Ominelita
Ominelita | |
---|---|
Fórmula química | Fe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃) |
Epònim | Mount Ōmine (en) |
Localitat tipus | Mont Ōmine, prop del riu Misen, Tenkawa, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Kansai, Honshū, Japó |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.31 |
Dana | 54.1.1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,343Å; b = 11,095Å; c = 5,7601Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | blau |
Exfoliació | no observada |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 7 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blau clar |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 3,2 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,631 nβ = 1,654 nγ = 1,656 |
Birefringència | δ = 0,025 |
Angle 2V | mesurat: 31°, calculat: 32° |
Dispersió òptica | forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1999-025 |
Any d'aprovació | 1999 |
Símbol | Omi |
Referències | [1] |
L'ominelita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1999 al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó i va rebre el seu nom l'any 2002 per part de Yoshikuni Hiroi et al. en honor del mont Ōmine, la seva localitat tipus.
Característiques
L'ominelita és un nesosilicat de fórmula química Fe2+Al₃O₂(SiO₄)(BO₃) segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És de color blau i la seva duresa a l'escala de Mohs és 7. A part dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de ferro (III) i magnesi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ominelita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
L'ominelita apareix en granits porfirítics d'alúmina de l'edat del Miocè en associació amb la sekaninaïta.[3]
Ha estat trobada al mont Ōmine, Yoshino-gun, Prefectura de Nara, Japó; Flatestøl, Rogaland, a Noruega i Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia a la República Txeca.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ominelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Ominelita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 octubre 2016].