Notació de Landau

En matemàtica, la Notació de Landau , també anomenada "o minúscula" i "O majúscula", és una notació per a la comparació asimptòtica de funcions, la qual cosa permet establir la cota inferior asimptòtica, la cota superior asimptòtica i la cota ajustada asimptòtica. Anomenada així per Edmund Landau, qui va desenvolupar la teoria.

Definició

La notació de Landau es defineix de la següent manera:

Si f, g són funcions complexes definides en un entorn d'un punt x 0 {\displaystyle x_{0}} , aleshores

  • F = O ( g ) {\displaystyle F=O(g)\,\!} quan x x 0 {\displaystyle x\rightarrow x_{0}} si i només si hi ha un ϵ > 0 {\displaystyle \epsilon >0} tal que | f ( x ) | ϵ | g ( x ) | {\displaystyle |f(x)|\leq \epsilon |g(x)|} per a tot x {\displaystyle x} en un entorn de x 0 {\displaystyle x_{0}\,\!} .
  • F = o ( g ) {\displaystyle F=o(g)\,\!} quan x x 0 {\displaystyle x\rightarrow x_{0}} si i només si per tot ϵ > 0 {\displaystyle \epsilon >0} hem de | f ( x ) | < ϵ | g ( x ) | {\displaystyle |f(x)|<\epsilon |g(x)|\,\!} per a tot x {\displaystyle x} en un entorn de x 0 {\displaystyle x_{0}\,\!} .

Una versió una mica més restrictiva però més manejable que la definició anterior és la següent:

Siguin f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} , g ( x ) {\displaystyle g(x)\,\!} dues funcions definides per x > x 0 . {\displaystyle x>x_{0}.\,\!} i sigui g ( x ) 0   x > x 0 {\displaystyle g(x)\neq 0\ \forall x>x_{0}\,\!} . Els símbols

f = O ( g ) {\displaystyle f=O(g)\,\!} , f = o ( g ) {\displaystyle f=o(g)\,\!}

signifiquen respectivament que f ( x ) / g ( x ) 0 {\displaystyle f(x)/g(x)\to 0\,\!} quan x {\displaystyle x\to -\infty \,\!} , i que f ( x ) / g ( x ) {\displaystyle f(x)/g(x)\,\!} està tancat per x {\displaystyle x\,\!} prou gran. La mateixa notació és usada quan x {\displaystyle x\,\!} tendeix a un límit finit o {\displaystyle -\infty \,\!} , o també quan x {\displaystyle x\,\!} tendeix al seu límit a través d'una seqüència discreta de valors. En particular, una expressió és o ( 1 ) {\displaystyle o(1)\,\!} o O ( 1 ) {\displaystyle O(1)\,\!} si aquesta expressió tendeix a zero o aquesta fitada respectivament.

Dues funcions f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} i g ( x ) {\displaystyle g(x)\,\!} definides en un veïnatge d'un punt x 0 {\displaystyle x_{0}\,\!} (finit o infinit) són cridades asimptòticament iguals si f ( x ) / g ( x ) 1 {\displaystyle f(x)/g(x)\to 1\,\!} quan x x 0 {\displaystyle x\to x_{0}\,\!}

Si les fraccions f ( x ) / g ( x ) {\displaystyle f(x)/g(x)\,\!} , g ( x ) / f ( x ) {\displaystyle g(x)/f(x)\,\!} estan acotades en un veïnatge de x 0 {\displaystyle x_{0}\,\!} es diu que f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} , g ( x ) {\displaystyle g(x)\,\!} són del mateix ordre quan x x 0 {\displaystyle x\to x_{0}\,\!}

Propietats

Context de les propietats

Siguin a , b R {\displaystyle a,b\in \mathbb {R} \,\!} i suposem que f {\displaystyle f\,\!} és una funció definida sobre un interval finit o infinit a x < b {\displaystyle a\leq x<b\,\!} i és integrable en qualsevol interval ( a , b ) {\displaystyle (a,b')\,\!} amb b < b {\displaystyle b'<b\,\!} podem escriure

