Mogambo

Mogambo

Fitxa
Direcció	John Ford
Protagonistes	Clark Gable Ava Gardner Grace Kelly Donald Sinden Laurence Naismith Denis O'Dea Eric Pohlmann Philip Stainton
Producció	Sam Zimbalist
Guió	John Lee Mahin i Wilson Collison
Música	Robert Burns
Fotografia	Robert Surtees i Freddie Young
Muntatge	Frank Clarke
Vestuari	Helen Rose
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	1953
Durada	111 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Kenya i Hertfordshire
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i cinema d'aventures
Lloc de la narració	Àfrica
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1954) Oscar a la millor actriu (1954) Globus d'Or a la millor actriu secundària (1953) BAFTA a la millor pel·lícula (1954)
Premis	Globus d'Or a la millor actriu secundària (1953) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Mogambo és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1953. Fou doblada al català.^[1]

Argument

Vic Marshall és un caçador que viu d'organitzar safaris a l'Àfrica. Organitza una expedició al país de goril·les amb uns personatges conflictius: la corista Eloise, a qui un maharajà, que s'havia de dur a un altre safari, ha deixat penjada, i el matrimoni britànic format pel despistat antropòleg Donald Nordley i la seva jove esposa, Linda. Tothom, llevat de Nordley, s'adona que Vic i Linda s'agraden, però ell no ho veu fins que Linda dispara contra el caçador en un atac de gelosia a causa d'Eloise. El matrimoni abandona el safari, i això propicia que es manifestin clarament els sentiments entre Vic i Eloise.^[2]

Repartiment

• Clark Gable: Victor Marswell
• Ava Gardner: Eloise Y. Honey Bear Kelly
• Grace Kelly: Linda Nordley
• Donald Sinden: Donald Nordley
• Philip Stainton: John Brown-Pryce
• Eric Pohlmann: Leon Boltchak
• Laurence Naismith: El comandant
• Denis O'Dea: El pare Joseph

Recepció

Espanya

En el doblatge espanyol de 1953, el codi de censura cinematogràfica del franquisme va fer que canviessin els diàlegs de la pel·lícula per evitar que es produís adulteri en l'argument, i va convertir així als personatges de Grace Kelly i Donald Sinden en germans, en comptes d'un matrimoni.^[3] Aquesta distorsió no es va produir en els països hispanoamericans, on les pel·lícules estatunidenques no es presentaven doblades sinó que amb subtítols i banda sonora original.

Argentina

A l'Argentina aquesta pel·lícula va donar origen al malnom de «goril·les», terme desqualificatiu que el peronisme va usar per designar els seus opositors i que després es va generalitzar a les persones antiperonistes. Tot plegat va succeir cap el 1955 quan, a l'estrena local de Mogambo, es feien paròdies de pel·lícules en un programa humorístic de ràdio: «La Revista dislocada». En la corresponent paròdia un personatge repetia contínuament, amb accent porteny, la frase de la pel·lícula, «Deuen ser els goril·les, deuen ser ...». En cercles de militars i civils que conspiraven contra el primer govern del general Juan Domingo Perón, es va atribuir aquesta frase als funcionaris de govern, que suposadament la pronunciaven davant de cada fet sospitós d'atemptat que es produís durant aquells dies. Els revolucionaris d'ideologia més antiperonista van reivindicar orgullosament per a si mateixos el malnom de «goril·les». Durant la dècada de 1970, els montoneros titllaven de goril·les als sindicalistes peronistes de dreta (Què passa general que està ple de goril·les el govern popular?).^[4]

Referències