Obertura escocesa

Obertura escocesa

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4
ECO	C44-C45
Naixement	1750
Origen del nom	Escòcia
Classificació	Obertura oberta
Sinònim(s)	Partida escocesa
Chessgames.com	Fitxa

L'obertura escocesa, partida escocesa o, simplement l'escocesa, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.e4 e5

2.Cf3 Cc6

3.d4

Introducció

Ercole del Rio, en el seu tractat de 1750 Sopra il giuoco degli Scacchi, Osservazioni pratiche d'anonimo Autore Modense (Sobre el joc dels escacs, observacions pràctiques per un autor anònim de Mòdena), fou el primer autor que mencionà les jugades que avui s'anomenen obertura escocesa.^[1] L'obertura va rebre el seu nom com a conseqüència d'un matx per correspondència celebrat el 1824 entre Edimburg i Londres. Popular al segle xix, camp el 1900 l'escocesa va perdre el favor dels millors jugadors perquè hom pensava que desfer la tensió central massa aviat permetia les negres d'igualar sense dificultat. Més recentment, l'escocesa ha tornat a obtenir certa popularitat, i ha estat emprada pels GMs Kaspàrov i Timman com a arma sorpresa per evitar la molt analitzada Ruy López.

Les blanques volen controlar el centre tot canviant el seu peó-d pel peó-e de les negres. El negre normalment juga 3...exd4, ja que no té cap bona manera de mantenir el seu peó a e5 (la mateixa posició es pot assolir per transposició a partir del gambit del centre: 1.e4 e5 2.d4 exd4 3.Cf3 Cc6). Després de 3...d6, les blanques queden millor després de 4.dxe5 dxe5 5.Dxd8+ Rxd8 6.Ac4, o simplement de 4.Ab5, quan 4...exd4 5.Cxd4 Ad7 transposa a la defensa Steinitz de la Ruy López.

3...Cxd4 és possible, tot i que es juga molt rarament en l'actualitat. Fou popular al segle xix, i n'hi ha cinc columnes d'anàlisis al manual d'obertures de Freeborough i Ranken Chess Openings Ancient and Modern (3a ed. 1896 p. 53). Està descrit actualment com un error estratègic, ja que després de 4.Cxd4 exd4 5.Dxd4 (5.Ac4 és el gambit Napoleó) la dama blanca queda en una casella central i no s'ha desenvolupat massa aviat, ja que no pot ser feta fora de manera efectiva (5...c5? és un seriós afebliment que bloqueja a més l'alfil de rei de les negres. De tota manera, la Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (volum 3, 3a edició 1997, p. 251 n.28, referida a p. 252 línia 1) conclou que les negres igualen amb 5...Ce7 6.Ac4 Cc6 7.Dd5 Df6 8.0-0 Ce5 9.Ae2 c6 10.Db3 Cg6 11.f4 Ac5+ 12.Rh1 d6. De manera similar, Harald Keilhack conclou a Knight on the Left: 1.Cc3 (p. 21) que tot i que ...Cxd4 no es juga actualment, si les negres continuen perfectament, no està clar que les blanques tinguin avantatge. Keilhack analitza 5.Dxd4 d6 6.Cc3 Cf6 7.Ac4 Ae7 8.0-0 0-0 9.Ag5 c6 10.a4 Da5 11.Ah4 i ara després de 11...De5 o 11...Ae6, "Les blanques tenen com a màxim aquest difícilment describible avantatge de la primera jugada" (Id. p. 25) La Encyclopaedia of Chess Openings també diu que les negres igualen després de 4.Cxe5 Ce6 5.Ac4 Cf6 6.Cc3 Ae7 7.0-0 0-0 8.Ae3 d6 8.Cd3 Cxe4 10.Cxe4 d5 (p. 251 n.28).

Després de l'usual 3...exd4, les blanques poden seguir amb la línia principal 4.Cxd4 o poden jugar un gambit oferint a les negres un o dos peons a canvi de ràpid desenvolupament.

Variants principals

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h Línia principal 4.Cxd4

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h Gambit escocès 4.Ac4

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h Gambit Göring 4.c3

Després de 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4, les continuacions més importants són:

• 4.Cxd4 (Línia principal)
  • 4...Ac5 (Variant clàssica)
  • 4...Cf6
  • 4...Dh4!? (Variant Steinitz)
• 4.Ac4 (Gambit escocès)
• 4.c3 (Gambit Göring)

Notes i referències

Bibliografia

• Lane, Gary. Winning with the Scotch. Henry Holt & Co, 1993. ISBN 0-8050-2940-0. 
• Lane, Gary. (2005). The Scotch Game Explained, Batsford, ISBN 0-7134-8940-5.
• Wells, Peter. The Scotch Game. Sterling, 1998. ISBN 978-0-7134-8466-3. 
• Gutman, Lev. 4... Qh4 in the Scotch Game. Batsford, 2001. ISBN 0713486074. 
• Barsky, Vladimir. The Scotch Game for White. Chess Stars, 2009. ISBN 978-954-8782-73-9.