My Best Girl

Infotaula de pel·lículaMy Best Girl

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSam Taylor Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Mary Pickford
Carmelita Geraghty
Carole Lombard
Charles 'Buddy' Rogers
Hobart Bosworth
Lucien Littlefield
Mack Swain
Nigel De Brulier
Evelyn Beatrice Hall
John George Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMary Pickford Modifica el valor a Wikidata
GuióTim Whelan Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCharles Rosher Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMary Pickford Film Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost483.103 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació1.027.757 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0018183 Rottentomatoes: m/my_best_girl Letterboxd: my-best-girl Allmovie: v33992 TMDB.org: 73969 Modifica el valor a Wikidata
← Sparrows Modifica el valor a Wikidata
Coquette Modifica el valor a Wikidata →
Pòster de la pel·lícula

My Best Girl és una pel·lícula muda dirigida per Sam Taylor i protagonitzada per Mary Pickford i Charles "Buddy" Rogers.[1] Produïda per Mary Pickford, va ser distribuïda per la United Artists.[1] La parella protagonista s’enamoraria durant el rodatge i s’acabarien casant anys més tard, el 1937, quan Pickford aconseguí el divorci de Douglas Fairbanks.[2] Basada en la novel·la homònima de Kathleen Norris (1927) adaptada per Hope Loring,[3] es va estrenar el 31 d’octubre de 1927.[4]

Argument

Joseph Merrill el fill d’un ric empresari treballa en uns magatzems d'articles barats propietat del pare amb un nom fals, 'Joe' Grant, per tal d’entrenar-se per quan prengui responsabilitats en el negoci. Maggie, és una dependenta dels magatzems i s'enamora de Joe. Aquest deixa Millicent, la seva promesa, per ella. Assabentat de la situació, el pare del noi, Robert Merrill, intenta comprar Maggie per a que deixi el seu fill però ella ho refusa. Tot i això, pensant que el millor per al noi és que l’abandoni, Maggie li vol fer creure que ella és una caça-fortunes, cosa que convenç el pare del valor de Maggie per lo que accepta que es casin.

Repartiment

  • Mary Pickford (Maggie Johnson)
  • Charles "Buddy" Rogers ('Joe' Grant (Joseph Merrill))
  • Sunshine Hart (Ma Johnson)[5]
  • Lucien Littlefield (Pa Johnson)
  • Carmelita Geraghty (Elizabeth 'Liz' Johnson)
  • Hobart Bosworth (Robert E. Merrill, pare de Joe)
  • Evelyn Hall (Esther Merrill, mare de Joe)
  • Avonne Taylor (Millicent Rogers)
  • Mack Swain (el jutge)
  • William Courtright[6]
  • Harry Walker
  • Frank Finch-Smiles
  • Carole Lombard (dependenta, no surt als crèdits)

Producció

Amb "My Best Girl", Pickford, que també actuà com a productora, va fer el salt definitiu a rols de dona adulta, després d'haver interpretat nenes i noies joves fins als trenta anys,[7] tallant-se la seva llarga melena rinxolada. Per a aquesta darrera pel·lícula muda,[8] l’actriu va seleccionar Sam Taylor, que havia dirigit diverses comèdies de Harold Lloyd com a director i Charles Rosher, que havia il·luminat com a càmera el rostre de l’actriu en els primers plans de múltiples pel·lícules.[5] En els darrers anys, Rosher havia estat un col·laborador important de Murnau passant un any a Alemanya observant la producció de "Faust" (1926) i posteriorment fotografiant “Sunrise” (1927) amb Karl Struss.[5] S’ha apuntat que la pel·lícula és com una baula perduda entre Harold Lloyd i Murnau.[8] La mateixa Mary va seleccionar el coprotagonista, Buddy Rogers, entre desenes d'aspirants (i més tard s’hi casaria després de divorciar-se de Douglas Fairbanks). Es va haver de construir un conjunt de dues mançanes que representava un districte comercial del centre, amb edificis de cinc pisos, vies de tramvia i voreres que va costar 120.000 dòlars.[9] Es van requerir vint-i-dos camions carregats de mercaderies per a les escenes dels magatzems. Una seqüència nocturna plujosa, que fou tintada de blau, va requerir 100.000 litres d'aigua per empapar el repartiment. Charles Rosher va fer fabricar una lent especial per a retrats a Alemanya perquè pogués fotografiar l'estrella amb un enfocament curt però produir un efecte estereoscòpic.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1929 motion picture news booking guide (en anglès). Motion Picture News, Inc., 1929, p. 137. 
  2. ↑ Fernett, Gene. American film studios : an historical encyclopedia (en anglès). Jefferson N.C.: McFarland, 1988, p. 170. 
  3. ↑ Fischer, Lucy. American Cinema of the 1920s: Themes and Variations (en anglès). Rutgers University Press, 2009-04-15, p. 197. ISBN 978-0-8135-4715-2. 
  4. ↑ «My Best Girl» (en anglès). AFI|Catalog. [Consulta: 17 febrer 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Keating, Patrick. The Dynamic Frame: Camera Movement in Classical Hollywood (en anglès). Columbia University Press, 2019-02-19. ISBN 978-0-231-54895-3. 
  6. ↑ «Pickford cast complete». Film Daily, 31-07-1927, pàg. 5.
  7. ↑ McCaffrey, Donald W.; Jacobs, Christopher P. Guide to the Silent Years of American Cinema (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p. 221. ISBN 978-0-313-30345-6. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Pawlak, Debra Ann. Bringing Up Oscar (en anglès). Simon and Schuster, 2012-01-12. ISBN 978-1-60598-216-8. 
  9. ↑ Fischer, Lucy. American Cinema of the 1920s: Themes and Variations (en anglès). Rutgers University Press, 2009-04-15, p. 203. ISBN 978-0-8135-4715-2. 

Enllaços externs