Ominelita

Infotaula de mineralOminelita
Fórmula químicaFe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃)
EpònimMount Ōmine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Ōmine, prop del riu Misen, Tenkawa, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Kansai, Honshū, Japó
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.31 Modifica el valor a Wikidata
Dana54.1.1.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,343Å; b = 11,095Å; c = 5,7601Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorblau
Exfoliacióno observada
Tenacitatfràgil
Duresa7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablau clar
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,2 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,631 nβ = 1,654 nγ = 1,656
Birefringènciaδ = 0,025
Angle 2Vmesurat: 31°, calculat: 32°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1999-025
Any d'aprovació1999
SímbolOmi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'ominelita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1999 al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó i va rebre el seu nom l'any 2002 per part de Yoshikuni Hiroi et al. en honor del mont Ōmine, la seva localitat tipus.

Característiques

L'ominelita és un nesosilicat de fórmula química Fe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃) segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És de color blau i la seva duresa a l'escala de Mohs és 7. A part dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de ferro (III) i magnesi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ominelita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

L'ominelita apareix en granits porfirítics d'alúmina de l'edat del Miocè en associació amb la sekaninaïta.[3]

Ha estat trobada al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó; Flatestøl, Rogaland, a Noruega i Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia a la República Txeca.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Ominelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
  3. «Ominelita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 octubre 2016].