Orde de l'Estrella de Romania

Plantilla:Infotaula esdevenimentOrde de l'Estrella de Romania
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Nom en la llengua original(ro) Ordinul național „Steaua României” Modifica el valor a Wikidata
Tipusorde Modifica el valor a Wikidata
Vigència1864 Modifica el valor a Wikidata - 
Rang↓  Orde del Fidel Servei Modifica el valor a Wikidata
EstatRomania Modifica el valor a Wikidata
Format per
Collar de l'Orde de l'Estrella de Romania
Comandant de l'Orde de l'Estrella de Romania
Oficial de l'Orde de l'Estrella de Romania
Gran Oficial de l'Orde de l'Estrella de Romania
Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania
Cavaller de l'Orde de l'Estrella de Romania Modifica el valor a Wikidata

L'Orde de l'Estrella de Romania (en romanès: Ordinul Steaua României) és l'orde civil més alt de Romania i la segona condecoració estatal més alta després de l'extinta Orde de Miquel el Valent. L'atorga el president de Romania. Té cinc rangs, de menor a major: oficial, comandant, gran oficial, gran creu i gran creu amb coll.

Història

El 1863, Alexandru Ioan Cuza, el senyor dels principats units de Moldàvia i Valàquia, va demanar al representant romanès a París que es posés en contacte amb la llavors coneguda joieria Krétly, per fabricar una decoració estatal. Krétly va presentar un model, que va ser acceptat immediatament pel domnitor, i basant-se en el seu acord, es van fabricar 1.000 peces de l'Orde. Es va decidir que l'Orde tindria cinc rangs: Cavaller (Cavaler), Oficial (Ofițer), Comandor (Comandor), Gran Oficial (Mare Ofițer) i Gran Creu (Mare Cruce).[cal citació]

A diferència de totes les altres decoracions, inspirades principalment en la francesa Legió d'honor, o que tenien les seves insígnies com una creu de Malta, el model proposat per Krétly per aquest cap era d'un blau crosslet creu (repetată encreuament), un disseny que aleshores era únic en el disseny decoratiu.[cal citació]

El domnitor va decidir que el nom de l'honor seria "L'Orde de la Unió" ("Ordinul Unirii"). Estava previst instituir l'Orde el 24 de gener de 1864, data en què se celebraria el 5è aniversari de la seva elecció i un moment que va marcar la unificació dels principats de Moldàvia i Valàquia. Per això, el lema de la nova comanda s'adaptava a l'esdeveniment: "GENERE ET CORDES FRATRES" ("GERMANS A TRAVÉS D'ORIGENS I SENTIMENTS"). L'anvers de la insígnia portaria els números "5" i "24", els dies de gener quan va ser elegit tant a Moldàvia com a Valàquia.[cal citació]

No obstant això, a causa del derrocament d'Alexandru Ioan Cuza per un cop de palau, no es va poder instaurar l'Orde i, per tant, va concedir la insígnia només com a regal personal, no com a condecoració de l'Estat. La majoria de les insígnies produïdes per a ell van romandre emmagatzemades als calabossos del Palau Reial.[cal citació]

El model original de 1877: rang de comodor (anvers).

L'abril de 1877, quan Romania va obtenir la independència de l'Imperi Otomà, es va recuperar el debat sobre la institució de les decoracions romaneses. Mihail Kogălniceanu, ministre d'Afers Exteriors del gabinet Ion Brătianu, va participar en els debats de l'Assemblea de Diputats sobre la institució d'una condecoració estatal. A causa de l'"Orde de la Unió" subministrat anteriorment, es va decidir que la forma de la decoració seria la mateixa, modificant només el segell del domnitor. El lema també es va canviar, perquè l'antic no era adequat al moment, per "IN FIDE SALUS" ("EN LA FE ÉS LA SALVACIÓ"). Quant al nom, Kogălniceanu va insistir en "Steaua Dunării" ("L'estrella del Danubi").[cal citació]

El nom "Steaua României" ("L'estrella de Romania") va aparèixer el 10 de maig de 1887, quan es va votar la llei al Parlament, com a primera llei de la Romania sobirana.[cal citació]

