Moll de roca
Mullus surmuletus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198674 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Mullidae |
| Gènere | Mullus |
| Espècie | Mullus surmuletus Linnaeus, 1758 |
El moll de roca, moll borratxo, moll cranquer, moll roquer, moll d'arbó, moll ver, moll vermell, o roger de roca, roger de sorra, roger vermell[1] (Mullus surmuletus) és un peix de la família dels múl·lids que acostuma a viure en petits grups però també en solitari.
Morfologia
- Talla: màxima de 40 cm, comuna entre 10 i 25 cm.
- Cos allargat i una mica comprimit.
- Escates grans i molt caduques.
- Línia lateral, ben visible, amb 33-37 escates.
- Perfil cefàlic suau; mentó amb dos barbellons llargs, mòbils i articulats en la seua base.
- Ulls elevats, situats gairebé en el perfil cefàlic.
- Boca petita i protràctil; dents sobre el vòmer i els palatins, però absents del maxil·lar superior (adults) i presents als que són més petits de 10 cm.
- Opercle sense espines.
- Dues aletes dorsals curtes i ben separades; la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous.
- L'anal, curta, oposada a la segona dorsal, amb espines i radis tous.
- Les pectorals, quasi tan llargues com la distància que separa la seua base de l'extrem posterior del maxil·lar.
- Ventrals toràciques i, lleugerament, més curtes que les pectorals.
- Caudal escotada.
- Coloració general vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals.
- Primera dorsal amb bandes grogues i marronoses.
- Escates orlades de color marró.
Comportament
Espècie bentònica i gregària (forma petits grups), viu sobre fons de sorra, roca i graves de la plataforma continental, dels 0,5 fins als 400 m.
Alimentació
S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis.
Reproducció
Sexualment madurs als 14 cm (un any). La reproducció té lloc d'abril a juliol.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra). A l'Atlàntic Oriental, des de la Mar del Nord (on és rara) fins al Senegal.
Pesca
Carn delicada i apreciada. La pesca, semiindustrial i artesanal, es du a terme amb nanses, tremalls i arts d'arrossegament.
La seua talla mínima legal de captura és d'onze cm.
Galeria
-
Molls de roca en el Portús (Cartagena).
Referències
- ↑ [enllaç sense format] https://www.diarilaveu.com/apunt/26901/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb-angela-buj-alfara
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 82.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Dades biològiques sobre el moll roquer (català)
- Descripció del moll de roca (castellà)
- Morfologia i alimentació del roger de roca (castellà)
