Museu Nacional d'Art Occidental

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Museu Nacional d'Art Occidental
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusMuseu d'art, edifici de museu, museu nacional i editorial acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Part deParc de Ueno Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLe Corbusier
Kunio Maekawa Modifica el valor a Wikidata
Empresa constructoraShimizu Corporation Modifica el valor a Wikidata
Construcció1r abril 1959 Modifica el valor a Wikidata
Obertura10 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaUeno-kōen (Japó) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització7-7 Ueno-koen, Taito-ku Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 42′ 55″ N, 139° 46′ 33″ E / 35.715357°N,139.77585°E / 35.715357; 139.77585
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1321-016
Propietats culturals destacades del Japó
Monuments registrats del Japó
Activitat
FundadorKōjirō Matsukata Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorMuseus Nacionals d'Art del Japó Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.368.703 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnmwa.go.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NationalMuseumofWesternArt Twitter (X): NMWATokyo Youtube: UCFtBgJ1ArMLvcpQeT2vNupQ Modifica el valor a Wikidata

El Museu nacional d'Art Occidental 国立西洋美術館 (kokuritsu seiyō bijutsukan, 国立西洋美術館?) és un museu d'art especialitzat en art occidental fundat el 1959 i situat a Tòquio, Japó. El seu edifici principal ocupa un edifici dissenyat per Le Corbusier.

El museu es va dissenyar originalment per allotjar la col·lecció personal de l'industrial japonès Matsukata Kōjirō, una col·lecció que s'havia emmagatzemat a França durant la Segona Guerra Mundial sota el control del conservador del museu Léonce Bénédite.

La col·lecció d'art francès de Matsukata Kōjirō es al centre del museu.[1]

El lloc ha estat classificat, juntament amb 16 altres obres arquitectòniques per Le Corbusier, com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2016.

Artistes representats

  • Heinrich Aldegraver (1502–1561), Alemanya
  • Albrecht Altdorfer (1480–1538), Alemanya
  • Edmond Aman-Jean (1860–1936), França
  • Jean Arp (1886–1966), França
  • Hans Baldung Grien (1484–1554), Alemanya
  • Giovanni Françasco Barbieri (1591–1666), Itàlia
  • Ernst Barlach (1870–1938), Alemanya
  • François Baron-Renouard (1918–2009), França
  • Leandro Bassano (1557–1622)
  • Barthel Beham (1502–1540)
  • Hans Sebald Beham (1500–1550), Alemanya
  • Stefano della Bella (1610–1664)
  • Émile Bernard (1868–1941), França
  • Albert Besnard (1849–1934), França
  • Joachim Beuckelaer (1533–1574), Bèlgica
  • Leonardo Bistolfi (1859–1933), Itàlia
  • William Blake (1757–1827), Regne Unit
  • Jacques-Emile Blanche (1861–1942)
  • Abraham Bloemaert (1564–1651), Països Baixos
  • Cornelis Bloemaert (1603–1684), Països Baixos
  • Pierre Bonnard (1867–1947), França
  • François Bonvin (1817–1887), França
  • Abraham Bosse (1602–1676), França
  • François Boucher (1703–1770), França
  • Antoine Bourdelle (1861–1929), França
  • Dierick Bouts (1420–1475), Països Baixos
  • Félix Bracquemond (1833–1914), França
  • Georges Braque (1882–1963), França
  • Pieter Brueghel (1525–1569), Bèlgica
  • Hendrick ter Brugghen (1588–1629), Països Baixos
  • Charles Le Brun (1619–1690), França
  • Bernard Buffet (1928–1999), França
  • Hans Burgkmair (1473–1531), Alemanya
  • Jacques Callot (1592–1635), França
  • Giulio Campagnola (1482–1516), Itàlia
  • Robert Campbell Junior (1944–1993), Austràlia
  • Canaletto (1697–1768), Itàlia
  • Agostino Carracci (1557–1602), Itàlia
  • Jean-Baptiste Carpeaux (1827–1875), França
  • Eugène Carrière (1849–1906), França
  • Bernardo Cavallino (1616–1654), Itàlia
  • Paul Cézanne (1839–1906), França
  • Marc Chagall (1887–1985), França
  • Antoni Clavé (1913-2005), Espanya
  • Joos van Cleve (1480–1540), Alemanya
  • Charles-Nicolas Cochin (1688–1754), França
  • Edwaert Collier (1640–1707), Països Baixos
  • Gillis van Coninxloo (1544–1606), Bèlgica
  • Lovis Corinth (1858–1925), Roumanie
  • Camille Corot (1796–1875), França
  • Charles Cottet (1863–1925), França
  • Gustave Courbet (1819–1877), França
  • Antoine Coysevox (1640–1720), França
  • Lucas Cranach l'Ancien (1472–1553), Alemanya
  • Carlo Crivelli (1430–1494), Itàlia
  • Salvador Dalí (1904–1989), Espanya
  • Charles-François Daubigny (1817–1878), França
  • Honoré Daumier (1808–1879), França
  • Alexandre-Gabriel Decamps (1803–1860), França
  • Edgar Degas (1834–1917), França
  • Eugène Delacroix (1798–1863), França
  • Maurice Denis (1870–1943), França
  • André Derain (1880–1954), França
  • George Desvallières (1861–1950), França
  • Carlo Dolci (1616–1686), Itàlia
  • Kees van Dongen (1877–1968), Països Baixos

Galeria

Classificació UNESCO

La candidatura de diversos llocs construïts per Le Corbusier (inclòs el museu) al Patrimoni Mundial de la UNESCO va ser rebutjada el 2009 i després el 2011 a causa d'una llista excessivament llarga i de l'absència del lloc de Chandigarh a l'Índia,.[2][3] El gener de 2015 es va presentar un nou fitxer de sol·licitud que té en compte les diverses observacions[4] i proposat a la40a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial celebrada a Istanbul (Turquia) de 10 al 17 de juliol de 2016.[5] El conjunt es classifica finalment el 17 de juliol de 2016.[6]

Referències

  1. ↑ (anglès) Matsukata collection, National Museum of Western Art (NMWA)
  2. ↑ «Chapelle: écourter la liste de l'UNESCO». L'Est républicain, 11-09-2012.
  3. ↑ «Le Corbusier va postuler à l'UNESCO». L'Est républicain, 05-12-2012.
  4. ↑ «L'œuvre de Le Corbusier de nouveau présentée per son inscription à l'UNESCO». França 3 Franche-Comté.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Patrimoine mondial: vingt-quatre nouveaux sites inscrits sur la liste». adiac-congo.com.
  6. ↑ «L'œuvre de Le Corbusier entre au Patrimoine mondial». La Montagne, 17-07-2016.