Nassir-ad-Din at-Tussí

Infotaula de personaNassir-ad-Din at-Tussí

Imatge ideal de Nasir ad Din en un segell iraní de 1976. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) نصيرالدین طوسی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) مُحمد بن مُحمد بن الحسن الطُوسي Modifica el valor a Wikidata
18 febrer 1201 Modifica el valor a Wikidata
Tus (Estat Ismaelita Nizarita) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1274 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Kadhimiya (Il-kanat) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMesquita al-Kadhimiyya 33° 22′ 48″ N, 44° 20′ 17″ E / 33.38°N,44.338°E / 33.38; 44.338 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, kalam, pensament islàmic, matemàtiques, química, biologia, física, medicina, ètica, filosofia, història, dret, teologia, geografia, música, òptica, mineralogia, ocultisme i ciència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, marja taqlid, teòleg, escriptor, traductor, poeta, polític, metge, polímata, matemàtic, arquitecte, filòsof, astròleg, autor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat d'or de l'islam Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBiblioteca d'Alamut
Observatori de Maragha Modifica el valor a Wikidata
MovimentAvicennisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKamal-ad-Din ibn Yunis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbd al-Karim Ibn Tawus, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī, Qutb-ad-Din Xirazí, Al-Hilli, Ibn al-Fuwati i Shams al‐Dīn al‐Bukhārī Modifica el valor a Wikidata
Influències
Avicenna, Fakhr-ad-Din ar-Razí i Mu'ayyad al-Din al-'Urdi Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCampaña mongol contra contra els Nizarís i setge de Bagdad Modifica el valor a Wikidata
MecenesNasir al-Din ibn Abi Mansur
Rukn al-Din Khurshah
Muhàmmad III d'Alamut
Hülegü Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Zij-i Ilkhani
  • Tajrīd al-Iʿtiqād
  • Parell de Tussí
  • Sharh al-isharat
  • Sayr wa Suluk
  • (1235) Akhlaq-i Nasiri Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralQutb-ad-Din Xirazí, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī i Al-Hilli Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 991101

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí (àrab: أبو جعفر محمد بن محمد بن الحسن الطوسي, Abū Jaʿfar Muḥammad b. Muḥammad b. al-Ḥasan aṭ-Ṭūsī), més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí (àrab: نصیر الدین الطوسي, Naṣīr ad-Dīn aṭ-Ṭūsī; persa: نصیرالدین طوسي) o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.[1] És considerat com un dels creadors de la trigonometria i feu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A Occident també va ser conegut com a Nasarradinus.

Vida

Va néixer a Tus, però va passar la seva joventut a Nishapur, estudiant amb deixebles d'Omar Khayyam. El 1227, quan ja començava a ser un reconegut intel·lectual, va deixar Nishapur per establir-se a Alamut i a Qaen, on va rebre fortes influències de l'ismaïlisme.[2]

Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven el regne Nizarita, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment, el 1255, s'afegí a les tropes de Hülegü, un dels nets de Genguis Khan, després de l'ocupació del castell d'Alamut per les forces mongoles.[3] Per aquest motiu, alguns pensadors el van considerar un traidor i un heretge.[4]

El 1258, després de conquerir Bagdad, Hülegü es va establir a Maragha i va encarregar a at-Tusí la construcció d'un observatori astronòmic, que ràpidament es va convertir en un centre acadèmic important en el qual es construïen instruments d'observació, s'estudiava, es feia recerca i es contractaven científics de tot arreu.[5] Aquest observatori es va convertir en el model de molts altres observatoris que es van construir a tot l'orient.[6]

Tombes d'Al-Mufid, At-Tusí i ibn Qalawiyah a la mesquita d'al-Kadhimiyya a Bagdad.

El juny de 1274, en un viatge a Bagdad, va morir i va ser enterrat en la mesquita d'al-Kadhimiyya d'aquesta ciutat.

Obra

At-Tussí va ser un polímata que va fer aportacions en tots els camps del coneixement, des de la teologia i la ètica fins a la ciència, l'astronomia i les matemàtiques. En teologia va ser un defensor d'Avicenna front a es crítiques de Fakhr-ad-Din ar-Razí; va tenir un paper clau en l'acceptació de l'argumentació i la terminologia metafísiques en el xiisme; va posar el pensament de Miskawayh en el centre del discurs ètic de l'Islam i va tenir una influència duradora en el pensament científic de l'Islam.[7] Tot i que s'ha considerat que la seva obra és més de consolidació que no pas d'innovació, cal dir en el camp de l'astronomia les seves aportacions no van ser insubstancials i que van tenir un efecte important en desenvolupaments posteriors.[8]

En una de les seves obres, Ajlaq-i-Nasri, estableix una jerarquia de formes de vida en la qual, els animals son superiors a les plantes i l'home és superior a la resta d'animals ja que considera que la voluntat conscient dels animals era una passa cap a la consciència humana.[9] Creia que els humans derivaven d'animals avançats, dient: "Aquests humans [probablement simis antropoides] viuen al Sudan occidental i altres racons llunyans del món. Estan a prop dels animals pels seus hàbits, fets i comportament".[10]

Pel que fa a l'astronomia, At-Tussí elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les taules ilkhàniques").[11] Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. A més, va escriure un tractat d'astronomia, el al-Tadhkira fi'ilm al-hay'a, en el qual, no solament feia una detallada descripció de la teoria cosmològica i astronòmica, sinó que,a més, proporcionava un nou model del moviment de la Lluna i establia un nou teorema sobre el moviment circular dels epicicles., anticipant-se en 250 anys a Copèrnic.[12]

Centre arqueològic de l'observatori de Maragha, excavat des de 1972 sota la direcció de la universitat de Tabriz.

També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós observatori de Maragha fou construït per a ell[13]). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica. És un dels matemàtics a qui s'atribueix el descobriment de la llei esfèrica dels sinus. També va escriure un comentari al llibre primer dels Elements d'Euclides amb el qual pretenia demostrar el cinquè postulat per una via (incorrecta) que segles més tard va utilitzar John Wallis.[14]

Les seves obres més importants son:[15]

  1. En astronomia: al-Tadhkira fi ‘ilm al-hay’a, Zij Ilkhani, Risala-yi Mu‘iniyya i el seu comentari.
  2. En ètica: Gushayish-nama, Akhlaq-i Muhtashami, Akhlaq-i Nasiri, la deliberació sobre el Rawda-yi taslim i una traducció al persa del llibre de Ibn Muqaffa ’s al-Adab al-wajiz.
  3. En història: Fath-i Baghdad (apèndix del Tarikh-i Jahan-gushay d'Alà-ad-Din Juwayní).
  4. En jurisprudència: Jawahir al-fara’id.
  5. En lògica: Asas al-iqtibas.
  6. En matemàtiques: Una revisió de l'Almagest de Ptolemeu, el comentari al primer llibre dels Elements.
  7. En medicina: Ta‘liqa bar qunun-i Ibn Sina ila seva correspondència amb Qutb-ad-Din Xirazí i Katiban Qazwini.
  8. En filosofia: la refutació de Muhammad al-Shahrastani al Musara‘at al-musari‘, el comentari del llibre d'Avicenna al-Isharat wa’l-tanbihat, la seva autobiografia Sayr wa suluk, Rawda-yi taslim and Tawalla wa tabarra.
  9. En teologia: Aghaz wa anjam, Risala fi al-imama and Talkhis al-muhassal
  10. En poesia: Mi‘yar al-ash‘ar.

Referències

  1. Seyidbeyli, 2020, p. 355.
  2. Daftary, 2005, p. 171.
  3. Shameli, 2010, p. 52.
  4. Masodi i Turan, 2016, p. 75 i ss.
  5. Cai, 2023, p. 138.
  6. Seyidbeyli, 2020, p. 357-359.
  7. Rizvi, 2006, p. 839.
  8. Ragep, 1993, p. 21.
  9. Mirzabayova, 2021, p. 1251-1252.
  10. Alakbarli, 2001, p. 48-49.
  11. Rizvi, 2006, p. 840.
  12. Echi, 2006, p. 28-29.
  13. Gingerich, 1986, p. 74-83.
  14. Holme, 2010, p. 209-210.
  15. Badakhchani, 1998, p. x.

