Muralla romana de Lugo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla urbana i monument  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lugo (Galícia) | |||
| Localització | Lucus Augusti | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 2000 (24a Sessió), Criteris PH: (iv) | |||
| Identificador | 987 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural | |||
| Data | 1993 (17a Sessió), Criteris PH: (iv) | |||
| Identificador | 987 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 16 abril 1921 | |||
| Identificador | RI-51-0000191 | |||
La muralla de Lugo és una fortificació de la ciutat de Lugo, a Galícia, que data de l'Imperi Romà, essent l'única muralla d'aquestes característiques que es conserva al món. Va començar a construir-se cap a l'any 260, quan va augmentar la importància de Lucus Augusti (actual Lugo) com a centre de comunicacions i comercial del nord peninsular, i es va acabar durant l'època de Constantí, cap a l'any 325. Molts segles després, el 1921 va ser catalogada com a Monument Nacional i el 30 de novembre del 2000 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.
Història
Tot i que els romans van fundar l'antiga Lucus Augusti als volts de l'any 25 aC,[1] no va ser fins als segles III i IV, entre els anys 260 i 325, quan van construir una barrera defensiva que rodejava tot el nucli de la ciutat. La muralla finalment va assolir una longitud total de 2.266 metres, essent una de les fortificacions més grans en aquells temps. Es va construir la muralla en una època crítica per aquesta ciutat, tant des del punt de vista militar com polític.
Cal destacar que és l'única muralla romana que es conserva íntegra al món.[2][3] Sembla que en aquella època no tenia l'altura que té avui en dia, sinó que estava coronada per 85 grans torres amb grans finestres. D'aquesta decoració avui en dia només es conserva parcialment una d'aquestes torres, la coneguda com A Mosqueira, un dels símbols de la ciutat actualment.
A més, sembla que la muralla tenia merlets entre les torres i estava rodejades per fossats d'uns 20 metres d'ample i 5 de fondària, i així van complicar encara més una possible invasió de la ciutat. Amb el pas dels segles i els conflictes que hi han tingut lloc, les torres van decaure i van perdre la seva funció militar. Alhora es van obrir noves portes fins a les deu actuals.
La muralla no servia només com a element defensiu. També servia per delimitar el fòrum i els impostos de la ciutat.
Galeria d'imatges
-
A Mosqueira -
Porta de San Pedro -
Porta Falsa
Referències
- ↑ «Lugoturismo.com A muralla». Arxivat de l'original el 2013-04-11. [Consulta: 5 març 2014].
- ↑ Paxina da UNESCO, criterio para a designación da Muralla de Lugo como Patrimonio da Humanidade
- ↑ Lugoturismo.com Arxivat 2009-01-30 a Wayback Machine. cultural.
Bibliografia
- Jesús Varela Villamor, Lugo (Provincia). Diputació Provincial de Lugo. 50 años en la muralla de Lugo
- Adolfo de Abel Vilela. Ava, 1974. Origen de las edificaciones adosadas a la muralla de Lugo. ISBN 9788440074164
- A.Vilela, E.Alcorta, F. Arias, C. Carreño, J. López de Rego. Ajuntament de Lugo, 2004 La muralla de Lugo: patrimonio de la humanidad. ISBN 9788496403024
- Ulises Sarry. Fundació Caixa Galicia i El Progreso. La Cerca lejana: episodios y crónicas de la muralla de Lugo
- Enrique Alcorta Irastorza, "Escavación arqueolóxica en área no inmoble nº 106 da rolda da Muralla, Lugo". Actuacións Arqueolóxicas. Any 2006. Consellería de Cultura. (pàgs. 141 -142). ISBN 978-84-453-4612-9
- R. de Mesonero, G. Gironella, V. Castelló et el 1850. Semanario pintoresco español, Volúmenes 15-16
Vegeu també
- Muralla d'Astorga
- Muralla romana de Barcelona
- Muralles de Lleó
- Muralla romana de Saragossa
- Muralles romanes de Tarragona
Enllaços externs
- Lugoturismo.com Arxivat 2013-10-20 a Wayback Machine. (gallec) (castellà)
- Article sobre la muralla de Lugo en turgalicia.es (gallec) (castellà)
