No somos de piedra
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Manuel Summers Rivero  |
| Protagonistes | Alfredo Landa Laly Soldevila Ingrid Garbo José Luis Coll Mari Carmen Prendes Luis Alberto Sánchez Polack Terele Pávez Lucia Bosè Emilio Laguna Salcedo |
| Director artístic | Pablo Gago Montilla |
| Guió | Manuel Summers Rivero |
| Música | Antonio Pérez Olea |
| Fotografia | Francisco Fraile |
| Muntatge | Mercedes Alonso |
| Productora | Eco Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 29 abril 1968 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | castellà |
| Recaptació | 50.000.000 ₧ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
      | |
No somos de piedra és una pel·lícula de comèdia espanyola del 1968 dirigida per Manuel Summers i protagonitzada per Alfredo Landa i Laly Soldevila. Tot i que va rebre alguns premis i el seu estil satíric contra la moral rígida imperant aleshores, ha estat força criticada i inicia el camí del director vers les senderes del cinema més comercial.[1]
Sinopsi
Lucas Fernández és el típic homenet insignificant, propietari d'un Seat 600, pare d'una família nombrosa i obsessionat per totes les dones que veu, però el seu caràcter pusil·lànime i reprimit no li permet anar més lluny. La seva esposa Enriqueta és una catòlica practicant, puritana i força fèrtil, que es negarà reiteradament a prendre la píndola anticonceptiva.
Repartiment
- Alfredo Landa... Lucas Fernández
- Laly Soldevila... Enriqueta
- Ingrid Garbo... Josefita López
- Mari Carmen Prendes... Directora de la institució
- José Luis Coll... Joaquín
- Cris Huerta ... Miguel Dicazo
- María Hevia ... Teresa
- Marcelo Arroita-Jáuregui ... Veí
- Luis Sánchez Polack... Doctor
- Emilio Laguna ... Cambrer
- Terele Pávez... Charito Sánchez
- Margarita Navas
- Ana María Huesa
- Lucia Bosè... Monja
- Natalia Figueroa... Monja
Recepció i premis
Fou estrenada com a part de la representació espanyola al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1968 juntament amb Ama Lur, tot i que va tenir una acollida discreta i no va rebre cap premi.[2] Tot i així fou vista als cinemes per 2.600.000 espectadors i va recaptar uns 50.000.000 de pessetes.[3] A més, va guanyar el segon premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle del 1968.
