Niels Erik Nørlund

Infotaula de personaNiels Erik Nørlund

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Slagelse (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Hørsholm (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Garnison 55° 41′ 43″ N, 12° 35′ 03″ E / 55.695167°N,12.58421°E / 55.695167; 12.58421 Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Copenhaguen
1933 – 1934
← Aage Friis – Johannes Østrup → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Copenhaguen (1903–1910) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaBidrag til de lineaere differensligningers theori  (1910 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGeodætisk Institut (1928–1955)
Den danske Gradmaaling (1923–1928)
Universitat de Copenhaguen (1922–1955)
Universitat de Lund (1912–1922) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Institution (1960–)
Societat Matemàtica de Dinamarca (1955–)
Reial Societat Fisiogràfica de Lund
Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Royal Society Modifica el valor a Wikidata
AlumnesInge Lehmann Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGeorg Rasch Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgnete Waever
PareAlfred Christian Nørlund Modifica el valor a Wikidata
GermansPoul Nørlund i Margrethe Nørlund Modifica el valor a Wikidata
ParentsNiels Bohr (cunyat) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (19 maig 1938)  Membre estranger de la Royal Society
  •  Gran Creu de l'Orde de la Dannebrog Modifica el valor a Wikidata

Niels Erik Nørlund (Slagelse, 26 d'octubre de 1885 - Hørsholm, 4 de juliol de 1981) va ser un matemàtic, geodèsic i astrònom danès.

Vida i Obra

Nørlund era fill del farmacèutic de la població de Slagelse.[1] El seu germà Poul va ser un brillant arqueòleg, director del Museu Nacional de Dinamarca i la seva germana Margrethe es va casar amb el futur premi Nobel Niels Bohr. Va fer els seus estudis primaris a la seva localitat i els secundaris a la propera població de Sorø. El 1903 va ingressar a la universitat de Copenhaguen amb la intenció d'estudiar astronomia i matemàtiques.[2] El seu professor preferit va ser l'astrònom Thorvald Nicolai Thiele que li va permetre treballar a l'observatori astronòmic i, així, el 1905 ja va publicar el seu primer descobriment a la revista Astronomische Nachrichten.[3]

A la universitat va formar part d'un cercle d'estudiants, anomenat Ekliptica, que es reunien regularment per discutir temes filosòfics; entre els membres hi havia els germans Niels i Harald Bohr, el seu germà Poul, el filòleg Viggo Brøndal, l'economista Einar Cohn, l'entomòleg Kai Henriksen i el psicòleg Edgar Rubin: un grup molt divers.[4]

El 1910 va obtenir el màster en astronomia i el doctorat en matemàtiques.[5] Després de dos anys com assistent al observatori de Copenhaguen, va obtenir una plaça docent de matemàtiques a la universitat de Lund, a Suècia, però molt a la vora de Copenhaguen.[6] Va romandre a Lund els següents deu anys, durant els quals va esdevenir membre del consell editorial de la revista Acta Mathematica fundada per Mittag-Leffler i a la seva mort el 1927 el va substituir com a editor principal.[7]

El 1922 es va crear una nova càtedra a la universitat de Copenhaguen i la va ocupar Nørlund, retornant així al seu país.[8] El que va canviar la seva vida, però, va ser el seu nomenament el 1923 de director del Den danske Gradmaaling (l'institut geogràfic danès) que el 1928 es va fusionar amb altres agències governamentals per a convertir-se en el Institut Geodèsic de Dinamarca, que ell va dirigir fins a la seva jubilació el 1955.[9]

En matemàtiques, Nørlund és recordat per haver proporcionat el primer tractament matemàtic rigorós de les diferències finites (anys 1910's).[10] En Geodèsia, per haver estat un dels primers en fer activitats de topografia i mapes de Groenlàndia (1945-1958) finançat en part per la companyia minera Kryolitselskabet Øresund.[11]

Referències

  1. ↑ Bang, 1988, p. 11.
  2. ↑ Bang, 1983, p. 481.
  3. ↑ Bang, 1988, p. 12.
  4. ↑ Pais, 1995, p. 119.
  5. ↑ Bang, 1988, p. 13.
  6. ↑ Bang, 1983, p. 484.
  7. ↑ Bang, 1983, p. 484-485.
  8. ↑ Bang, 1988, p. 14.
  9. ↑ Bang, 1988, p. 15.
  10. ↑ Ernst, 2012, p. 33 i 97 i ss.
  11. ↑ Ries, 2012, p. 863-865.

Bibliografia

  • Bang, Thøger «Niels Erik Nørlund, 26 October 1885 - 4 July 1981» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 29, 1983, pàg. 481-493. DOI: 10.1098/rsbm.1983.0017. ISSN: 0080-4606.
  • Bang, Thøger «Niels Erik Nørlund in memoriam» (en anglès). Acta Mathematica, Vol. 161, 1988, pàg. 11-22. DOI: 10.1007/BF02392293. ISSN: 0001-5962.
  • Ernst, Thomas. A Comprehensive Treatment of q-Calculus (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0430-1. 
  • Jacobsen, A. Lif Lund «Arctic geopolitics and the beginning of earthquake monitoring in Denmark and Greenland» (en anglès). Geological Survey of Denmark and Greenland bulletin, Vol. 38, 2017, pàg. 73-76. DOI: 10.34194/geusb.v38.4424. ISSN: 1604-8156.
  • Pais, Abraham. Els Temps de Niels Bohr: Física, Filosofía y Política. Editorial Empúries, 1995. ISBN 84-7632-250-X. 
  • Ries, C.J.. «Secretive Geologies: Danish and American Agendas for the Geological Investigation of Greenland, 1946-1960». A: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (ed.). The Circulation of science and technology. Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2012, p. 859-868. ISBN 978-84-9965-108-8. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Niels Erik Nørlund» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Niels Erik Nørlund». Kendtes Gravsted, 2013. [Consulta: 29 juny 2020]. (danès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació