Nucli supraquiasmàtic

Infotaula anatomiaNucli supraquiasmàtic
Detalls
Llatínucleus suprachiasmaticus Modifica el valor a Wikidata
Part dehipotàlem Modifica el valor a Wikidata
SistemaSistema visual
Identificadors
MeSHD013493 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.1.08.911 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 67883 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Terminologia anatòmica

El nucli o nuclis supraquiasmàtics (SCN) és una petita regió del cervell a l'hipotàlem, situada directament per sobre del quiasma òptic. El SCN és el principal marcapassos circadiari dels mamífers, responsable de generar ritmes circadiaris.[1][2] La recepció de les entrades de llum de les cèl·lules ganglionars de la retina fotosensibles permet que el SCN coordine els rellotges cel·lulars subordinats del cos i s'arrosseguen a l'entorn.[1] Les activitats neuronals i hormonals que genera regulen moltes funcions corporals diferents en un cicle d'aproximadament 24 hores.[cal citació]

La idea que el SCN és el principal marcapassos circadiari dels mamífers va ser proposada per Robert Moore, que va dur a terme experiments amb aminoàcids radioactius per trobar on es produeix la terminació de la projecció retinohipotalàmica en rosegadors.[3] Els primers experiments de lesions en ratolí, conillet d'índies, gats i zarigües van establir com l'eliminació del SCN provoca l'ablació del ritme circadià en mamífers.[3]

A més, el SCN interactua amb moltes altres regions del cervell. Conté diversos tipus de cèl·lules i diversos pèptids diferents (incloent vasopressina i pèptid intestinal vasoactiu) i neurotransmissors.[cal citació]

Les interrupcions o danys al SCN s'han associat amb diferents trastorns de l'estat d'ànim i trastorns del son, cosa que suggereix la importància del SCN en la regulació del temps circadiari.[cal citació]

Neuroanatomia

El SCN està situat a la part anterior de l'hipotàlem immediatament dorsal, o superior (per tant, supra) al quiasma òptic bilateral a (a banda i banda) del tercer ventricle. Està format per dos nuclis composts per aproximadament 10.000 neurones.[cal citació]

La morfologia del SCN depèn de l'espècie.[4] La distribució de diferents fenotips cel·lulars a través de regions específiques de SCN, com ara la concentració de neurones VP-IR, pot fer que la forma de la SCN canviï.[4]

Rellotge circadiari

Diferents organismes com ara bacteris,[5] plantes, fongs i animals, mostren ritmes de 24 hores basats genèticament. Tot i que tots aquests rellotges semblen basar-se en un tipus similar de bucle de retroalimentació genètica, es creu que els gens específics implicats han evolucionat de manera independent a cada regne. Molts aspectes del comportament i la fisiologia dels mamífers mostren el ritme circadiari, com ara el son, l'activitat física, l'alerta, els nivells hormonals, la temperatura corporal, la funció immune i l'activitat digestiva. Els primers experiments sobre la funció del SCN van implicar lesions del SCN en hàmsters.[6] Els hàmsters lesions de SCN van perdre els seus ritmes d'activitat diària.[6] A més, quan el SCN d'un hàmster es va trasplantar a un hàmster lesionat amb SCN, el hàmster va adoptar els ritmes del hàmster del qual es va trasplantar el SCN.[6] En conjunt, aquests experiments suggereixen que el SCN és suficient per generar ritmes circadiaris en hàmsters.[cal citació]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hastings, Michael H.; Maywood, Elizabeth S.; Brancaccio, Marco (en anglès) Nature Reviews Neuroscience, 19, 8, agost 2018, pàg. 453–469. DOI: 10.1038/s41583-018-0026-z. ISSN: 1471-0048. PMID: 29934559.
  2. ↑ Hastings, MH; Maywood, ES; Brancaccio, M Biology, 8, 1, 11-03-2019. DOI: 10.3390/biology8010013. PMC: 6466121. PMID: 30862123 [Consulta: lliure].
  3. ↑ 3,0 3,1 Klein, David C. Suprachiasmatic Nucleus: The Mind's Clock (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-506250-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Morin, Lawrence P. Experimental Neurology, 243, maig 2013, pàg. 4–20. DOI: 10.1016/j.expneurol.2012.06.026. ISSN: 1090-2430. PMC: 3498572. PMID: 22766204.
  5. ↑ Molecular Systems Biology, 3, 1, 2007, pàg. 90. DOI: 10.1038/msb4100128. PMC: 1847943. PMID: 17353932.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Ralph, Martin R.; Foster, Russell G.; Davis, Fred C.; Menaker, Michael Science, 247, 4945, 23-02-1990, pàg. 975–978. DOI: 10.1126/science.2305266. ISSN: 0036-8075. PMID: 2305266.