Bibliografia

  • Alakbarli, Farid «A 13th-Century Darwin? Tusi's Views on Evolution» (en anglès). Azerbaijan International, Vol. 9, Num. 2, 2001, pàg. 48-49. ISSN: 1075-086X.
  • Cai, Tianxin. «Nasir al-Din al-Tusi». A: A Brief History of Mathematics (en anglès). Springer, 2023, p. 137-140. ISBN 978-3-031-26840-3. 
  • Daftary, Farhad. «Nasir al-Din al-Tusi and tha Ismailis». A: Ismailes and Medieval Muslim Societies (en anglès). I.B. Tauris & Co., 2005, p. 171-182. ISBN 978-1-84511-091-8. 
  • Dorce, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2. 
  • Echi, Othman «Binomial Coefficients and Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Scientific Research and Essays, Vol. 1, Num. 2, 2006, pàg. 28-32. DOI: 10.5897/SRE.9000233. ISSN: 1992-2248.
  • Gingerich, Owen «Islamic Astronomy» (en anglès). Scientific American, Vol. 254, Num. 4, 1986, pàg. 74-83. DOI: 10.1038/scientificamerican0486-74. ISSN: 0036-8733.
  • Holme, Audun. «Nasir al-Din al-Tusi». A: Geometry: Our Cultural Heritage (en anglès). Springer, 2010, p. 207-210. ISBN 978-3-642-14441-7. 
  • Masodi, Seyyed Aliasghar; Turan, Imdat Turan «Vindicating Nasir al-Din al-Tusi from Having Role in Overthrown of Abbasid Caliphate and Murdering the last Abbasid Caliph» (en persa). شیعه پژوهی. - Estudis Xiïtes, Vol. 2, Num. 7, 2016, pàg. 75-99. ISSN: 2423-4125.
  • Mirzabayova, Roya «The Concept of Happiness in the Philosophy of Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Beytulhikme: An International Journal of Philosophy, Vol. 11, Num. 3, 2021, pàg. 1245-1255. DOI: 10.18491/beytulhikme.1674. ISSN: 1303-8303.
  • Rizvi, Sajjad H. «Tusi, al-, Nasir al-Din». A: Josef W. Meri (ed.). Medieval Islamic Civilization. Volum 2 (en anglès). Routledge, 2006, p. 839-840. ISBN 978-0-415-96692-4. 
  • Seyidbeyli, Maryam «Life and activity of Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Історія науки і техніки - History of Science and Technology, Vol. 10, Num. 2, 2020, pàg. 353-367. DOI: 10.32703/2415-7422-2020-10-2-353-367. ISSN: 2415-7422.
  • Shameli, Abbas Ali «Nasir al-Din Tusi and His Socio-Political Role in the Thirteenth Century» (en anglès). Message of Thaqalayn, Vol. 11, Num. 2, 2010, pàg. 51-74. ISSN: 2045-1040.

Alguns dels seus llibres han estat editats i traduïts en època moderna:

  • Ragep, F.J. (trad. i ed.). Naṣīr al-Dīn al-Ṭūsī’s Memoir on Astronomy (al-Tadhkira fī cilm al-hay’a) (en anglès). Springer, 1993. ISBN 978-1-4757-2243-7. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nassir-ad-Din at-Tussí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Nasr, Seyyed Hossein. «Al-Tusi, Muhammad Ibn Muhammad Ibn Al-Hasan» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 setembre 2013].
  • Saliba, George. «ṬUSI, NASIR-al-DIN Abu Jaʿfar Moḥammad» (en anglès). Encyclopaedia Iranica.
  • Badakhchani, J.S. «Nasir al-Din Tusi (1201—1274)» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy, 1998.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació