Ol' Dirty Bastard
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Russell Tyrone Jones  15 novembre 1968 Fort Greene (Nova York) |
| Mort | 13 novembre 2004 (35 anys) Manhattan (Nova York) |
| Causa de mort | Infart de miocardi |
| Dades personals | |
| Altres noms | Ol' Dirty Bastard (ODB) |
| Activitat | |
| Ocupació | raper, compositor de cançons |
| Activitat | 1991 – |
| Membre de | Wu-Tang Clan (1992–2004) Zilch (en)  |
| Gènere | Música hip-hop, hip hop hardcore, East Coast hip hop i Gangsta rap |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Roc-A-Fella Records Elektra Records RCA Records Entertainment One Music Loud Records (en) |
| Altres | |
| Fills | Young Dirty Bastard |
| Condemnat per | assalt |
            | |
Ol' Dirty Bastard (o també ODB), nom artístic de Russell Tyrone Jones (Brooklyn, Nova York, 15 de novembre de 1968 − Nova York, 13 de novembre del 2004),[1] va ser un raper i productor musical estatunidenc membre de la banda Wu-Tang Clan.[2][3]
El seu estil dur, el seu comportament salvatge i el seu llenguatge el van convertir en un dels membres de Wu-Tang més destacats, ja que cridava l'atenció tant als mitjans de comunicació com a la policia.[4] A part de la banda Wu-Tang Clan també tingué èxit en solitari i col·laborant amb altres artistes com Mariah Carey, Busta Rhymes, Snoop Dogg o Kanye West. La seva carrera en solitari va començar el 1995 amb l'àlbum Return to the 36 Chambers: The Dirty Version, i el seguiren Nigga Please (1999) i A Son Unique, que finalment no fou publicat degut a la seva mort prematura.
Estigué nominat als premis Grammy de millor àlbum de rap per Return to the 36 Chambers: The Dirty Version (1996) i millor actuació de duet o grup per «Ghetto Supastar» (1999).[5][6][7]
La seva mort es va produir el dissabte 13 de novembre de 2004 quan es trobava enregistrant als estudis de RZA. La causa de la mort fou una sobredosi de droga, ja que en l'autòpsia van trobar restes de cocaïna i uns calmants tramadol que tenia per prescripció mèdica.[8] El seu funeral es realitzà al Brooklyn's Christian Cultural Center de Nova York.
Discografia
- Return to the 36 Chambers: The Dirty Version (1995)
- Nigga Please (1999)
- The Dirty Story, The Best Of ODB (2001)
- Trials & Tribulations of Russell Jones (2002)
- Osirus (2005)
- Message to the Other Side, Osirus Part 1 (2009)
- A Son Unique
Referències
- ↑ Huey, Steve «Ol' Dirty Bastard Biography». [Consulta: 2 agost 2011].
- ↑ «Official Site of the Wu-Tang Clan». Wu-Tang Corp.. Arxivat de l'original el de gener 2, 2010. [Consulta: 16 juliol 2010].
- ↑ «Ol' Dirty Bastard | Music Videos, News, Photos, Tour Dates, Ringtones, and Lyrics». MTV. [Consulta: 16 juliol 2010].
- ↑ Kathy Gilsinan. «Wu-Tang Forever: Ol' Dirty Bastard's Role in American Welfare Reform», 13-11-2014. [Consulta: 22 maig 2015].
- ↑ «Ol' Dirty Bastard – Bio, CDs and Vinyl at Discogs». Discogs.com, 06-07-1970. [Consulta: 19 agost 2010].
- ↑ «Grammy Gold – The Bastard Interrupts the Show». , 02-02-2009 [Consulta: 4 abril 2013]. Arxivat August 26, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el d’agost 26, 2013. [Consulta: d’abril 6, 2017].
- ↑ Foster Kamer. «Ol' Dirty Bastard Explains Who Wu-Tang is For – The 40 Biggest Hip-Hop Moments in Pop Culture History», 26-03-2013. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Zahlaway, Jon «Autopsy shows Ol' Dirty Bastard died of accidental drug overdose». LiveDaily, 15-12-2004 [Consulta: 2 febrer 2012]. Arxivat de gener 6, 2010, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de gener 6, 2010. [Consulta: d’abril 6, 2017].
Enllaços externs
- Obituari a The Economist (anglès)
