Millau

Plantilla:Infotaula geografia políticaMillau
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 05′ 52″ N, 3° 04′ 40″ E / 44.0978°N,3.0778°E / 44.0978; 3.0778
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAvairon Modifica el valor a Wikidata
Capital de
districte de Millau
Cantó de Millau-Oest
Cantó de Millau-Est
canton of Millau-2 (en) Tradueix (2015–)
canton of Millau-1 (en) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població21.712 (2021) Modifica el valor a Wikidata (129,06 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Millau
unitat urbana de Millau Modifica el valor a Wikidata
Superfície168,23 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Tarn Modifica el valor a Wikidata
Altitud379 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Agaçac
Nant
La Panosa de Sarnon
Paulhe
La Ròca
Sent Bausèli
La Cressa
Comprenhac
Creissèls
Castèlnòu de Leveson
La Cavalariá
Veirièras Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Mostar
Bridlington
Sagunt
Bad Salzuflen
Louga
Mealhada Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmillau.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Mairiedemillau Modifica el valor a Wikidata

Millau[1] ([miˈʎaw]; en occità: Milhau [miˈʎaw]; oficialment i en francès: Millau [miˈjo]) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses[2] i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània. L'any 1999 tenia 21.339 habitants. Millau és també un territori històric d'Occitània (el vescomtat de Millau) i pertany a la regió tradicional del Roergue.

Història

Al segle i hi havia a la confluència del Tarn i el Dórbia un important complex de fabricació de vaixella fina, conegut amb el nom de Condatomagus i que actualment forma el jaciment arqueològic de la Graufesenque,[2] a un parell de quilòmetres de la ciutat actual. S'hi produïen grans quantitats de ceràmica del tipus conegut com a terra sigillata, que era una ceràmica vermella fina, i s'exportaven a bona part de l'Imperi Romà.[3]

El 916 es va formar una jurisdicció feudal coneguda com el vescomtat de Millau. Durant el segle xi la ciutat passa successivament per la dominació dels comtes de Provença, els comtes de Barcelona (mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença), i el 1172 , Alfons II d'Aragó l'annexa a la Corona d'Aragó, concedint-li el seu segell i la llibertat d'administració jurídica, social i política dels seus habitants mitjançant cònsols (carta consular), abans de passar a la Corona de França,

Va ser renunciat pel Tractat de Corbeil de 1258, tot i que de fet s'havia perdut unes dècades abans, a mans del croat Simó de Montfort primer i del comte de Tolosa després. El 1271 va passar finalment a la corona francesa, amb un parèntesi de domini anglès de 1362 a 1370 durant la guerra dels Cent Anys. Des d'aleshores es mantingué com a domini francès però amb un alt grau d'autonomia comparat amb les altres ciutats.

Durant les guerres de religió hi tingué una alta implantació el protestantisme.

El 12 d'agost de 1999 una manifestació antiglobalització liderada per l'activista José Bové hi va desmuntar un restaurant McDonalds el dia abans de la seva obertura, aconseguint un ampli ressò.[4]

Turisme

Llocs d'interès

  • El museu de Millau, on destaca la secció de paleontologia amb fòssils del secundari amb un esquelet gairebé complet de plesiosaure, i la col·lecció de ceràmica romana del proper jaciment de la Graufesenque.[2]
  • El viaducte de Millau.
  • El sauvatèrra de Millau, torre de 42 m d'altura, els primers 21 construïts al segle xii[2] i els altres 21 al segle xvii com a estendard del poder municipal.
  • L'església de Nòstra Dòna de l'Espinassa: Deu el seu nom al fet que s'hi venera una espina de la Santa Corona (la corona d'espines de Jesús). Va ser un lloc de pelegrinatge important a l'edat mitjana. L'edifici actual, que en substitueix un de romànic, és del segle xvii.[2]
  • Micropòlis, al proper poble de Castelnòu: Museu dedicat als insectes, amb vivers on observar els animals vius i muntatges interactius.[2]

Gastronomia

  • El sauvatèrra de Millau
    El sauvatèrra de Millau
  • Els trenèls, una especialitat de Millau
    Els trenèls, una especialitat de Millau

