Octav Onicescu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1892 Botoșani (Romania) |
| Mort | 19 agost 1983 (90 anys) Bucarest (Romania) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París (1920–1922) Universitat de Roma La Sapienza (1919–1920) Universitat de Bucarest (1911–1913) Escola Nacional A.T. Laurian (–1911) |
| Tesi acadèmica | Sopra gli spazi einsteinieni a gruppi continui di transformazione (1920 ) |
| Director de tesi | Tullio Levi-Civita |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la probabilitat i geometria diferencial |
| Ocupació | matemàtic, estadístic |
| Ocupador | Universitat de Bucarest (1922–1962) |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1976–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Radu Theodorescu, Nicolae Dinculeanu, George Ciucu, Marius Iosifescu, Gheorghe Mihoc, Ioan Cuculescu, Marius Stoka i Şerban Basarab (en)  |
Premis
| |
Octav Onicescu (Botoșani, 20 d'agost de 1892 - Bucarest, 19 d'agost de 1983) va ser un matemàtic i estadístic romanès.
Onicescu va néixer en una família de petits terratinents en un població a la riba del riu Prut (actual frontera entre Romania i Moldàvia). Va cursar els estudis secundaris a l'institut de Botoșani fins al 1911 quan es va matricula a la universitat de Bucarest per estudiar matemàtiques.[1] El 1913 es va graduar i es va convertir en professor de matemàtiques de l'escola militar que llavors hi havia al monestir de Dealu. Entre 1916 i 1918 va ser soldat durant la Primera Guerra Mundial, participant en la batalla de Mărăşeşti (1917),[2] i el 1919 va anar a estudiar a Roma on va obtenir el doctorat el 1920 amb una tesi dirigida per Tullio Levi-Civita.[3] A continuació va estar estudiant a París fins al 1922, quan va tornar al seu país per ser professor de la universitat de Bucarest durant quaranta anys.[4]
Els seus interessos científics sobre la mecànica, per una banda, i per la teoria de la probabilitat, per l'altra, es van gestar en aquest període romano-pàrisenc.[5] En aquest darrer camp, i en col·laboració amb el seu deixeble Gheorghe Mihoc, va fer anàlisis exhaustius de les cadenes de Màrkov i van ser els iniciadors de l'escola d'estadística i probabilitat romanesa. Va ser una gran personalitat que va tenir molts interessos diferents en el camp de la cultura i en els darrers anys va fer treballs importants en història de la ciència.[6]
Referències
- ↑ Iosifescu, 1986, p. 97.
- ↑ Oprea, 2017, p. 55.
- ↑ Jacob, 1985, p. 12.
- ↑ Iordan et al., 2018, p. 3.
- ↑ Iosifescu, 2001, p. 415.
- ↑ Iosifescu, 1986, p. 98.
Bibliografia
- Iordan, Andreea; Mirlogeanu, Catalin; Patarlageanu, Bogdan; Draghia, Bogdan «Octav Onicescu» (en romanès). Info INS, Num. 7, 2018, pàg. 1-4. ISSN: 2502-0188.
- Iosifescu, Marius «Octav Onicescu, 1892-1983» (en anglès). International Statistical Review, Vol. 54, Num. 1, 1986, pàg. 97-108. ISSN: 0306-7734.
- Iosifescu, Marius. «Octav Onicescu». A: C.C Heyde, E. Seneta (eds.). Statisticians of the Centuries (en anglès). Springer, 2001, p. 415-420. ISBN 978-0-387-95283-3.
- Jacob, Caius. «L'acadèmicien Octave Onicescu à 90 ans». A: Marius Iosifescu, Șerban Grigorescu, Tiberiu Postelnicu (eds.). Proceedings of the Seventh Conference on Probability Theory (en francès). VNU Science Press, 1985, p. 11-14. ISBN 90-6764-040-9.
- Oprea, Mihaela «An Overview on the Contributions of the Academician Octav Onicescu to the Informational Statistics and Further Developments» (en anglès). 12th International Conference on Virtual Learning, 2017, pàg. 54-62. ISSN: 1844-8933.
Enllaços externs
- «Onicescu, Octav (1892 - 1983)». Digital Mechanism and Gear Library. [Consulta: 2 novembre 2021]. (anglès)
