Monteponita
 Monteponita | |
|---|---|
 Cristalls negres de monteponita  | |
| Fórmula química | CdO |
| Epònim | Monteponite (en)  |
| Localitat tipus | mina Monteponi, Iglesias, Sardenya del Sud, Sardenya, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.04 |
| Dana | 4.2.1.4 |
| Heys | 7.5.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 4,69Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | groc-marró, vermell-marró, marró-negre, negre |
| Macles | observades macles de penetració (llei desconeguda) |
| Exfoliació | bona en {111} |
| Duresa | 3 |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 8,1 a 8,2 g/cm³ (mesurada); 8,21 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1946 |
| Símbol | Mtp |
| Referències | [1] |
La monteponita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la localitat de Monteponi (Sardenya, Itàlia), la seva localitat tipus.
Característiques
La monteponita és un òxid de fórmula química CdO, i és dimorfa de la cadmoxita. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma d'octàedres, amb modificacions de cubs, en druses de cristalls fins, de fins a 0,05 mil·límetres. També se'n troba en forma de pols i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monteponita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.
Formació i jaciments
Es troba com a revestiment sobre calamina, o amb altres sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calamina (smithsonita o hemimorfita), cadmi o otavita.[2] Va ser descoberta l'any 1946 a la mina Monteponi, a Iglesias (Província de Sardenya del Sud, Sardenya, Itàlia). També ha estat descrita al dipòsit de cadmi i zinc de Niujiaotang (Duyun, República Popular de la Xina), a la mina Esperanza (Lavrion, Grècia) i a dues localitats russes: el volcà Kudriavy, a l'illa d'Iturup, i a la conca del riu Yana, a Sakhà.