Per Reial decret (núm. 1545/1932), el rei Carol II va canviar l'Orde de precedència en el sistema d'honor de Romania. Com a resultat, el 1932, L'estrella de Romania va caure en precedència del segon lloc (on hi havia estat des del 1906) al quart lloc (després de l'orde de Carol I i l'orde de Ferran I). El 1937 va caure fins al setè lloc. Es va mantenir la forma principal de l'Orde, la creu blava repetida (també anomenada "creu romanesa"), però els raigs entre els braços de la creu van ser substituïts per quatre àguiles heràldiques amb ales esteses, la insígnia del rei Carol I es va col·locar a l'anvers, i el revers portava l'any del seu establiment, "1877". També es va augmentar el nombre de persones a les quals es podia guanyar L'estrella de Romania:[cal citació]

  • Cavaller (cavaller): 1.000 civils i 350 militars;
  • Oficial (Ofițer): 500 civils i 150 militars;
  • Comodor o Comandant (Comandor): 200 civils i 75 militars;
  • Gran oficial (Mare Ofițer): 75 civils i 25 militars;
  • Gran Creu (Mare Cruce): 35 civils i 10 militars.
Certificat que confirma que l'Estel de Romania va ser atorgat a Ernesto Burzagli en nom del rei Ferran I.

El 1938, l'Orde va rebre un rang superior, anomenat "Clasa I" (Primera Classe en català), entre el rang de Gran Oficial i el de Gran Creu, amb un màxim de 50 civils i 15 militars.[cal citació]

Els estatuts establerts pel rei Carol II van ser modificats pel general Ion Antonescu (que es va convertir en Conducător el 4 de setembre de 1940). Generalment, les regles eren les que s'utilitzaven durant la Primera Guerra Mundial. L'Orde "L'estrella de Romania" es va convertir en el segon de la jerarquia nacional, després de l'Orde de Miquel el Valent.[cal citació]

Inspirat per la Creu de Ferro Alemanya, Ion Antonescu va decidir que els tres primers graus de les Ordes: l'Estrella de Romania i la Corona de Romania, amb pics (espases) i la cinta de La medalla "La virtut militar" serien atorgats excepcionalment actua de valent amb una fulla de roure, unida a la cinta.[cal citació]

Després de 1948, totes les decoracions existents van ser prohibides i es va prohibir el seu port. Només conservant la insígnia, es considerava un delinqüent en els primers anys del comunisme.[cal citació]

Després de molts intents, el 1998/1999 es va restablir l'Orde Nacional "L'estrella de Romania", amb un disseny similar al que es va fer servir el 1932, però sense la insígnia del rei Carol I, i amb la insígnia republicana.[cal citació]

Graus

Segons la Llei 29/2000, pel que fa al sistema nacional de decoracions de Romania, actualment hi ha sis graus:[1]

  • 1a classe: Collar (Colan);
  • 2a classe: Gran Creu (Mare Cruce);
  • 3a classe: Gran oficial (Mare Ofiţer);
  • 4a Classe: Comandant (Comandor);
  • 5a classe: Oficial (Ofiţer);
  • 6a classe: Cavaller (Cavaler).

Destinataris notables

Primera emissió (1877–1948)

  • Ernesto Burzagli, No. 67616.[2]
  • Archduke Eugen of Austria (1881)
  • Jan Karcz
  • Aristide Razu (1918)
  • Harry Gideon Wells (1919)
  • Hendrik Pieter Nicolaas Muller (1922)
  • Scarlat Cantacuzino
  • Artur Phleps (1920, 1933)
  • Edward Rydz-Śmigły
  • Jack Corbu (1930)
  • Stanisław Maczek
  • Amha Selassie of Ethiopia
  • Rudolf Walden
  • Fritz Witt (1942)
  • Martin Unrein
  • Jagatjit Singh of Kapurthala (1935)
  • Walter Staudinger (1942)
  • Sultan Ismail of Johor (1942)
  • Walther Wenck (1943)
  • Emmerich Jordan (1944)
  • Samuel C. Cumming (WWII)
  • Comte Paul de Smet de Naeyer

Segona emissió (des de 1998)

