Marie-Christine Barrault

Infotaula de personaMarie-Christine Barrault

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Cours Simon
Liceu Francès Charles-de-Gaulle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeDaniel Toscan du Plantier
Roger Vadim (1990–2000) Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid Toscan du Plantier (en) Tradueix
 ( Daniel Toscan du Plantier) Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean-Louis Barrault (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (14 juliol 2018)  comandadora de la Legió d'Honor francesa
  •  Dama de la Legió d'Honor
  •  Oficial de la Legió d'Honor
  •  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0056763 Allocine: 4257 Allmovie: p4133 TCM: 10367 TV.com: people/marie-christine-barrault TMDB.org: 24393
Musicbrainz: 4f0d73be-ed67-48d1-99fc-40d257991da8 Discogs: 815287 Modifica el valor a Wikidata

Marie-Christine Barrault (París, 21 de març de 1944) és una actriu francesa, neboda de l'actor Jean-Louis Barrault i de l'actriu Madeleine Renaud.[1]

Biografia

Debuta en la televisió francesa el 1967 amb L'Oeuvre i en la sèrie Que ferait donc Faber?. La seva primera intervenció per a la pantalla gran va ser l'any 1969 en la pel·lícula Ma nuit chez Maud.

El 1975 va protagonitzar la pel·lícula Cousin, cousine, que li va valer la nominació a l'Oscar a la millor actriu. També ha intervingut en la pel·lícula de Woody Allen Records (Stardust memories) (1980) i en Bonsoir (1994). El 1988 va intervenir en la producció catalana Daniya, jardí de l'harem, i el 1991 en la minisèrie francoespanyola La filla dels llops.

Va estar casada amb el director Roger Vadim des de 1990 fins a la mort de Vadim el 2000. El matrimoni no va tenir fills.

Filmografia

Filmografia:[2]

Cinema

  • 1969: Ma nuit chez Maud d'Éric Rohmer
  • 1970: Le Distrait de Pierre Richard
  • 1972: L'Amour l'après-midi d'Éric Rohmer
  • 1972: Les Intrus de Sergio Gobbi
  • 1975: John Glückstadt d'Ulf Miehe
  • 1975: Cousin, cousine de Jean-Charles Tacchella
  • 1975: Du côté des tennis de Madeleine Hartmann-Clausset
  • 1978: La Grande Menace de Jack Gold
  • 1978: L'État sauvage de Francis Girod
  • 1978: Perceval le Gallois d'Éric Rohmer
  • 1979: Femme entre chien et loup d'André Delvaux
  • 1980: Ma chérie de Charlotte Dubreuil
  • 1980: Même les mômes ont du vague à l'âme de Jean-Louis Daniel
  • 1980: Stardust Memories de Woody Allen
  • 1981: L'Amour trop fort de Daniel Duval
  • 1983: Mir reicht's - ich steig aus de Gustav Ehmck
  • 1983: Table for Five de Robert Lieberman
  • 1983: Un amour en Allemagne (Eine liebe in Deutschland) d'Andrzej Wajda
  • 1983: Les Mots per le dire de José Pinheiro
  • 1984: Un amour de Swann de Volker Schlöndorff
  • 1984: Pianoforte de Francesca Comencini
  • 1985: Louise... l'insoumise de Charlotte Silvera
  • 1985: Le Millor de la vie de Renaud Victor
  • 1985: Paradigma de Krzysztof Zanussi
  • 1985: Le Soulier de satin de Manoel de Oliveira
  • 1986: Vaudeville de Jean Marbœuf
  • 1987: Le Jupon rouge de Geneviève Lefebvre
  • 1988: Daniya, jardín de l'harem de Carles Mira
  • 1988: Adieu, je t'aime de Claude Bernard-Aubert
  • 1988: L'Œuvre au noir d'André Delvaux
  • 1988: Sanguine de Christian François
  • 1988: Prisonnières de Charlotte Silvera
  • 1989: Jésus de Montréal de Denys Arcand
  • 1989: Un été d'orages de Charlotte Brandström
  • 1990: Dames galantes de Jean-Charles Tacchella
  • 1990: L'Amour nécessaire (L'Amore necessario) de Fabio Carpi
  • 1994: Bonsoir de Jean-Pierre Mocky
  • 1994: Et ensuite, le feu (La Prossima volta il fuoco) de Fabio Carpi
  • 1997: Berlin Niagara (Obsession) de Peter Sehr
  • 1997: C'est la tangente que je préfère de Charlotte Silvera
  • 1999: La Dilettante de Pascal Thomas
  • 2000: Azzurro de Denis Rabaglia
  • 2002: Les Amants de Mogador de Souheil Ben-Barka
  • 2004: L'Empreinte de l'ange de Christophe Reynaud (curtmetratge)
  • 2006: La Disparue de Deauville de Sophie Marceau
  • 2008: Ella & Louis de Laurence Moine (curtmetratge)
  • 2009: Non ma fille tu n'iras pas danser de Christophe Honoré
  • 2013: Le Grand Méchant Loup de Nicolas Charlet et Bruno Lavaine
  • 2013: L'Art de la fugue de Brice Cauvin
  • 2013: Je m'appelle Hmmm... d'Agnès B.
  • 2013: La Vie domestique d'Isabelle Czajka
  • 2015: Shades of Truth[3] de Liana Marabini