F ( x ) = a x f ( t ) d t x ( a , b ) {\displaystyle F(x)=\int _{a}^{x}f(t)\mathrm {d} t\quad x\in (a,b')\,\!}

Sigui o 0 , o 1 , o 2 , {\displaystyle o_{0},o_{1},o_{2},\ldots \,\!} una successió de nombres i sigui

O ν = o 0 + o 1 + + O ν     ( ν = 0 , 1 , ) {\displaystyle O_{\nu }=o_{0}+o_{1}+\cdots +O_{\nu }\ \ (\nu =0,1,\ldots )\,\!}

la mateixa notació serà utilitzada per altres lletres. Es tenen les següents propietats:

  1. Suposeu que f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} , g ( x ) {\displaystyle g(x)\,\!} estan definides en a x < b {\displaystyle a\leq x<b\,\!} i integrables en qualsevol ( a , b ) {\displaystyle (a,b')\,\!} , que g ( x ) 0 {\displaystyle g(x)\geq 0\,\!} i que G ( x ) + {\displaystyle G(x)\to +\infty \,\!} quan x b {\displaystyle x\to b\,\!} . Si f ( x ) = o ( g ( x ) ) {\displaystyle f(x)=o(g(x))\,\!} quan x b {\displaystyle x\to b\,\!} , aleshores també s'haurà de
    F ( x ) = o ( G ( x ) ) {\displaystyle F(x)=o(G(x))\,\!}
  2. Siguin { O ν } ,   { v ν } ,   {\displaystyle \{O_{\nu }\},\ \{v_{\nu }\},\ \,\!} dues successions de nombres, aquesta última positiva. Si { O ν } = o { v ν } ,   {\displaystyle \{O_{\nu }\}=o\{v_{\nu }\},\ \,\!} i V ν + {\displaystyle V_{\nu }\to +\infty \,\!} , llavors
    O ν = o ( V ν ) {\displaystyle O_{\nu }=o(V_{\nu })\,\!}
  3. Suposeu que la sèrie v ν {\displaystyle \sum v_{\nu }\,\!} convergeix, que els v {\displaystyle v\,\!} 's són positius, i que O ν = o ( v ν ) {\displaystyle O_{\nu }=o(v_{\nu })\,\!} . llavors
    O ν + U ν + 1 + = o ( v ν + v ν + 1 + ) {\displaystyle O_{\nu }+U_{\nu +1}+\cdots =o(v_{\nu }+v_{\nu +1}+\cdots )\,\!}
  4. Sigui f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} una funció positiva, monòtona i finita definida per x 0 {\displaystyle x\geq 0\,\!} i sigui
    F ( x ) = 0 x f d t , F n = f ( 0 ) + f ( 1 ) + + f ( n ) . {\displaystyle F(x)=\int _{0}^{x}f\mathrm {d} t,\quad F_{n}=f(0)+f(1)+\cdots +f(n).\,\!}
    Llavors
    ( i ) {\displaystyle (i)} si f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} decrementa, F ( n ) f n {\displaystyle F(n)-f_{n}} tendeix a un límit finit
    ( i i ) {\displaystyle (ii)} si f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} s'incrementa, F ( n ) F n F ( n ) f ( n ) n + {\displaystyle F(n)\leq F_{n}\leq F(n)-f(n)_{n}\to +\infty }
  5. Sigui f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} positiva, finita i monòtona per x 0 {\displaystyle x\geq 0\,\!} . Si es compleix ( i ) {\displaystyle (i)} f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} s'incrementa i F ( x ) {\displaystyle F(x)\to \infty \,\!} o ( i i ) {\displaystyle (ii)} f ( x ) {\displaystyle f(x)\,\!} s'incrementa i f ( x ) = o ( F ( x ) ) {\displaystyle f(x)=o(F(x))\,\!} , llavors
    F n {\displaystyle F_{n}\,\!} és asimptòticament igual a F ( n ) {\displaystyle F(n)\,\!}

{\displaystyle \,\!}

Vegeu també

Bibliografia

  • Trigonometric Sèries vol 1 A. Zygmund