Nacionalitat històrica

Mapa del segle xix mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.

Nacionalitat històrica,[1] realitat nacional,[2] caràcter nacional[3] o, simplement, nacionalitat[4] són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.[5]

Actualment, les comunitats autònomes que tenen reconeguda la característica de «nacionalitat» són:

  • Comunitat Autònoma d'Andalusia: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica, i en la reforma de 2006, es defineix com a realitat nacional.[6]
  • Comunitat Autònoma d'Aragó: utilitza el terme «nacionalitat» a partir de les modificacions de 1996.[7]
  • Comunitat Autònoma de les Illes Balears: usa el terme «nacionalitat històrica» al primer article de l'estatut d'autonomia del 1983[8]
  • Comunitat Autònoma de les Illes Canàries: a partir de la reforma d'Estatut d'Autonomia de 1996.[9]
  • Comunitat Autònoma de Catalunya: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica i en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, al preàmbul es defineix Catalunya com a nació.[10]
  • Comunitat Autónoma de Galícia: utilitza el terme «nacionalitat històrica» al primer estatut de la restauració democràtica, però en la reforma que es preveu posar en marxa el 2006, s'està considerant el terme caràcter nacional.[3]
  • Comunitat Autònoma Basca: utilitza el terme «nacionalitat» al primer estatut de la restauració democràtica.[11]
  • Comunitat Autònoma Valenciana: a partir de l'Estatut d'Autonomia de 2006 utilitza els termes «nacionalitat» i «nacionalitat històrica».[12]

Referències

  1. ↑ Estatut d'autonomia de Galícia de 1981
  2. ↑ «Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006». Arxivat de l'original el 2006-07-21. [Consulta: 5 agost 2006].
  3. ↑ 3,0 3,1 «"Acord sobre criteris per a un Estatut d'autonomia de Galícia de tots", signat pel Partit Socialista de Galícia i el Bloc Nacionalista Gallec». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 5 agost 2006].
  4. ↑ «Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006». Arxivat de l'original el 2006-07-06. [Consulta: 5 agost 2006].
  5. ↑ Romero González, Joan. Espanya inacabada. Universitat de València, 2006, p. 76-77. ISBN 8437063353. 
  6. ↑ Bassols Coma, Martín. Andalucía aprueba el Estatuto con la participación más baja de su historia (en castellà). El País, 18/2/2007. 
  7. ↑ Bassols Coma, Martín. La Administración Pública de las Comunidades Autónomas (en castellà). Instituto Nacional de Administración Pública, 2004, p. 581. ISBN 8470887386. 
  8. ↑ Estatut d'autonomia de les Illes Balears
  9. ↑ Hernández Lafuente, Adolfo. El funcionamiento del Estado autonómico (en castellà). INAP, 1999, p. 82. ISBN 8470886908. 
  10. ↑ «Preàmbul». Estatut d'autonomia de Catalunya 2006. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 octubre 2013].
  11. ↑ «Ley Orgánica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para el País Vasco» (en castellà). BOE, 22-12-1979. [Consulta: 2 novembre 2013].
  12. ↑ LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. (2006/4177). BOE, 11/4/2006, p. 13339.