Miharaïta
 Miharaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₄FePbBiS₆ |
| Localitat tipus | dipòsit de Honpi, mina Mihara, Higashi-Mihara, Ciutat d'Ihara, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.28 |
| Dana | 3.1.5.1 |
| Heys | 5.8.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,85Å; b = 11,98Å; c = 3,87Å; |
| Duresa | 4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-012 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Mih |
| Referències | [1] |
La miharaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1980 per la seva localitat tipus, la mina Mihara, al Japó.
Característiques
La miharaïta és un sulfur de fórmula química Cu₄FePbBiS₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miharaïta pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, larosita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Mihara, a la ciutat d'Ihara de la Prefectura d'Okayama (Regió de Chugoku, Japó). Sol trobar-se associada a altres minerals com la wittichenita, la bornita, la calcopirita i la galena.[2]