Ciutadans estrangers

No. Nom Conegut per Any
1 Jacques Chirac President de França 1998
2 Alberto Fujimori President del Perú
3 Martti Ahtisaari President de Finlàndia
4 Petar Stoyanov President de Bulgària
5 Aleksander Kwaśniewski President de Polònia 1999
6 Thomas Klestil President de Àustria
7 Konstantinos Stephanopoulos President de Grècia
8 Süleyman Demirel President de Turquía
9 Harald V Rei de Noruega
10 Hamad bin Khalifa Al Thani Emir de Qatar
11 Jaber Al-Ahmad Al-Sabah Emir de Kuwait
12 Nursultan Nazarbayev President del Kazakhstan
13 Rexhep Meidani President d'Albània
14 Ezer Weizman President d'Israel
15 Petru Lucinschi President de la República de Moldàvia 2000
16 Elizabeth II Reina del Regne Unit
17 Jorge Sampaio President de Portugal
18 Árpád Göncz President d'Hongria
19 Margrethe II Reina de Dinamarca
20 Rudolf Schuster President d'Eslovàquia
21 Stjepan Mesić President de Croàcia
22 Ernesto Zedillo President de Mèxic
23 Fernando Henrique Cardoso President del Brasil
24 Bhumibol Adulyadej Rei de Tailàndia
25 Leonid Kutxma President d'Ucraïna
26 Émile Lahoud President del Líban 2001
27 Kofi Annan Secretari General de les Nacions Unides
28 Beatrix I Reina dels Països Baixos
29 Valdas Adamkus President de Lituània
30 Vaira Vīķe-Freiberga President de Letònia
31 Orde Sobirà i Militar de Malta Andrew Bertie Príncep i gran mestre de l'orde de Malta 2002
32 Zayed bin Sultan Al Nahyan President dels Emirats Àrabs
33 Gloria Macapagal Arroyo President de les Filipines
34 Milan Kučan President d'Eslovènia
35 Ferenc Mádl President d'Hongria
36 George W. Bush President dels Estats Units
37 Mauro Chiaruzzi Capitans regents de San Marino
38 Giuseppe Maria Morganti Capitans regents de San Marino
39 Zine El Abidine Ben Ali President de Tunisia 2003
40 Carl XVI Gustaf Rei de Suècia
41 Joan Carles I Rei d'Espanya
42 Carlo Azeglio Ciampi President d'Itàlia
43 Arnold Rüütel President d'Estònia
44 Henri I Gran duc de Luxemburg 2004
45 Ciutat del Vaticà Angelo Sodano Cardenal secretari d'Estat
46 Eddie Fenech Adami President de Malta
47 Giuseppe Arzilli Capitans Regent de San Marino
48 Roberto Raschi Capitans Regent de San Marino
49 Ricardo Lagos President de Chile
50 Azerbaijan Ilham Alíev President d'Azerbaidjan
51 Abdullah II Rei de Jordània 2005
52 Tarja Halonen President de Finlàndia 2006
53 George Emil Palade Professor 2007
54 Ciutat del Vaticà Tarcisio Bertone Cardenal secretari d'Estat 2008
55 Orde Sobirà i Militar de Malta Matthew Festing Príncep i Gran Mestre de l'Orde de Malta
56 Lech Kaczyński President de Polònia 2009
57 Michel Suleiman President del Líban
58 Albert II Príncep de Mònaco
59 Albert II Rei dels belgues
60 Mihai Ghimpu President de la República de Moldàvia 2010
61 George Abela President de Malta
62 Valdis Zatlers President de Letònia 2011
63 Toomas Hendrik Ilves President d'Estònia
64 Giorgio Napolitano President d'Itàlia
65 Ciutat del Vaticà Pietro Parolin Cardenal secretari d'Estat 2015
67 Aníbal Cavaco Silva President de Portugal
68 Dalia Grybauskaitė President de Lituània 2016
69 Sergio Mattarella President d'Itàlia
70 Rosen Plevneliev President de Bulgària
71 Joachim Gauck [3] President d'Alemanya
72 Andrzej Duda President de Polònia
73 François Hollande President de França
74 Andrej Kiska President d'Eslovàquia
75 Nicolae Timofti President de la República de Moldàvia
76 Kolinda Grabar-Kitarović President de Croàcia 2017

