Noli me tangere

Plantilla:Infotaula esdevenimentNoli me tangere
Imatge
Tipustema artístic
frase
història bíblica Modifica el valor a Wikidata
Part deJohn 20:17 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Basat enEvangeli segons Joan Modifica el valor a Wikidata
Participant
Jesús de Natzaret
Maria Magdalena Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme Modifica el valor a Wikidata

Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar",[1] són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat.[2]

L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou), que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en català de l'edició de la Bíblia (1970) feta pels Monjos de Montserrat indica que Jesús demana a Maria Magdalena que el deixi estar perquè vagi a anunciar als deixebles la seva resurrecció:

« Deixa'm anar. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans.[1] »

Art

Tradicionalment, aquest fet bíblic ha estat un tema molt recurrent en la iconografia i l'art cristià, com per exemple en els quadres de Ticià (1514) o Antonio da Correggio (1518), entre d'altres.

  • Noli me Tangere de Hans Holbein el Jove (1526-1528)
    Noli me Tangere de Hans Holbein el Jove (1526-1528)
  • Noli me Tangere de Fra Angelico (1440-1442)
    Noli me Tangere de Fra Angelico (1440-1442)
  • Noli me Tangere de Peter Paul Rubens
    Noli me Tangere de Peter Paul Rubens
  • Noli me Tangere de Ticià (1514)
    Noli me Tangere de Ticià (1514)

A Catalunya, també hi ha un vitrall de la Catedral de Barcelona amb aquest tema, dissenyada el 1495 pel Bartolomé Bermejo i realitzada pel Gil Fontanet,[3] amb contribucions d'en Jaume Fontanet,[4][5] entre altres instàncies d'aquest tema en l'art dels Països Catalans.

En època contemporània s'ha revisitat i revisat aquest motiu, per artistes com ara Josep Santilari,[6] o Joan Palou.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Evangeli segons Sant Joan». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006. 
  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. ↑ Domínguez Rodés, Carme; Cañellas i Martínez, Sílvia «Els vitralls a les façanes gòtiques catalanes». Iauna Coeli. Portalades gòtiques a la corona d'Aragó: Congrés Internacional : actes, Barcelona, 10-11 de desembre, 2012. Institut d'Estudis Catalans / Francesca Español, Joan Valero (eds.), 2020.
  4. ↑ «Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears». Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2024].
  5. ↑ «vitrall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Josep Santilari. Noli me tangere». La bellesa. Bloc cultural, 13-12-2022. [Consulta: 17 febrer 2024].
  7. ↑ «Joan Palou. Pintures/Paintings-Dibuixos/Drawings. Poesia/Poetry. Fotografia/Photografy. Països Catalans-Illes Balears-Mallorca». [Consulta: 17 febrer 2024].

Enllaços externs

  • Descripció del Noli me Tangere de Ticià a la National Gallery
  • Vegeu aquesta plantilla
Infància
Ministeri
Passió
Resurrecció
Tomba buida  · Aparicions (Aparició a Maria Magdalena, Aparició al camí d'Emaús, Comissió als apòstols, Ascensió)
Després de l'Ascensió
Aparició a Pau  · Aparició a Joan
Temes relacionats