Okà

Infotaula de geografia físicaOkà
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaóblast d'Oriol (Rússia), óblast de Tula (Rússia), óblast de Moscou (Rússia), óblast de Riazan (Rússia), óblast de Vladímir (Rússia), óblast de Nijni Nóvgorod (Rússia) i óblast de Kaluga (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlexàndrovka
(Óblast d'Oriol)
Final
Entitat territorial administrativaóblast de Tver (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióal Volga a Nijni Nóvgorod
DesembocaduraVolga Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 21′ 45″ N, 36° 13′ 20″ E / 52.3624°N,36.2223°E / 52.3624; 36.2223
56° 19′ 58″ N, 43° 59′ 04″ E / 56.3328°N,43.9844°E / 56.3328; 43.9844
Afluent
137
Conca hidrogràficaconca del Volga Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.500 (longitud) km
TravessaRússia
Superfície de conca hidrogràfica245.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal1.258 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Okà (en rus Ока) és un important riu de la part europea de Rússia i un dels principals afluents del Volga. La seva longitud total és 1.495 km i la seva conca drena una superfície de 245.000 km² (extensió similar a la d'estats com Guinea o el Regne Unit).

Administrativament, el riu transcorre per les províncies d'Oriol, Tula, Kaluga, Moscou, Riazan, Vladímir i Nijni Nóvgorod, de la Federació Russa.

Etimologia

No hi ha un clar consens sobre l'origen del nom; tot i això les principals hipòtesis són les següents:

  • Max Vasmer associa el nom del riu amb el аƕа gòtic, l'alt alemany antic aha i el llatí aqua, que en tots els casos significa tant 'aigua' com 'riu' (com per exemple, els rius anomenats Aa).
  • Oleg Trubatxov sosté un origen bàltic: aka significa, en lituà, 'font', i ho atribueix a la tribu dels galindians, que vivien a la part occidental de la conca de l'Okà abans de l'arribada dels eslaus.
  • La hipòtesi d'un origen finlandès: joki significa, en finès, 'riu'. De fet, fins a l'arribada dels eslaus al curs de l'Okà, el curs superior estava ocupat per tribus bàltiques (els polekhs), mentre que el curs mitjà i baix estava habitat per finesos (els meixeres i els muromians).

Històricament, el riu Okà va donar el seu nom als Principats de l'Alt Okà, situats aigües amunt de Tarusa en els segles xiv i xv. Una de les ciutats de Rússia, Nijni Nóvgorod, va ser fundada per protegir l'Okà a la confluència amb el Volga. El Kanat de Qasim, un govern musulmà, va ocupar la part baixa de l'Okà en els segles XV i XVI.

Mapa de la conca hidrogràfica de l'Okà, dins la conca hidrogràfica del Volga
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Afluents (i sub-afluents) del Volga
5.000 km >
3.000 km >
(Bélaia) . Kama . Okà . (Viatka) .
1.000 km >
() . Àkhtuba . (Ik) . Bolxoi Irguiz . (Kliazma) . (Mokxa) . (Moskvà) . (Ufà) . Surà . (Txeptsà) . (Txussovaia) . Samara . Vetluga .
500 km >
(Alàtir) . (Bolxoi Kinel) . Bolxoi Txeremxan . (Iuriuzan) . (Kolva) . Kostromà . Mologa . (Ugrà) . Unja . (Upa) . (Piana) . (Pijma) . Sok . Sviaga . (Silva) . (Tioixa) . (Tok) . (Tsna) . (Víxera) .
300 km >
Bolxaia Kokxaga . (Buzuluk) . Canal de Moscou . Canal Volga-Don . Dubnà . (Gus) . (Iazva) . Ieruslan . (Gjat) . (Ij) . Ilet . (Istra) . (Jizdra) . Kàixinka . (Katav) . Kazanka . Kérjenets . (Kilmez) . (Kirjatx) . (Kolp) . (Kondurtxa) . Kótorosl . (Kúbnia) . Kudma . (Lisva) . Màlaia Kokxaga . Mali Irguiz . Medvéditsa . (Menzélia) . (Nara) . (Nerl (Kliazma)) . (Nerl (Volga)) . (Nugúïx) . (Ossiotr) . (Usta) . (Úvod) . Uzola . (Pakhrà) . (Protvà) . Rutka . (Ruza) . (Serebrianka) . (Sestrà) . (Sim) . (Siün) . (Siva) . (Suda) . Txapàievka . Térexka . (Teza) . (Toima) . Tsivil . Tvertsà . Vazuza . (Voja) . (Xeixma) . Xeksnà . Xoxa . (Zai) .
100 km >
50 km >
10 km >
(Ratxka) .