Martin Buber
 (dècada del 1940)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1878 Viena (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 13 juny 1965 (87 anys) Jerusalem (Israel) |
| Sepultura | Mont del Repòs |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme i humanisme |
| Formació | Universitat de Viena Universitat de Zúric Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Leipzig |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ontologia, judaisme, filosofia, literatura, traducció i sistema educatiu |
| Lloc de treball | Jerusalem |
| Ocupació | filòsof, editor literari, professor d'universitat, traductor de la Bíblia, educador, escriptor, traductor, pedagog, existencialista, sionista |
| Període | Filosofia contemporània |
| Ocupador | Die Welt (en)  , editor col·laborador (1901–1902)Universitat Hebrea de Jerusalem Universitat de Frankfurt |
| Membre de | Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1961–) Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats Der Kraal (en) Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Brit Shalom (en) |
| Moviment | Filosofia occidental |
| Influències | Salomon Buber (en) , Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Baal Xem Tov i Otto Weininger |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Georg Munk (1907–1958) |
| Fills | Rafael Buber (en) |
| Parents | Salomon Buber (en) (avi) Nelly Braude-Buber (en) (germana consanguínia) |
Premis
| |
Signatura  | |
| Lloc web | buber.de |
      | |
Mordechai Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. La seva família era originària de Lemberg (Lviv, avui Ucraïna), on va passar temps de petit, i l'educaren en la tradició jueva. Però una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre francès i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt crític amb Theodor Herzl. Dirigí les revistes Die Welt (des del 1902), Der Jude (1924) i Die Kreatur (1928). Es dedicà a l'estudi de la tradició hassídica i el 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus de l'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. També creà amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educació dels jueus adults, col·laborà en la traducció alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat de Frankfurt del Main.
Quan Adolf Hitler assolí el poder el 1933 fugí a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treballà per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió[1] i de la mística jueva, sobretot dels hassidites.
La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l'home, de la psicoteràpia i de la filosofia social. Es basa en una relació entre dos subjectes que té el llenguatge com a centre i s'oposa a la relació jo-això, que posa en contacte el subjecte amb un objecte i llavors no hi ha interacció sinó apropiació a partir de la raó. Existir és sempre entrar en relació amb altres éssers o cossos, no té sentit parlar d'un jo aïllat perquè per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al món. En aquest sentit contradiu Descartes i les seves idees solipsistes.
Obres
- Die Geschichten des Rabbi Nachman (Història del Rabbi Nachman, 1906)
- Die Legende des Baalschem (La llegenda de Baal Shem Tov, 1908)
- Ich und Du (Jo i Tu, 1923)
- Die chassidischen Bücher (Els llibres dels hassidites, 1928)
- Die Schrift (amb Franz Rosenzweig 1926-1938)
- Què és l'home (en hebreu, 1942),
- Das Problem des Menschen 1948
- Die Erzählungen der Chassidim, 1949
- Reden über Erziehung 1953
- Begegnung. Autobiographische Fragmente (1960).
- Der Jude und sein Judentum, 1963
Premis i reconeixements
- Va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa.
Referències
Enllaços externs
- Martin Buber Homepage Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
- Stanford Encyclopedia of Philosophy entry
- Martin Buber, l'anarquista Arxivat 2007-12-12 a Wayback Machine.
