Marc Fumaroli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marc Jean Honoré Fumaroli 10 juny 1932 Marsella (França) |
| Mort | 24 juny 2020 (88 anys) 14è districte de París (França) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise |
| 18è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa | |
| 2 març 1995 – 24 juny 2020 ← Eugène Ionesco – Christian Jambet → | |
| President Sauvegarde des enseignements littéraires | |
| 1993 – 1999 ← Jacqueline de Romilly – Paul Demont → | |
| President Societat d'Amics del Louvre | |
| 1989 – 27 juny 2016 – Louis-Antoine Prat → | |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Thiers Universitat d'Ais-Marsella Universitat de París - Sorbonne - doctorat Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | assagista, historiador, crític literari, professor d'universitat |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1987–2002) Universitat de París - Sorbonne, docent (1976–) Universitat de Lilla (1966–1976) Universitat Lilla 3 Conservatoire National des Arts et Métiers |
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1998–2020) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1996–) Acadèmia Francesa (1995–2020) Academia Europaea (1990–) Fondation Thiers (en)  (1963–1966)Acadèmia Britànica Sauvegarde des enseignements littéraires Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Societat Filosòfica Americana |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Philippe-Joseph Salazar, Françoise Waquet, Jean Balsamo, Jean-Charles Darmon, Pierre Maréchaux (en) , Alain Génetiot (en) , Richard Crescenzo (en) , Florence Vuilleumier (en) , Didier Kahn i Françoise Graziani (en) |
Premis
| |
Marc Fumaroli (Marsella, 10 de juny de 1932 - París, 24 de juny de 2020) va ser un historiador, humanista, crític literari, assagista i professor universitari francès.[1][2]
Trajectòria
Nascut a París, en el sí d'una família corsa, va créixer a Fes, al Marroc, on el seu pare, Jean, era funcionari i la seva mare, mestra, que fou qui li ensenya a llegir i escriure i que li comunica aquest amor cap al llibre que ha de circumscriure per sempre el seu univers.[2]
Doctorat en lletres per la Universitat de París-IV Sorbonne, fou membre de l'Acadèmia Francesa i professor emèrit de Collège de France, va participar en la creació el 1977 a Zúric, Suïssa, de la Societat Internacional per a la Història de la Retòrica i va ser membre de comitè de redacció de la revista intel·lectual francesa Commentaire, fundada el 1978 pel filòsof, sociòleg i politòleg francès Raymond Aron. A més d'ensenyar a la universitat de la Sorbona a París, a partir del 1978, va ser professor visitant d'universitats estrangeres de gran prestigi com la Universitat d'Oxford, la Universitat de Princeton i la Universitat de Chicago.[3]
Marc Fumaroli va dedicar gran part de la seva carrera a l'estudi de la retòrica i de la literatura francesa. Va ser un gran defensor dels autors clàssics i un fustigador de la idea de la democratització de la cultura. Erudit i orgullosament conservador, per elitista, va crear polèmica a França amb la publicació el 1991 del seu assaig El estado cultural: ensayo sobre una religión moderna, una indagació històrica sobre les arrels de la moderna política cultural francesa que va ser considerada un atac frontal a la política cultural de president François Mitterrand, on va denunciar «els nefastos resultats d'una política cultural invasiva i ideologitzant» i com l'Estat francès va convertir la cultura en un gran entreteniment.[3][4]
L'editorial Acantilado ha publicat diversos dels seus assajos: La abejas y las arañas: la querella de los Antiguos y los Modernos, París-Nueva York-París, on condensà bona part del seu pensament crític fent un viatge pel món de les arts i les imatges des de l'antiguitat grecoromana fins a l'actualitat,[1] La diplomacia del ingenio: de Montaigne a La Fontaine, La República de las letras i Cuando Europa hablaba francés.[3] Una de les seves darreres obres, publicada el 2019, fou Tiempo, tribulación, mudanza.[5]
Fou membre de nombroses societats apreses franceses i estrangeres, membre corresponent de l'Acadèmia Britànica, membre de l'Acadèmia Americana de Ciències, Lletres i Arts, membre de la Societat Filosòfica Americana de Filadèlfia, membre de l'Accademia dei Lincei des de 1997, i president de la Société d'histoire littéraire de la France.[6]
Reconeixements
Comandant de la Legió d'Honor i Acadèmic de la Llengua Francesa des de 1995,[7] també va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Nàpols (1994), la Universitat de Bolonya (1999), la Universitat de Gènova (2004) i la Universitat Complutense de Madrid (2005).[2][3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cervantes, Xavier «Mor l'historiador de la literatura Marc Fumaroli als 88 anys Catedràtic de la Sorbona, el seu llegat inclou un prolífic cos assagístic sobre la cultura». Diari ARA, 24-06-2020 [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Catinchi, Philippe-Jean «L'historien de la littérature Marc Fumaroli est mort». Le Monde, 24-06-2020 [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Juez, Beatriz «Muere a los 88 años el historiador, ensayista y polemista Marc Fumaroli». El Mundo, 24-06-2020 [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ González, Manuel Gregorio «Tiempo, tribulación, mudanza. En esta última obra de Marc Fumaroli se destaca, con la inteligencia y la ecuanimidad acostumbradas, el largo y tortuoso influjo de Gracián en las letras europeas». Diario de Sevilla, 31-03-2019 [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Marc Fumaroli». Acadèmia Francesa. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Molina, Vis «Marc Fumaroli». El Cultural, 28-09-2010 [Consulta: 25 juny 2020].
