Mourir à Madrid

Infotaula de pel·lículaMourir à Madrid
Fitxa
DireccióFrédéric Rossif Modifica el valor a Wikidata
ProduccióNicole Stéphane Modifica el valor a Wikidata
GuióMadeleine Chapsal Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Jarre Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorges Barsky Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSuzanne Baron i Marie-Sophie Dubus Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAncinex
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Premi Jean Vigo Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0057327 Filmaffinity: 139684 Allocine: 5435 Rottentomatoes: m/mourir-a-madrid-to-die-in-madrid Letterboxd: to-die-in-madrid Allmovie: v129563 TCM: 509148 AFI: 18976 TMDB.org: 116684 Modifica el valor a Wikidata

Mourir à Madrid és una pel·lícula documental francesa de Frédéric Rossif estrenada el 1963 dedicada a la Guerra Civil espanyola, per la qual va guanyar el premi Jean-Vigo el 1963 i va ser nominada a l'Oscar al millor documental el 1965.[1]

Presentació

El 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions generals espanyoles del 1936 i, per tant, va provocar un augment del descontentament per part de la dreta: carlistes, monàrquics alfonsins, feixistes, conservadors i altres nostàlgics de la pre-república, de l'Espanya eterna, catòlica i imperial,[2] intentaren enderrocar el poder que hi havia a Madrid amb l'ajut d'un putch que tindrà lloc els dies 17 i 18 de juliol de 1936. Tot i que fracassat, aquest cop d'estat serà el detonant d'una cruenta guerra civil que Frédéric Rossif documenta a Mourir à Madrid.

La pel·lícula constitueix un treball formidable d'investigació d'arxius sobre la Guerra Civil espanyola, que utilitza materials de la Unió Soviètica, els Estats Units, França, Alemanya i Espanya. Per descomptat, Rossif no fa la feina d'un historiador, però ens ensenya l'essencial, és a dir, que la guerra es va guanyar gràcies al massiu suport dels alemanys i els italians.[3] El comentari és de Madeleine Chapsal, essencialment dit per Jean Vilar i Suzanne Flon. La música és de Maurice Jarre. La productora és Nicole Stéphane.

Aquesta pel·lícula no va ser fàcil de fer i va ser atacada molt per la seva estrena tant per l'extrema dreta com per l'extrema esquerra. El govern francès, per complaure al dictador espanyol Franco, va retardar l'estrena de la pel·lícula durant més d'un mes i va demanar que es tallessin algunes escenes: segons el testimoni de Nicole Stéphane el 2006, el govern espanyol va demanar vint-i-cinc retallades i la censura francesa finalment en va fer sis.[4][5]

Repartiment

  • John Gielgud - Narrador (veu)
  • Irene Worth - Co-Narrador
  • Suzanne Flon - Comentarista / Narrador (versió francesa) (veu)
  • Roger Mollien - Comentarista / Narrador (versió francesa) (veu)
  • Germaine Montero – Comentarista / Narrador (versió francesa) (veu)
  • Pierre Vaneck - Comentarista / Narrador (versió francesa) (veu)
  • Jean Vilar - Comentarista / Narrador (versió francesa) (veu)

Crítiques

« "Aquesta és una obra excepcional. (...) Gran pel·lícula per a entendre, de pas, un moment clau de la història contemporània. (...)
Puntuació: ★★★★ (sobre 5)"
»
— Leonardo D'Espósito: Revista Noticias[6]

Premis

Notes i referències

  1. «NY Times: To Die in Madrid». NY Times. Arxivat de l'original el 21 de maig 2011. [Consulta: 9 novembre 2008].
  2. François Godicheau «La fin des légendes». L'Histoire, Septembre 2016, pàg. 34-47.
  3. France Observateur, 18 d'abril de 1963.
  4. «Revivre Mourir à Madrid» (en francès). Dailymotion, 2006. [Consulta: 8 febrer 2019].
  5. ‘Morir en Madrid': La película que timó al franquismo, Cinemanía, 28 de maig de 2013
  6. Morir en Madrid, a Noticias

Bibliografia

  • Berthier, Nancy. «La réponse espagnole de Mourir à Madrid, une histoire de mémoire». A: L'événement : images, représentations, mémoire. Grânes: Créaphis, 2003, p. 265. ISBN 2-913610-29-3. .
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Jean-Vigo
  • La Grande Vie (1951)
  • Le Beau Serge (1959)
  • Al final de l'escapada (1960)
  • La Peau et les Os (1961)
  • La Guerre des boutons (1962)
  • Mourir à Madrid (1963)
  • La Belle Vie (1964)
  • No atorgat (1965)
  • La Noire de… (1966)
  • Qui êtes-vous, Polly Maggoo ? (1967)
  • O Salto (1968)
  • L'Enfance nue (1969)
  • Hoa-Binh (1970)
  • Remparts d'argile (1971)
  • Continental Circus (1972)
  • Absences répétées (1973)
  • Un homme qui dort (1974)
  • Histoire de Paul (1975)
  • L'Affiche rouge (1976)
  • Paradiso (1977)
  • Bako, l'autre rive (1978)
  • Certaines nouvelles (1979)
  • Ma blonde, entends-tu dans la ville ? (1980)
  • Le Jardinier (1981)
  • L'Enfant secret (1982)
  • Vive la sociale ! (1983)
  • No atorgat (1984)
  • Le Thé au harem d'Archimède (1985)
  • Maine Océan (1986)
  • Buisson ardent (1987)
  • La Comédie du travail (1988)
  • Chine, ma douleur (1989)
  • Mona et moi (1990)
  • Le Brasier (1991)
  • Paris s'éveille (1992)
  • Les histoires d'amour finissent mal... en général (1993)
  • Trop de bonheur (1994)
  • N'oublie pas que tu vas mourir (1995)
  • Encore (1996)
  • La Vie de Jésus (1997)
  • Dis-moi que je rêve (1998)
  • La vie ne me fait pas peur (1999)
  • Saint-Cyr (2000)
  • Candidature (2001)
  • Royal Bonbon (2002)
  • Toutes ces belles promesses (2003)
  • Quand je serai star (2004)
  • Les Yeux clairs (2005)
  • Le Dernier des fous (2006)
  • La France (2007)
  • Nulle part, terre promise (2008)
  • L'Arbre et la Forêt (2009)
  • Un poison violent (2010)
  • Les Chants de Mandrin (2011)
  • L'Âge atomique (2012)
  • L'Enclos du temps (2013)
  • Mange tes morts : Tu ne diras point (2014)
  • La Peur (2015)
  • La mort de Lluís XIV (2016)
  • Barbara (2017)
  • Shéhérazade (2018)
  • Vif-Argent (2019)
  • Énorme (2020)
  • Petite Solange (2021)
  • Saint Omer (2022)
  • La Rivière (2023)
  • Vegeu aquesta plantilla
Anarquisme
Conceptes
Corrents
Anarquistes
Organitzacions
Història
Cultura
Portal de l'Anarquisme