Norman Foster Ramsey
Aquest article tracta sobre el físic estatunidenc. Si cerqueu l'arquitecte britànic, vegeu «Norman Robert Foster». |
Nom original | (en) Norman Foster Ramsey, Jr. |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 agost 1915 Washington DC |
Mort | 4 novembre 2011 (96 anys) Comtat de Middlesex (Massachusetts) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Cambridge (1935–1937) Universitat de Colúmbia - física (1931–1940) Leavenworth High School (–1930) |
Director de tesi | Isidor Isaac Rabi |
Activitat | |
Camp de treball | Física nuclear |
Ocupació | físic, professor d'universitat, físic nuclear |
Ocupador | Universitat Harvard (1947–1986) Carnegie Institution for Science (1940–1940) Universitat de Colúmbia Universitat de Michigan Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (–1940) |
Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units |
Membre de | Acadèmia Francesa de les Ciències (1989–) Societat Filosòfica Americana (1958–) Associació americana per l'avanç de la ciència (1942–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society |
Professors | Ernest Rutherford i Maurice Goldhaber |
Participà en | |
1939 | Projecte Manhattan |
Obra | |
Estudiant doctoral | William Nierenberg, Noel Robert Corngold (en) , Norton Hintz (en) , Ramon Brewster Hoff (en) , Roger Allen Hegstrom (en) i Reuven Opher |
Família | |
Pare | Norman F. Ramsey (en) |
Premis | |
Norman Foster Ramsey (Washington DC, EUA, 27 d'agost del 1915 - Wayland Massachusetts EUA, 4 de novembre de 2011) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.
Biografia
Va estudiar física a la Universitat de Colúmbia, on es va llicenciar el 1935 i doctorar el 1940. El 1942 fou professor associat a la Universitat de Colúmbia i l'any 1947 fou nomenat professor titular de la Universitat Harvard.
Recerca científica
Va ser assessor de física al govern estatunidenc durant la Segona Guerra Mundial, va participar en els projectes d'energia atòmica al Laboratori de Los Alamos entre 1943 i 1945 i al Laboratori Nacional Brookhaven entre 1946 i 1947.
La recerca científica de Ramsey va permetre amidar les petites oscil·lacions dels camps magnètics, mesuraments que no només van aportar un avanç important en la física teòrica, sinó que també van subministrar les bases per a la construcció de moderns rellotges atòmics.
El 1989 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física “per les seves investigacions sobre mètodes oscil·latoris que han estat usats en l'elaboració de rellotge atòmics”.[1] El premi fou compartit amb Hans G. Dehmelt i Wolfgang Paul, tot i que aquests últims pel desenvolupament de l'ion trap.
A més d'ocupar importants tasques d'assessorament al govern estatunidenc al llarg de la seva carrera ha assessorat agències com l'OTAN i la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units.
Notes
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1989 (anglès)
Enllaços externs
- http://www.osti.gov/accomplishments/ramsey
- http://nobelprize.org/physics/laureates/1989/ramsey-autobio.html
- http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Oral-History:Norman_F._Ramsey_%281991%29
- http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Oral-History:Norman_Ramsey_%281995%29
- http://physics.nobel.brainparad.com/norman_foster_ramsey.html Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine.
- http://www.opticsjournal.com/ramsey.htm Arxivat 2012-02-17 a Wayback Machine.
- http://www.osti.gov/accomplishments/ramsey