de 120 milions de persones i és una font d'aliments per a les comunitats costaneres de Filipines i per a milions de persones més a tot el món.[10] El turisme de taurons balena al Triangle de Corall també proporciona una font constant d'ingressos per a la comunitat circumdant.[10] Els recursos marins del Triangle de Corall tenen un alt valor econòmic, no només a les Filipines, sinó a tot el món. Els països que envolten el Triangle de Corall treballen per proporcionar a la seva població assistència tècnica i altres recursos necessaris per promoure la conservació, la sostenibilitat, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les fonts de subsistència i el desenvolupament econòmic.[9]

El canvi climàtic està afectant l'ecosistema costaner que es troba al Triangle de Corall. Està contribuint a l’augment del nivell del mar i a l'acidificació dels oceans, posant en perill els animals marins com els peixos i les tortugues. Això té un efecte negatiu en les fonts locals de subsistència, com la pesca i el turisme. També fa que les aigües siguin més càlides, cosa que posa en perill els corals. L'aigua més calenta fa que els corals absorbeixin més diòxid de carboni. Això altera l'equilibri del pH de l'aigua, fent-la àcida, una condició a la qual els corals no estan adaptats i en què estan mal equipats per sobreviure.[10]

Formació

La placa filipina forma el subsol d'aquest mar,[12][13] es subdueix[14] sota el cinturó mòbil filipí que transporta la major part de l’arxipèlag filipí i l'est de Taiwan, i s'encavalca sota la placa eurasiàtica, fet que va donar lloc a la formació de l'arxipèlag de les Filipines. Entre les dues plaques es troba la fossa de les Filipines.[15]

Biodiversitat

Filipines s'ha identificat com l'epicentre de la biodiversitat marina.[16] El mar de les Filipines està dins del triangle de corall, comprèn més de 3.212 espècies de peixos, 486 espècies de corall, 800 espècies d’algues i 820 espècies d’algues bentòniques, en què el pas de l'illa Verde és anomenat el centre del centre de la biodiversitat dels peixos marins.[17] Dins del seu territori, s'han identificat trenta-tres espècies endèmiques de peixos, s’ha convertit en un terreny de cria i alimentació d’espècies marines en perill d’extinció, i s'han descobert una gran quantitat de vida i espècies marines que també poden ser avenços biomèdics per a les Filipines.[18]

Recursos

El mar de les Filipines proporciona o dóna suport als mitjans de subsistència de 120 milions de persones i és una font d'aliment per a les comunitats costaneres filipines i per a milions de persones més a tot el món.[19] El turisme al triangle de corall també proporciona una font constant d’ingressos per a la comunitat circumdant. Els recursos marins del triangle de corall tenen un alt valor econòmic, no només a les Filipines, sinó a tot el món. Els països que envolten el triangle de corall treballen per proporcionar a la seva gent assistència tècnica i altres recursos necessaris per promoure la conservació, la sostenibilitat, la biodiversitat, la seguretat alimentària, les fonts de subsistència i el desenvolupament econòmic.[20]

A la zona del triangle de corall, Filipines recol·lecta algues, peixos lleters (Chanos chanos), gambes, ostres, musclos i peixos d'escull vius com a productes d’aqüicultura. Els pescadors capturen molts tipus de peixos, inclosos petits pelàgics, anxoves, sardines, verat i tonyina, entre d'altres.[19]

Història

El primer europeu que va navegar pel mar de les Filipines va ser Fernão de Magalhães el 1521, que el va anomenar Mar Filipinas quan ell i els seus homes estaven a les illes Mariannes abans de l'exploració de les Filipines.[21] Més tard va ser descobert per altres exploradors espanyols del 1522 al 1565.

El 1944, fou l'escenari de la Batalla del Mar de les Filipines, una batalla naval de la Segona Guerra Mundial lliurada entre el Japó i els Estats Units, en la que el romanent de la força de portaavions de l'Armada Imperial Japonesa va ser destruïda de manera efectiva.[22]

