Miquel Barceló i Perelló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 gener 1939  Felanitx (Mallorca) |
| Mort | 23 novembre 2013 (74 anys) Felanitx (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, historiador, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Nova York Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Stony Brook Hunter College Universitat de València |
Miquel Barceló i Perelló[1] (Felanitx, Mallorca, 1939 - Portocolom, Mallorca, 23 de novembre del 2013)[2][3][4] va ser un catedràtic mallorquí d'Història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en les societats andalusines.[5]
Va cursar els estudis superiors a la Universitat de València, on es va interessar principalment pels llegats araboberbers d'Al-Àndalus, que van ser els temes dels seus primers treballs d'investigació.[1] Durant la dècada del 1960 va ser professor universitari als Estats Units, però el 1970 va tornar a Europa a causa d'una malaltia,[5] i s'establí a Barcelona, on va començar a treballar i va seguir investigant.[1]
A través d'Encarnació Viñas, dona del poeta Josep M. Llompart, es va iniciar en la cultura catalana, i amb els anys va fer la carrera de filologia romànica a Barcelona, amb professors com José Manuel Blecua, Martí de Riquer i Antoni Badia i Margarit. Va estar vinculat des dels inicis a la revista d'història L'Avenç.[5]
El seu gran tema d'estudi va estar la societat andalusina, i la seva destrucció a través de la dita «reconquesta» cristiana. Al respecte, va qüestionar intel·lectualment la noció de la irreversibilitat de la unitat espanyola, associada a la noció de «reconquista» per la historiografia espanyola des de mitjan segle xix. Com a investigador va dedicar una atenció especial a l'arqueologia medieval, i als sistemes hidràulics de les societats andalusines, amb prospeccions a les Balears, a Andalusia i al Iemen. Amb Arqueología medieval. En las afueras del ‘medievalismo' (Crítica, 1988) va iniciar una sèrie de llibres, que recullen els seus estudis sobre arqueologia hidràulica. A més, va reflexionar sobre l'extermini de societats no europees, en articles a L'Avenç, L'Espill i a Faventia, i en el pròleg a una edició catalana de Bartolomé de Las Casas (PUV, 2008). Va contribuir també a Notícia nova de Catalunya amb un text sobre Vicens i Soldevila. En els darrers anys va aplegar en un sol volum els seus articles periodístics (El país llamado deseo, Ensiola, 2006) i va publicar dos llibres de narrativa breu, El terme de Manacor (Ensiola, 2007) i Trenc d'alba (La Magrana, 2009), amb un rerefons biogràfic.[6]
Obres
- Així sia. Elegies irremeiables (1957), llibre de poesia[1]
- Sobre Mayurca (1984)[1]
- La vida (1984), traducció al castellà les memòries de l'artista florentí del s. XVI Benvenuto Cellini[1]
- Les aigües cercades. Els qanat(s) de l'Illa de Mallorca (1986)[1]
- En las afueras del Medievalismo (1988)[1]
- El país llamado deseo, Ensiola Edicions (2006)[7]
- El terme de Manacor, Ensiola Edicions (2007), recull dels articles i cròniques publicats a El País[8]
- Trenc d'alba, La Magrana (2009)[8]
- El cercle de Felanitx, Anagrama (2023)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Miquel Barceló i Perelló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mor als 74 anys l'historiador mallorquí Miquel Barceló a 324.cat, 23/11/2013
- ↑ Mor l'historiador i escriptor mallorquí Miquel Barceló a Ara Balears, per Guillem Frontera, 24/11/2013
- ↑ «Muere el historiador Miquel Barceló, ´uno de los últimos sabios´ - Diario de Mallorca». Arxivat de l'original el 2013-11-29. [Consulta: 24 novembre 2013]. a diariodemallorca.es, 24/11/2013
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mor l'historiador Miquel Barceló a Ara, 23/11/2013
- ↑ L'Avenç, nº393, 2013
- ↑ Un libro reúne los artículos del historiador Miquel Barceló a El País, per Andreu Manresa, 27/7/2006 (castellà)
- ↑ 8,0 8,1 «La seva obra, a Traces». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 24 novembre 2013].
Enllaços externs
- Miquel Barceló a Todostuslibros.com (castellà)
