Miquel Docià
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Mort | 1050  Tràcia | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Carrera militar | |||||
| Rang militar | general | ||||
| Conflicte | Batalla d'Olivento | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | ? Comnena | ||||
| Fills | Teodor Docià | ||||
Miquel Docià (grec: Μιχαήλ Δοκειανός, Mikhaïl Dokianós), esmentat erròniament com a Ducià per alguns autors moderns,[1][2] fou un noble i líder militar de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família dels Comnens pel seu matrimoni amb una filla de Manuel Eròtic Comnè. Fou actiu a Sicília sota el comandament de Jordi Maniaces abans de ser destinat al Mezzogiorno com a catepà d'Itàlia el 1040-41. Fou destituït després de perdre dues batalles en la revolta llombarda-normanda del 1041, que marcà un punt d'inflexió en la conquesta normanda de la Itàlia meridional. El 1050, les fonts el situen combatent una incursió dels petxenegs a Tràcia. Fou capturat durant la batalla, però aconseguí ferir greument el líder dels petxenegs, que l'executaren i el mutilaren.
Referències
- ↑ Chalandon, 1907, p. 96 i 98.
- ↑ Norwich, 1967, p. 58.
Bibliografia
- Chalandon, F. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicile (en francès), 1907.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Norwich, J. J. The Other Conquest (en anglès). Nova York: Harper & Row, 1967.
