Nou moscada

Nou moscada sencera i oberta
Al fruit obert hom pot observar el macís i la nou

La nou moscada es la llavor de l'arbre Myristica fragrans, que es fa servir com a espècia lleugerament picant i dolça. Originària de les illes Moluques, avui en dia s'utilitza a diverses gastronomies del món. També és apreciada per les seves propietats medicinals, i amb ella es pot fer oli o llard de nou moscada.[1] Al llibre de cuina medieval Sent Soví, el més antic de la cuina catalana, es menciona una recepta amb nou moscads, la "salsa de paó".[2]

Particularitats

La nou moscada és la llavor interior de l'arbre Myristica fragrans. L'aril o membrana foradada roja que envolta la nou es comercialitza com una espècia separada, el macís, que després d'assecat, és molt apreciat a l'Índia i Sri Lanka. Tot i així, la nou moscada és més coneguda com a espècia arreu del món.

És un condiment de gran tradició en la cuina del sud-est asiàtic. Hi ha qui diu[Qui?] que va arribar a Europa de mà dels àrabs, encara que és probable que el seu ús fos encara més antic, ja que als temples romans la nou moscada ja era un dels ingredients cremats com a encens a les cerimònies religioses.

La nou moscada conté un oli essencial i és apreciada també com a producte medicinal a la medicina ayurvèdica i a moltes altres medicines casolanes tradicionals. Actualment s'empra a la indústria farmacèutica, especialment com a aromatitzant en la fabricació de pasta de dents i com a ingredient als xarops contra la tos.

Usos

Gastronomia

S'utilitza seca i ratllada en quantitats petites per a aromatitzar begudes calentes, postres, compotes i altres fruites cuinades, pastissos i galetes. També es fa servir com a ingredient en salses salades com la beixamel i per a condimentar croquetes.

És un dels ingredients d'alguns tipus de curri de l'Índia i d'alguns plats de la cuina del Pròxim Orient, especialment a Turquia, Síria i el Líban.

Medicina

És molt apreciada a la medicina aiurvèdica de l'Índia.[1] La nou moscada ofereix diferents propietats medicinals, entre les quals: és carminativa, estimulant, analgèsica i afrodisíaca, i fins i tot psicotròpica en altes dosis.[3]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Berdonces, Josep Lluís. Enciclopedia de fitoterapia y plantas medicinales. RBA Libros, 2019-02-14, p. 177-178. ISBN 978-84-9118-193-4. 
  2. ↑ Thibaut i Comalada, Eliana. Cuina medieval catalana: història, dietètica i cuina. Cossetània Edicions, 2006, p. 89. ISBN 978-84-9791-216-7. 
  3. ↑ Lavabre, Marcel. Aromaterapia (en anglès). Simon and Schuster, 1995-04-01, p. 113. ISBN 978-1-62055-199-8. 
  • Erowid Nutmeg Information (anglès)

Bibliografia

  • Shulgin, A. T., Sargent, T. W., & Naranjo, C. (1967). Chemistry and psychopharmacology of nutmeg and of several related phenylisopropylamines. United States Public Health Service Publication 1645: 202–214. (anglès)
  • Gable, R. S. (2006). The toxicity of recreational drugs. American Scientist 94: 206–208. (anglès)
  • Devereux, P. (1996). Re-Visioning the Earth: A Guide to Opening the Healing Channels Between Mind and Nature. New York: Fireside. pp. 261–262. (anglès)
  • Milton, Giles (1999), Nathaniel's Nutmeg: How One Man's Courage Changed the Course of History (anglès)