Referències

  1. ↑ «Philippine Sea - sea, Pacific Ocean» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2021].
  2. ↑ Boquet, Y. The Philippine Archipelago. Springer International Publishing, 2017, p. 723. ISBN 978-3-319-51926-5 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  3. ↑ Maneja Juvanteny, Guillem. «Els misteris ocults del punt més profund del planeta». El Nacional, 18-04-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
  4. ↑ Shusterman, N.; Shusterman, B. Quill Tree Books. Challenger Deep (en alemany), 2015. ISBN 978-0-06-223172-7 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  5. ↑ Cosby, A.; Schmidt, A. Challenger Deep (en alemany). BOOM! Studios, 2010. ISBN 978-1-64144-945-8 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  6. ↑ Murray, J. Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger. Deep Sea Deposits, 1891 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  7. ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 State of the Coral Triangle: Philippines.. Mandaluyong, Philippines: Asian Development Bank, 2014. ISBN 978-92-9254-518-5. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «NOAA PIFSC CRED in the Coral Triangle: Building capacity for application of an Ecosystem Approach to Fisheries Management». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 4 novembre 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Coral Triangle; Facts». World Wildlife Fund. [Consulta: 4 novembre 2018].
  11. ↑ The coral triangle and climate change: ecosystems, people and societies at risk: summary. Sydney NSW Australia: WWF Australia, Maig de 2009. ISBN 978-1-921031-35-9. 
  12. ↑ Ocean Drilling Program; National Science Foundation (U.S.). Proceedings of the Ocean Drilling Program: Initial report. The Program, 1990, p. 9 [Consulta: 28 agost 2021]. 
  13. ↑ . 
  14. ↑ . ISBN 978-84-00-06921-6. 
  15. ↑ «Modeling the Philippine Mobile Belt: Tectonic blocks in a deforming plate boundary zone» (en anglès). Falta indicar la publicació, 01-12-2007. Bibcode: 2007AGUFM.G21C0670G.
  16. ↑ «Environmental Biology of Fishes» (en anglès). Springer Nature Switzerland. ISSN: 0378-1909 [Consulta: 4 novembre 2018].
  17. ↑ K.E.; Springer, V.G. «The center of the center of marine shore fish biodiversity: the Philippine Islands» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 72, 2005, pàg. 467.
  18. ↑ «The Philippines' Future Floats in the West Philippine Sea» (en anglès), 05-07-2020.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Coral Triangle; Facts». [Consulta: 4 novembre 2018].
  20. ↑ «NOAA PIFSC CRED in the Coral Triangle: Building capacity for application of an Ecosystem Approach to Fisheries Management» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2018].
  21. ↑ European Comission, 01-06-2016. DOI: 10.3030/720560.
  22. ↑ Peattie, Mark R. Sunburst: The Rise of Japanese Naval Air Power, 1909–1941. Naval Institute Press, 2007, p. 188-189. ISBN 1-59114-664-X. 

Bibliografia addicional

  • Hall, Robert; Fuller, Michael; Ali, Jason R. Active Margins and Marginal Basins of the Western Pacific. 88, 1995, p. 371–404. DOI 10.1029/GM088p0371. ISBN 0-87590-045-3. 
  • Crowl, Philip A. United States Army. The Pacific War: Campaign in the Marianas, 1995. ISBN 9780160899157. LCCN 60-60000 [Consulta: 10 febrer 2017]. 
  • Hoyt, Edwin Palmer. McGraw-Hill. Japan's War: the Great Pacific Conflict, 1853 to 1952, 1986. ISBN 0-07-030612-5. 
  • Morison, Samuel Eliot. New Guinea and the Marianas, març de 1944 – agost de 1944. VIII, 1953. 
  • Polmar, Norman. Potomac Books. Aircraft Carriers: A History of Carrier Aviation and Its Influence on World Events, 1946–2006. II, 2008, p. 377–400. ISBN 978-1574886658 [Consulta: June 1, 2014]. 
  • Potter, E. B.. Naval Institute Press. Admiral Arleigh Burke, 1990. ISBN 978-1-59114-692-6. 
  • Roscoe, T. Bantam Books. Pig Boats, 1949. ISBN 0553130404. 
  • Shaw, Henry I. Jr.; Nalty, Bernard C.; Turnbladh, Edwin T. Historical Branch, G-3 Division, Headquarters, U.S. Marine Corps. Central Pacific Drive. III, 1966 [Consulta: 25 novembre 2020]. 
  • Shores, Christopher. Grub Street. Duel for the Sky: Ten Crucial Battles of World War II, 1985. ISBN 978-0-7137-1601-6. 
  • Taylor, Theodore. Naval Institute Press. The Magnificent Mitscher, 1991. ISBN 1-55750-800-3. 
  • Tillman, Barrett. Penguin Group. Clash of the Carriers: The True Story of the Marianas Turkey Shoot of World War II, 2006. ISBN 9780451219565. 
  • Willmott, H. P.. Blandford Press. June 1944, 1984. ISBN 0-7137-1446-8. 
  • Y'Blood, William T. Naval Institute Press. Red Sun Setting: The Battle of the Philippine Sea, 1981. ISBN 1-59114-994-0. 
  • Bryan, J., III; Reed, Philip G. Duell, Sloan and Pearce. Mission Beyond Darkness: The story of USS Lexington's Air Group 16 June 20, 1944 attack on the Japanese carrier fleet as told by the men who flew that day, 1945. OCLC 899039875. 
  • Buell, Thomas B. Little, Brown & Co.. The Quiet Warrior: A Biography of Admiral Raymond A. Spruance, 1974. ISBN 0316114707. OCLC 1036813407 [Consulta: 25 novembre 2020]. 
  • D'Albas, Andrieu. Devin-Adair. Death of a Navy: Japanese Naval Action in World War II, 1965. ISBN 0-8159-5302-X. 
  • Dull, Paul S. Naval Institute Press. A Battle History of the Imperial Japanese Navy, 1941–1945, 1978. ISBN 0-87021-097-1. 
  • Hornfischer, James D. Random House. The Fleet at Flood Tide: The U.S. at Total War in the Pacific, 1944–1945, 2016. ISBN 978-0345548726. 
  • Lacroix, Eric; Wells, Linton. Naval Institute Press. Japanese Cruisers of the Pacific War, 1997. ISBN 0-87021-311-3. 
  • Smith, Douglas V. Naval Institute Press. Carrier Battles: Command Decision in Harm's Way, 2006. ISBN 1-59114-794-8. 
  • Toll, Ian W. W. W. Norton. The Conquering Tide: War in the Pacific Islands, 1942–1944, 2015. 

Vegeu també

Registres d'autoritat
Bases d'informació