Vegeu també

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  1. Gran Enciclopèdia Catalana, «Millau».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Languedoc Roussillon, dins la sèrie Le Guide Vert. Paris, 2007. Ed. Michelin. (francès)
  3. La Graufenesque a Aveyron.com
  4. Jose Bove - the Man Who Dismantled a McDonalds al web de la BBC
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Avairon
Agaçac  • Agenh  • Aissenas  • Alrança  • Altpuèg  • Ambairac  • Anglars e Sent Felitz  • Arcas  • Arnac de Dordon  • Arviu  • Asprièiras  • Aubinh  • Aurèla e Verlac  • los Aures  • Auriac  • Ausits  • Balaguièr de Rance  • Balaguièr d'Òlt  • Balçac  • la Barraca de Fraisse  • la Bastida de l'Avesque  • la Bastida de Pradinas  • la Bastida de Solatge  • Bèlcastèl  • Bèlmont de Rance  • Bertolena  • Bessuèjols  • lo Bisbal  • Boason  • Boçac  • Boissa e Panchòt  • Bolhac  • Bornasèl  • Brandonet  • Brasc  • Brocmat  • Broquièrs  • Brossa del Castèl  • Brusca  • Busens  • Cabanas  • lo Cairòl  • la Calm  • Cambolaset  • Camjac  • Campanhac  • Camporiés  • Campuac  • las Candolièiras  • Canet de Salars  • Cantoenh  • la Capèla de Balaguièr  • la Capèla de Lenna  • la Capèla e Blèis  • Cassanhas de Begonhés  • Cassuèjols  • Castanet  • Castèlmarin  • Castèlnau  • Castèlnòu de Leveson  • Caumèls e lo Vialar  • Caumont  • Causse e Diège  • la Cavalariá  • Centres  • lo Clapièr  • Claravals  • la Cobertoirada  • Cobison  • Colnac  • Colombièrs  • Combret  • Compèire  • Complibat  • Comprenhac  • Concas  • Condom d'Aubrac  • Copiac  • Cornús  • Cossèrgas  • las Còstas de Goson  • Crançac  • Creissèls  • Crespinh  • la Cressa  • la Crotz  • Cruèjols  • Curanh  • Curièiras  • Druèla  • Drulha  • Durenca  • Entraigas  • l'Escura de Jaul  • Espaliu  • Espeirac  • l'Espitalet de Larzac  • Estanh  • l'Estrada e Toels  • Faiet  • lo Fèl  • Firmin  • Flanhac  • Flavinh  • Florentinh  • Foissac  • la Folhada  • Fondamenta  • Gabriac  • Galganh  • Galhac de Roergue  • Gissac  • la Glèisa de Severac  • Golinhac  • Gotrens  • Graissac  • Gramont  • la Grand Vila  • Grandvabre  • la Guiòla  • las Juniás  • Laissac  • Lanuèjols  • Ledèrgas  • Livinhac lo Nalt  • la Lobièira  • Luc e la Primalba  • Luganh  • Lunac  • Mairanh  • Malavila  • Manhac  • Marcièl  • Marcilhac  • Marnhagas e la Tor  • Martrinh  • Melagas  • Meljac  • Milhau  • Moirasés  • Monés e Proencós  • lo Monestire  • Mont-rosièr  • Montanhòl  • Montasic  • Montbasens  • Montclar  • Montelhs  • Montfranc  • Montjòus  • Montlaur  • Montpeirós  • Montsalés  • Moret de Dordon  • Morlhon  • Mostuèjols  • lo Mur de Barrés  • Muraçon  • Muret  • Muròls  • lo Nairac  • Najac  • Nant  • Nauçac  • Naucèla  • Noalhac  • Nòuviala  • Olemps  • Òls e Rinhòdas  • Ònes  • Palmàs  • la Panosa de Sarnon  • la Panosa de Severac  • Paulhe  • Pèiraficha  • Peiralèu  • Peirussa  • Pèus e Confolèuç  • Plasença  • Pomairòls  • lo Pont de Camarés  • lo Pont de Salars  • Postòmis  • Pradas d'Aubrac  • Pradas de Salars  • Pradinàs  • Previnquièiras  • Privasac  • Prunas  • Quinç  • Reborguil  • Recolas e Previnquièiras  • Requistar  • Ribièira de Tarn  • Rinhac  • Riupeirós  • la Ròca  • Ròcafòrt  • Rocennac  • Rodés  • Rodèsla  • la Roqueta  • Rutlac  • la Sala  • las Salas de Curanh  • las Salas del Comtal  • Salas e Corbatièrs  • Salmièg  • Salvanhac de Cajarc  • la Salvetat  • Sauclièiras  • Saujac  • Sauvatèrra  • Savinhac  • Sebasac  • Sebrasac  • Ségur  • la Sèlva  • Sench Èli d'Aubrac  • Sench Igèst  • Senèrgas  • Sent Adornin de Lenna  • Sent Aforians  • Sent Africa  • Sent Amanç  • Sent Andriu  • Sent Andriu de Vesinas  • Sent Antin  • Sent Baulise  • Sent Bausèli  • Sent Cebrian  • Sent Cosme  • Sent Cristòfa  • Sent Esèri  • Sent Faliç de Sòrgas  • Sent Faliç  • Sent Ginièis  • Sent Ipòli  • Sent Joan d'Alcàs e Sent Paul de las Fonts  • Sent Joan d'Aucàpias  • Sent Joan del Bruèlh  • Sent Joan del Nos  • Sent Jòrdi  • Sant Jòri  • Sent Julian d'Empara e Livinhac lo Baish  • Sent Jurvèva  • Sent Just de Viaur  • Sent Laurenç de Leveson  • Sent Laurenç d'Òlt  • Sent Liònç  • Sent Martin de Lenna  • Sent Partèm  • Sent Remèsi  • Sent Roman de Sarnon  • Sent Roman de Tarn  • Sent Sarnin de Rance  • Sent Sauvador  • Sent Sever del Mostièr  • Sent Vençan  • Sent Victor e Melviu  • Senta Aulària  • Senta Aulària de Larzac  • Senta Crotz  • Senta Jaleda  • Senta Ragonda  • la Sèrra  • Severac  • Silvanés  • Solatges  • Sonnac  • las Sots  • Tairac  • Tauçac de Barrés  • Tauriac de Camarés  • Tauriac de Naucèla  • Terondèls  • la Terrissa  • Tolonjac  • Tornamira  • Tremolhas  • lo Truèlh  • Uparlac  • Vabre  • Vabre e Tisac  • Vairau  • la Val e Ròcacesièira  • Valadin  • Valhorlhas  • Valzèrgas  • Vaurelhas  • Veirièiras  • la Vèrnha  • Verzòls e la Pèira  • Vesinh de Leveson  • lo Vialar de Pasdejòus  • lo Vialar de Tarn  • Vilacomtal  • Vilafranca de Panat  • Vilafranca de Roergue  • Vilanòva  • Vimenet  • Vitrac  • Vivièrs  • Vòrs e Bar
Registres d'autoritat
Bases d'informació