Televisió

Marie-Christine Barrault (esquerra) inaugura la plaça Jean-Louis Barrault a Tournus, el 17 de gener de 2013.
  • 1969: Que ferait donc Faber ? (sèrie) de Dolorès Grassian
  • 1970: Lancelot du lac de Claude Santelli
  • 1971: Les Sesterain, (sèrie) de François Villiers
  • 1972: Le Sagouin de Serge Moati
  • 1972: Au théâtre ce soir: Un mari idéal d'Oscar Wilde, realització de Raymond Rouleau, direcció: Pierre Sabbagh, Théâtre Marigny
  • 1973: L'Enlèvement de Jean L'Hôte
  • 1973: Histoire vraie de Claude Santelli
  • 1974: La Confession d'un enfant du siècle de Claude Santelli
  • 1974: Le tour d'écrou de Raymond Rouleau, basat en Henry James: Miss Jessell
  • 1974: La Famille Grossfelder de Jean L'Hôte
  • 1977: Le Chandelier de Claude Santelli
  • 1980: Petit déjeuner compris - Fulletó en 6 episodis de 52 min - de Michel Berny: Marie Louise Gauthier
  • 1986: L'Été 36 d'Yves Robert
  • 1989: Une femme tranquille de Joyce Buñuel
  • 1990: L'Enfant des loups de Philippe Monnier
  • 1990: Moi, general de Gaulle de Denys Granier-Deferre
  • 1991: Marie Curie, une femme honorable de Michel Boisrond
  • 1993: Amour Fou de Roger Vadim
  • 1993: Jenny Marx, la femme du diable de Michel Wyn
  • 1995: Les maîtresses de mon mari de Christiane Lehérissey
  • 1996: La Nouvelle tribu de Roger Vadim
  • 1996: Mon père avait raison de Roger Vadim
  • 1996: Tendre piège de Serge Moati
  • 1997: Les braconniers de Belledombre de Philippe Triboit
  • 1997: Un coup de baguette magique de Roger Vadim
  • 1997: Le Grand Batre de Laurent Carcélès
  • 1999: Maison de famille de Serge Moati
  • 2001: Le vieil ours et l'enfant de Maurice Bunio
  • 2002: La Deuxième Vérité de Philippe Monnier
  • 2002: Garonne de Claude d'Anna
  • 2003: Le Don fait à Catchaires de William Gotesman
  • 2003: Rêves en France de Pascal Kané
  • 2003: Droit d'asile de Jean Marbœuf
  • 2003: Saint-Germain ou La Négociation de Gérard Corbiau
  • 2005: Parlez-moi d'amour de Lorenzo Gabriele
  • 2006: Ange de feu de Philippe Setbon
  • 2006: Passés troubles de Serge Meynard
  • 2012: La main passe de Thierry Petit
  • 2013: Hitchcock by Mocky: Demande en mariage de Jean-Pierre Mocky
  • 2014: Toi que j'aimais tant d'Olivier Langlois
  • 2014: Jusqu'au dernier de François Velle
  • 2014: Mongeville (episodi 4) de Bruno Garcia
  • 2014: Scènes de ménages (màxima audiència: L'Album de famille)

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. «Biografia de Marie-Christine Barrault». The New York Times.
  2. «filmography Filmografia de Marie-Christine Barrault». The New York Times.
  3. «Shades of Truth».
Registres d'autoritat