Meritocràcia

Ciències polítiques
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Sessió parlamentària al Regne Unit
Història i escoles
Història  · Conductivisme  · Racionalisme  · Economia política  · Història política del món  · Filosofia política  · Estructuralisme  · Funcionalisme  · Institucionalisme
Sistemes polítics
Anarquia  · Ciutat estat  · Democràcia  · Dictadura  · Directori  · Federació  · Feudalisme  · Meritocràcia  · Monarquia  · Parlamentarisme  · Presidencialisme  · República  · Sistema semipresidencialista  · Teocràcia  · Democràcia semidirecta
Àrees d'estudi
Ciències polítiques  · Filosofia política  · Geopolítica  · Política comparada  · Psicologia política  · Relacions Internacionals  · Sociologia política
Disciplines auxiliars
Administració pública  · Antropologia  · Economia  · Dret  · Dret públic  · Diplomàcia  · Sociologia  · Psicologia  · Religió  · Geografia  · Història  · Filosofia  · Ciències de la comunicació
Conceptes
Autoritat  · Política  · Sobirania  · Ideologia  · Legitimitat  · Partit polític  · Estat sobirà  · Vegeu-ne més aquí
  • Vegeu aquesta plantilla

La meritocràcia és una forma de govern o d'organització social basada en l'habilitat, mèrit o talent[1] en comptes de la riquesa, la posició familiar, el privilegi de la classe social o qualsevol altre determinant de la posició social. La paraula "meritocràcia" també es pot utilitzar per descriure una societat en què la riquesa i la posició social s'assignen per mitjà de la competència i la demostració del talent i en què les posicions de confiança, responsabilitat i prestigi socials han de ser guanyades i no pas heretades o assignades arbitràriament. La meritocràcia descriu les societats competitives que rebutgen la igualtat social sense mèrit, encara que donen suport a la doctrina de la igualtat d'oportunitats; és a dir, accepten les disparitats de renda, riquesa i estatus entre la població en funció del talent, el mèrit, la competència, la motivació i l'esforç personal, però, advoquen per les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tots.

Malgrat que algunes societats es consideren meritocràcies, el cert és que les influències, el nepotisme i altres mecanismes moltes vegades malbaraten els objectius que es pretenien cercar. A vegades, també, es pretenen premiar els mèrits, però les recompenses es donen segons el caprici dels dirigents.

Comunitats meritocràtiques a Internet

La natura de les interaccions humanes a Internet és diferent de les interaccions en l'espai físic, començant per nocions com la identitat i l'anonimat. En un entorn de noms d'usuaris relacionats amb activitats, elements com la intel·ligència, l'esforç, l'educació i la personalitat poden ser promoguts i mesurats per sobre del gènere, l'ètnia, la religió o l'estatus social. Per aquest motiu, la meritocràcia gaudeix d'una popularitat en comunitats col·laboratives a Internet, per exemple en l'àmbit del programari lliure.

La Fundació GNOME, l'Apache Software Foundation, la Fundació Mozilla, i The Document Foundation són exemples d'organitzacions de programari lliure que explícitament afirmen ser meritocràtiques.[2][3][4][5]

Referències

  1. «Meritocràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. GNOME Foundation - Charter
  3. How the ASF works - The Apache Software Foundation
  4. Mozilla Governance
  5. Welcome - The Document Foundation
Registres d'autoritat
Bases d'informació