Margarida I de Flandes

Margarida I de Flandes

Nom original	(fr) Marguerite d'Alsace
Biografia
Naixement	1145 Lorena
Mort	15 novembre 1194 (48/49 anys) Bruges
Sepultura	Catedral de Sant Donacià
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–) Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–)
Fills	Isabel d'Hainault  ( Balduí V d'Hainaut) Enric I de Flandes  ( Balduí V d'Hainaut) Eustace of Flanders  ( Balduí V d'Hainaut) Felip I el Noble  ( Balduí V d'Hainaut) Balduí I de Constantinoble  ( Balduí V d'Hainaut) Violant de Flandes  ( Balduí V d'Hainaut) Sybilla de Henao  ( Balduí V d'Hainaut)
Pares	Teodoric d'Alsàcia   i Sibil·la d'Anjou
Germans	Laureta de Alsacia, Gertrudis d'Alsàcia, Mateu d'Alsàcia, Felip d'Alsàcia i Pere de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)

Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163^[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre Flandes i Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb Balduí V d'Hainaut comte d'Hainaut i Namur (Balduí I de Namur)

Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.^[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant^[3] que acollia a Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.

Ascendència

Descendència

Del seu matrimoni amb Balduí V d'Hainaut, Margarida va tenir vuit fills:

• Isabel (1170- †1190), casada amb el rei Felip II de França
• Balduí (1171- †1205), comte de Flandre, d'Hainaut i emperador llatí
• Violant o Iolanda (1175- †1219), casada amb Pere II de Courtenay, emperador llatí
• Felip I el Noble, comte o marquès de Namur (1175- †1212)
• Enric (1176- †1216), emperador llatí
• Sibil·la (1179- †1217),casada amb Guichard IV senyor de Beaujeu
• Eustaqui (†1219), regent del regne de Tessalònica
• Godofreu d'Hainaut

Fonts i bibliografia

• Louis Duval-Arnould Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois et la dévolution de ses provinces à Philippe d'Alsace, 1984 en línia a persee.fr
• Octave Delepierre, Précis des annales de Bruges, 1835, en línia a Google Llibres
• Augute de Portemont, Recherches historiques sur la ville de Grammont en Flandre, Vol. 2, 1870, en línia a Google Llibres
• Leopold August Warnkönig, Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques, 1835, en línia a Google Llibres
• Edward Le Glay, Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, París, MDCCCXLIII

Notes i referències