Massacre de Wola
| ||||
| ||||
| Tipus | assassinat massiu crims de guerra alemanys  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 5 - 8 agost 1944 | |||
| Data | 12 agost 1944 | |||
| Localització | Wola (Polònia) , Varsòvia (Polònia) | |||
| Estat | Polònia | |||
| Morts | 30.000 | |||
| Perpetrador | Schutzstaffel Ordnungspolizei 29th Waffen Grenadier Division of the SS RONA (1st Russian) (en)  Dirlewanger Brigade (en) batalló Bergmann | |||
La massacre de Wola - en polonès Rzeź Woli - fou una massacre que va tenir lloc entre el 5 i el 8 d'agost del 1944 al barri de Wola, a Varsòvia, i representa la massacre puntual més gran de la història de Polònia. Segons diferents fons, entre 40.000[1] i 100.000[2] civils i presoners de guerra polonesos foren assassinats per les tropes alemanyes durant la repressió de la sublevació de Varsòvia. Els alemanys intentaren posar fi ràpidament a la sublevació mitjançant l'ús del terror contra els habitants de Varsòvia, amb l'objectiu de fer acabar l'aixecament sense haver de recórrer al combat urbà.
La massacre
Les tropes alemanyes, sobretot d'unitats de la policia de seguretat i d'unitats de càstig, com la brigada de les SS Dirlewanger, agafaren i executaren indiscriminadament molts habitants del barri de Wola, incloent-hi ancians, dones i nens, així com els insurrectes fets presoners. En les execucions massives foren morts també els pacients i el personal dels hospitals locals, alguns dels quals foren cremats fins i tot vius. L'objectiu d'aquesta política era acabar amb la voluntat de lluita dels polonesos i aixafar l'aixecament sense haver de recórrer a combatre en un entorn urbà.[3]
El 5 d'agost els alemanys començaren a avançar dividits en tres grups en direcció oest al llarg dels carrers de Wolska i Górczewska cap a la línia principal de comunicacions de l'Avinguda de Jersualem (Aleje Jerozolimskie en polonès). Foren detinguts en l'avanç, però els regiments de Heinz Reinefarth i Oskar Dirlewanger començaren a acomplir les ordres rebudes de Himmler: rere la línia del front tot de grups especials de tropes de les SS i de la policia foren casa per casa detenint i disparant els habitants.
Martin Gilbert descriu els fets al seu llibre La Segona Guerra Mundial(vol. 2):[4]
Cap al 5 d'agost més de quinze mil civils polonesos havien estat assassinats a Varsòvia pels soldats alemanys. A les 5.30 de la tarda el general von dem Bach Zelewski donà l'ordra de detenir les execucions de dones i nens, però els homes continuaren essent assassinats sense que ningú s'amoïnés per esbrinar si es tractava d'insurrectes o no. Els cosacs i els convictes de Kaminski ignoraren l'ordre de von dem Bach Zelewski: es feren camí a través dels suburbis de Wola i d'Ochota mitjançant la violació, l'assassinat, la tortura i el foc, matant durant tres dies de carnisseria uns altres trenta mil civils més, incloent centenars de pacients a cada hospital que trobaven al seu camí.
Paral·lelament, els batallons insurrectes polonesos Zośka i Wacek aconseguiren capturar les ruïnes del Gueto de Varsòvia i el camp de concentració. Aquesta àrea es convertí en el principal punt d'enllaç de les comunicacions entre els insurrectes que lluitaven a Wola i els que defensaven la ciutat vella de Varsòvia. El 7 d'agost de 1944 els alemanys començaren a rebre carros de combat i feren servir les dones com escuts humans.[5] Després de dos dies de durs combats, els alemanys aconseguiren dividir Wola en dues parts i arribar fins a la plaça Bankowy.
La massacre acabà quan Hitler ordenà que els civils capturats fossin enviats a camps de concentració.
Vegeu també
Referències
- ↑ Muzeum Powstania otwarte, edició polonesa de la BBC, 2 d'octubre de 2004. En anglès.
- ↑ O Powstaniu Warszawskim opowiada prof. Jerzy Kłoczowski, Gazeta Wyborcza - edició local de Varsòvia, 01-08-1998. En polonès.
- ↑ THE SLAUGHTER IN WOLA en elWarsaw Uprising Museum
- ↑ ISBN 9788497342995
- ↑ 1944: Uprising to free Warsaw begins, notícies de la BBC, 1 d'agost
