El país té tres nivells de divisions administratives. El primer nivell consisteix en 10 comtats (en lituà, singular – apskritis, plural – apskritys). Aquests estan sub-dividits en 60 districtes municipals o municipis (en lituà: plural – savivaldybės, singular – savivaldybė), que, al seu torn, es torna a sub-dividir en uns 500 grups més petits coneguts com a seniūnija (en lituà: plural – seniūnijos, singular – seniūnija).
Al final del seu mandat com una República Socialista Soviètica, les divisions administratives consistien en 44 regions, 12 ciutats, 80 pobles, 19 assentaments i 426 districtes rurals.[3] La reforma d'aquest sistema era una preocupació immediata per al nou govern.[4] La Constitució de Lituània, ratificada el 1992, delega la facultat d'establir les unitats administratives futures al Parlament lituà (Seimas). En conseqüència, el Seimas va aprovar dues lleis fonamentals: una llei de 1993 sobre la representació del govern i una llei de 1994 que especifica les unitats administratives-territorials i els seus límits.[4] El sistema actual d'un conjunt de municipis de menys de 10 comtats va ser codificat el 1995.[4] Es van fer diversos canvis el 2000, amb el resultant de 60 municipis.[5] Encara s'estan discutint nous canvis, incloent un possible augment en el nombre de municipis.[6] Els regidors municipals són elegits directament cada quatre anys.[7] Llavors els regidors es trien alcalde del municipi.[7]
El següent mapa mostra els comtats, així com els municipis. Set ciutats municipals i tres municipis estan marcats per números.
Comtats de Lituània (en lituà: singular – apskritis, plural – apskritys)
Seniūnijos de Lituània (en lituà: singular – seniūnija, plural – seniūnijos).
Seniūnaitija (sub-seniūnija)
Ciutats (en lituà: singular – miestas, plural – miestai)
Pobles (en lituà: singular – miestelis, plural – miesteliai)
Notes
↑ 1,01,11,21,31,4Els centres administratius d'aquests municipis es troben a fora del municipi pròpiament.
Referències
«Law on the Territorial Administrative Units and Their Boundaries». Lietuvos Respublikos Seimas, 30-03-2010. [Consulta: 28 setembre 2011].
↑ 1,01,1«Timeline: Lithuania». BBC News, 17-11-2010. [Consulta: 9 març 2011].
↑«Lithuania country profile». BBC News, 17-11-2010. [Consulta: 9 març 2011].
↑Conference on Local and Regional Authority Co-operation in the Baltic Sea Area: proceedings, Kaunas, Lithuania, 21-23, April 1999. Council of Europe, gener 2000, p. 9. ISBN 978-92-871-4538-3 [Consulta: 16 febrer 2011].
↑ 4,04,14,2Jolanta Vaičiūnienė. «The Administrative–Territorial Reform in Lithuania: History and Today». Council of Europe, 14-11-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 16 febrer 2011].
↑Local Economic and Employment Development (Program); Organisation for Economic Co-operation and Development Baltic partnerships: integration, growth and local governance in the Baltic Sea Region. OECD Publishing, abril 2007, p. 75. ISBN 978-92-64-02928-6 [Consulta: 23 febrer 2011].
↑Council of Europe. State of human rights and democracy in Europe. Council of Europe, 2007, p. 269–271. ISBN 978-92-871-6288-5 [Consulta: 17 febrer 2011].
↑ 7,07,1Miluše Kindlová. Constitutional law of 10 EU member states: the 2004 enlargement. Kluwer, 2006, p. 603–604. ISBN 978-90-13-03468-4 [Consulta: 17 febrer 2011].
↑Municipality administrative centers and coats of arms are given by Statistics Lithuania in subpages under the Portrait of the Regions of Lithuania; e.g. Alytus town municipality Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine.
↑ 9,09,19,2«M3010211: >>>Total area and population by administrative territory». Statistics Lithuania. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2009. [Consulta: 16 febrer 2011].