Nòrdic groenlandès

Infotaula de llenguaNòrdic groenlandès
dǫnsk tunga, dansk tunga

,

Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsExtingit s. XV
EstatGroenlàndia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües escandinaves
norrè Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2non
ISO 639-3non
Linguist Listnon-gre Modifica el valor a Wikidata
IETFnon-GL Modifica el valor a Wikidata

El nòrdic groenlandès és un dialecte que va pertànyer a la branca nòrdica de les llengües germàniques, era parlat als assentaments vikings a Groenlàndia fins a la seva desaparició a la fi del segle xv. El llenguatge està testificat en 80 deixants rúnics, moltes d'elles són difícils de datar i és possible que no tots fossin escrits per gent nascuda a Groenlàndia.[1]

Pedra rúnica de Kingittorsuaq.

És difícil identificar, específicament, a causa del limitat material referit a textos sobre pedres rúniques. No obstant això, hi ha inscripcions mostrant l'ús de t, històricament la runa þ, en paraules com torir en lloc de Þorir i tana en lloc de Þana. Aquesta innovació lingüística és paral·lela al nòrdic occidental en el període Medieval tardà.[1] D'altra banda, el groenlandès sembla haver retingut algunes característiques que ja havien canviat en altres llengües escandinaves que són hl i hr en iniciar una paraula, conservats de la mateixa manera a l'islandès, i la vocal llarga œ que es va fusionar amb æ.[2]

Es creu que el groenlandès va tenir contacte amb el kalaallisut, l'idioma dels inuit que van donar com a resultat el compartir paraules. En particular la paraula Kalaaleq (antigament Karaaleq), que significa groenlandès, derivada de skræling, el terme nòrdic donat als nadius del nord d'Amèrica;[3][4] se suggereix que la paraula kona, que significa dona, és d'origen nòrdic.[5]

L'evidència disponible sobre el desús del dialecte no és l'extinció de la llengua, sinó la desaparició dels colons.[1]

Una característica principal del nòrdic groenlandès és que era molt conservador. Les formes més antigues de parla, procedents d'Islàndia i Noruega, es mantenien intactes. D'acord amb aquest conservadorisme, els groenlandesos també mantenien les característiques rúnicas més antigues, la majoria d'elles havien quedat fora d'ús en altres països. No obstant això, van crear nous dissenys per a les runes ð-, b-, p- i r.[6]

Text d'exemple

La runa Kingittorsuaq data del 1300 D.C, descoberta prop d'Upernavik, al nord dels assentaments; presumptament tallada per exploradors nòrdics.

Transcripció
el=likr * sikuaþs : so=n:r * ok * baan=ne : torta=r son :
ok enriþi * os son : laukardak*in : fyrir * gakndag
hloþu * ua=rda te * ok rydu:[7]
Traducció
Erling Sigvatsson, Bjarne Thordarson
i Enride Oddson, el dia de rentat [dissabte] abans de les rogacions [25 d'abril]
van alçar aquest monticle i aclarint... [referit al rebuig del terreny](?)

El patronímic Tortarson (nòrdic antic: Þórðarson) mostra el canvi de þ a t mentre que en la paraula hloþu (islandès antic: hlóðu, noruec antic: lóðu) demostra la retenció de hl en iniciar una palabra.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Bandle, p. 1234.
  2. Barnes, p. 185.
  3. Jahr, p. 233.
  4. «skraeling | Origin and meaning of the name skraeling by Online Etymology Dictionary» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2021].
  5. Jahr, p. 231.
  6. Hauge, Arild. «THE RUNES OF GREENLAND». 13 juliol 2004. [Consulta: 12 setembre 2016].
  7. La base de dades de Rundata, accesado el 12 de gener de 2008.

Bibliografia

  • Bandle, Oskar (2002). The Nordic Languages : An International Handbook of the History of the North Germanic Languages : Volume 2. ISBN 3-11-017149-X.
  • Barnes, Michael (2005). "Language" in A Companion to Old Norse-Icelandic Literature and Culture, ed. by Rory McTurk. ISBN 0-631-23502-7.
  • Jahr, Ernst Håkon and Ingvild Broch (1996). Language Contact in the Arctic : Northern Pidgins and Contact Languages. ISBN 3-11-014335-6.

Enllaços externs

  • Inscripció rúnica a Groenlàndia
  • Vegeu aquesta plantilla
Articles sobre Groenlàndia
Història
Geografia
Política
Economia
  • Banc
  • Companies
  • Krone (moneda)
  • Indústria pesquera
  • Mineria
  • Banc Nacional
  • Cacera de caribú
  • Telecomunicacions
  • Turisme
  • Transport
    • aeroports
Societat
  • Vegeu aquesta plantilla
Llocs abandonats a Groenlàndia
Avannaata
  • Annoatok
  • Appaalissiorfik
  • Appat (Ritenbenck)
  • Ataa
  • Comer's Midden
  • Etah
  • Ikermiut
  • Illorsuit
  • Illulik
  • Itissaalik
  • Kuuk
  • Moriusaq
  • Narsaarsuk
  • Qaqortuatsiaq
  • Qernertuarssuit
  • Qilakitsoq
  • Saattoq
  • Sarfaq
  • Sermermiut
Qeqertalik
  • Qullissat
Qeqqata
  • Nipisat
Sermersooq
  • Ikkatteq
  • Itterajivit (Kap Hope)
  • Ivittuut
  • Kangeq (Håbets Ø)
  • Kangerluarsoruseq (Færingehavn)
  • Nualik
  • Qoornoq
  • Umanak
  • Umivik
  • Uunarteq (Kap Tobin)
Kujalleq
  • Akunnat (Lichtenfels)
  • Alluitsoq (Lichtenau)
  • Idlorpait
  • Ikigait
  • Østprøven
Fora de municipis
Groenlàndia
Occidental (Vestribyggð)
  • Sandnæs (Kilaarsarfik)
Oriental (Eystribyggð)
Assentament Mitjà
  • Ruïnes d’una granja
  • Føroyingahavnin (Kangerluarsoruseq)
Bluie Est
  • Bluie East One
  • Bluie East Two
  • Bluie East Three
  • Bluie East Four
  • Bluie East Five
Bluie Oest
  • Bluie West One
  • Bluie West Two
  • Bluie West Three
  • Bluie West Four
  • Bluie West Five
  • Bluie West Six
  • Bluie West Seven
  • Bluie West Eight
  • Bluie West Nine
DEW line
  • DYE-1
  • DYE-2
  • DYE-3
  • DYE-4
Project Iceworm
  • Camp Century
  • Camp Fistclench
  • Ritenbench (Appat)
  • Rodebaai
Moravians
  • Neu-Herrnhut
  • Lichtenfels (Akunnat)
  • Lichtenau (Alluitsoq)
  • Friedrichsthal (Alluitsoq)
  • Umanak
  • Idlorpait
Wehrmacht
  • Holzauge (Hansa Bay, Illa Sabine)
  • Edelweiss (Dove Bay)
  • Edelweiss II (Lille Koldewey)
Exploració polar
Paleoesquimal
  • Deltaterrasserne