Mestres Pies Venerini
 | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina; fins al 1923: societat de vida apostòlica |
|---|---|
| Nom oficial | Institut Mestres Pies Venerini |
| Nom oficial llatí | Institutum Magistrarum Piarum Venerini |
| Sigles | M.P.V. |
| Hàbit | Hàbit i vel negres |
| Lema | Educare per salvare (Educar per salvar) |
| Objectiu | Ensenyament a les classes menys afavorides |
| Fundació | 1692, Montefiascone (Laci) per santa Rosa Venerini |
| Patrons | Jesucrist com a mestre |
| Branques i reformes | Escissió: Mestres Pies Filippini (1707) |
| Fundacions destacades | Índia, Brasil |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Lloc web | http://www.maestrepievenerini.com |
Les Mestres Pies Venerini són un institut religiós femení de dret pontifici: entre 1692 i 1923 foren una societat de vida apostòlica; en 1923 es transformaren en congregació religiosa. Les seves germanes posposen al nom le sigles M.P.V.
Història
La congregació neix per una iniciativa del cardenal Marcantonio Barbarigo, bisbe de Montefiascone, per educar les noies del poble sense recursos; en 1692 confià a Rosa Venerini (1656-1728) l'encàrrec d'obrir escoles gratuïtes per a nenes a la diòcesi de Montefiascone. Venerini ja havia obert algunes escoles des de 1685, també per a nenes i gratuïtes, per la qual cosa garantia l'èxit de l'empresa.
Les escoles de Venerini tingueren un gran nombre d'alumnes i altres bisbes s'hi interessaren; Barbarigo, però, no volia que la congregació sortís de l'àmbit de la diòcesi i en 1707 una de les germanes, Lucia Filippini (1672-1732) obrí una escola a Roma i donà origen a una branca independent de l'institut de Venerini, les Mestres Pies Filippini.
Es constituïren com a societat de vida apostòlica sense vots, fins que el 20 de juliol de 1923 fou reconeguda com a congregació religiosa de dret diocesà; el 13 de juny de 1926 en foren aprovades les noves constitucions.
Activitat i difusió
Les Mestres Pies Filippini es dediquen a la instrucció i l'educació cristiana de joves. A més d'Itàlia, són presents a: Albània, Benín, Brasil, Camerun, Índia, Nigèria, Romania, Estats Units, Veneçuela i Xile. En començar 2006 eren 418 religioses en 74 cases.
Bibliografia
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
Enllaços externs
- Lloc web oficial de la congregació[Enllaç no actiu]
