Melmelada

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Melmelada de taronja en un pot de vidre.

La melmelada[1] és una conserva de fruita. De textura espessa, s'elabora coent la fruita amb la pell i sucre. A diferència de la confitura o altres maneres de conservar la fruita, conté menys del 60% de sucre.[2][3][4]

Característiques

Per a les melmelades venudes envasades, la legislació de la Unió Europea estableix que hauran de contenir un mínim de 35% de fruita (25% per a algunes fruites vermelles i el codonyat). Per a la qualitat "extra", aquests percentatges s'eleven respectivament a 45% i 35%. Les melmelades de cítrics han de contenir un mínim de 20% de fruita del qual un 75% haurà de procedir de la pell.[5]

La legislació espanyola estableix que les melmelades hauran de contenir un mínim de 30% de fruita, elevant aquests percentatges a 50% per a la qualitat “extra”.[6]

Història

La paraula "melmelada" prové de marmelada, de l'Idioma portuguès,[7] que significa "confitura de codony" (codony es diu marmelo en portuguès), i aquesta prové al seu torn del llatí melimelum (un tipus de poma) que té el seu origen al grec melimelon (meli=mel i Μήλον=meélon=poma).[8] Els grecs de l'antiguitat ja coïen codonys en mel, segons es recull al llibre de cuina del romà Apici.[9][10]

El 1238, el murcià Ibn Razin al-Tuyibi al seu llibre de gastronomia Relleus de les taules, sobre les delícies del menjar i els diferents plats es refereix a la melmelada com a petites formes de pa àcim que s'esmicolaven en mel o xarop per elaborar dolços.[9] El 1480, la paraula apareix per primera vegada en documents en anglès, i es va divulgar al segle xvii.[8]

Legislació

A la Unió Europea, una Directiva del Consell Europeu (79/693/EEC, 24 de juliol de 1979) sobre melmelades, confitures, gelees i cremes de castanyes edulcorades regula el contingut mínim de fruites, incloent-hi dins el concepte «fruita» els tomàquets, el ruibarbre, la pastanaga, la carbassa, la ceba, el cogombre, i altres vegetals dels quals s'elaboren melmelades. Segueix vigent a la nova Directiva del Consell 2001/113/EC, 20 de desembre de 2001.[5]

La legislació de la Unió Europea reserva el terme "melmelada" (i les seves versions locals) a les conserves dolces de cítrics (taronges, llimones, aranges) i anomena "confitura" o "gelea" (segons el procés d'elaboració i la textura final) a les altres conserves dolces de fruites. A Alemanya i a Àustria no es distingeix entre "confitura" i "melmelada" i se sol preferir el terme genèric "melmelada". Per a aquests dos països, la legislació europea va aclarir la terminologia i es va acordar que es farien servir els equivalents en alemany a confitura i melmelada de cítrics (Konfitüre i Marmelade aus Zitrusfrüchten).[11]

La legislació europea distingeixen entre confitura, melmelada i "marmalade" per als cítrics (anomenats agres), deixant el terme en anglès sense traduir.[6][5]

Referències

  1. ↑ «melmelada». GEC. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. ↑ «Diferencias entre mermeladas y confituras». Hogarmania. [Consulta: 8 octubre 2020].
  3. ↑ «Mermelada y confitura: fruta y azúcar, pero con diferencias». Eroski consumer. [Consulta: 8 octubre 2020].
  4. ↑ Hidalgo Moya, Juan Ramón. «Mermeladas, confituras y jaleas, algo más que fruta y azúcar». Fundación Eroski, 21-07-2004. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 diciembre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Directiva 2001/113/CE del Consejo, de 20 de diciembre de 2001 en EUR-Lex. Consultado el 20-02-2013.
  6. ↑ 6,0 6,1 Real Decreto 670/1990, de 25 de mayo Arxivat 2011-12-06 a Wayback Machine. en BOE. Consultado el 20-02-2013.
  7. ↑ «mermelada» (en castellà). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. RAE-ASALE. [Consulta: 14 juny 2000].
  8. ↑ 8,0 8,1 Origen de la palabra en diccionario etimológico – reference.com
  9. ↑ 9,0 9,1 Confituras y mermeladas Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine. en enciclopediadegastronomia.es.
  10. ↑ De re coquinaria - Siglo I a V - pseudo-Apicio -
  11. ↑ Directiva 2004/84/CE del Consejo, de 10 de junio de 2004 en EUR-Lex. Consultado el 20-02-2013.