Onomàstica
L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.[1]
L'onomàstica se subdivideix en la toponímia, que estudia els noms propis d'elements geogràfics, i l'antroponímia, que estudia els noms propis de persona. A aquestes dues grans disciplines, se n'hi afageixen altres que estudien noms que queden fora d'aquestes dues branques principals, com ara l'estudi dels noms dels animals (la zoonímia), l'estudi dels noms propis de les obres d'art, etc.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Onomàstica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
- Nom propi
- Toponímia
- Antroponímia
- Fitonímia
- Zoonímia
- Lèxic
- Semàntica
- Onomasiologia
- Semasiologia
- Nisba (onomàstica)
- Revolució onomàstica
- Ramon Amigó Anglès
- Onomàstiques específiques
- Onomàstica del Camp de Tarragona
- Onomàstica coreana
- Onomàstica japonesa
- Onomàstica jueva
- Onomàstica xinesa
- Onomàstica de Califòrnia
Enllaços externs
- "Onomàstica i dialectologia", article de Joan Veny i Clar Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine..
- Santoral català
- Societat d'Onomàstica