Per classe

Llista de receptors per classe
Aquesta llista no és exhaustiva, per la qual cosa pot ser que no satisfaci els estàndards de completesa.
Primera classe
Faixes
Segona classe
Grans Creus
  • Alois Lexa von Aehrenthal
  • Martti Ahtisaari
  • Yıldırım Akbulut
  • Albert I of Belgium
  • Archduke Albrecht, Duke of Teschen
  • Príncep Albert Victor, Duc de Clarence i Avondale
  • Alexander III of Russia
  • Alexander of Battenberg
  • Alexandra, Countess of Frederiksborg
  • Prince Alfons of Bavaria
  • Alfred, Segon Príncep de Montenuovo
  • Teoctist Arăpașu
  • Comte Kasimir Felix Badeni
  • Ehud Barak
  • Bartholomew I de Constantinoble
  • David Beatty, 1st Earl Beatty
  • Kurt Beck
  • Radu Beligan
  • Silvio Berlusconi
  • Andrew Bertie
  • Birendra of Nepal
  • Herbert von Bismarck
  • Otto von Bismarck
  • Albrecht von Boeselager
  • Victor, Prince Napoléon
  • Boutros Boutros-Ghali
  • Josip Broz Tito
  • Bernhard von Bülow
  • Ernesto Burzagli
  • Leo von Caprivi
  • Prince Carl, Duke of Västergötland
  • Carol I de Romania
  • Carles Príncep de Gal·les[4]
  • Christian IX of Denmark
  • Prince Christian of Schleswig-Holstein
  • Doina Cornea
  • Pat Cox
  • Patriarch Diodoros of Jerusalem
  • Bülent Ecevit
  • Edmond de Gaiffier d'Hestroy
  • Edward VII
  • Ernest Louis, Grand Duke of Hesse
  • Ernst I, Duke of Saxe-Altenburg
  • Archduke Eugen of Austria
  • Prince Eugen, Duke of Närke
  • Laurent Fabius
  • Felipe VI
  • Ferran I of Romania
  • Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria
  • Francesc Josep I d'Àustria
  • Frederic VIII de Dinamarca
  • Frederic I, duc d'Anhalt
  • Frederic III, emperador alemany
  • Príncep Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen
  • Frederic Guillem, Gran Duc de Mecklenburg-Strelitz
  • Frederik, príncep hereu de Dinamarca
  • Kurt Fricke
  • El príncep Friedrich Leopold de Prússia
  • Príncep Georg de Baviera
  • Agenor Maria Gołuchowski
  • Dan Grigore
  • Eremia Grigorescu
  • Wilhelm von Hahnke
  • Ionel Haiduc
  • Tarja Halonen
  • Rafic Hariri
  • Príncep Heinrich de Hesse i pel Rin
  • El príncep Enric de Prússia (1862-1929)
  • Stefan Hell
  • Henri, Gran Duc de Luxemburg
  • Henrik, Prince Consort de Dinamarca
  • Jaap de Hoop Scheffer
  • Klaus Iohannis
  • Mugur Isărescu
  • Príncep Joaquim de Dinamarca
  • Arxiduc Josep Karl d'Àustria
  • Lionel Jospin
  • Jean-Claude Juncker
  • Ioan Kalinderu
  • Viatcheslav Moshe Kantor
  • Karekin II
  • Karl Anton, príncep de Hohenzollern
  • Hüseyin Kıvrıkoğlu
  • Konstantin de Hohenlohe-Schillingsfürst
  • Aleksey Kuropatkin
  • Aleksander Kwaśniewski
  • Eugeniusz Kwiatkowski
  • Chuan Leekpai
  • Príncep Leopold de Baviera
  • Leopold, príncep de Hohenzollern
  • Liviu Librescu
  • Lluís IV, gran duc de Hesse
  • Príncep Ludwig Ferdinand de Baviera
  • Arxiduc Ludwig Viktor d'Àustria
  • Luís I de Portugal
  • Horia Macellariu
  • Maria Teresa, gran duquessa de Luxemburg
  • Miquel I de Romania
  • Gran Duc Miquel Alexandrovitx de Rússia
  • Louis Michel
  • Milà I de Sèrbia
  • Helmuth von Moltke el Jove
  • Louis Mountbatten, primer comte Mountbatten de Birmània
  • Hendrik Pieter Nicolaas Muller
  • Valeriu Munteanu (polític)
  • Adrian Năstase
  • Nicolau II de Rússia
  • Mariana Nicolesco
  • Olav V de Noruega
  • Arxiduc Otó d'Àustria (1865–1906)
  • George Emil Palade
  • Reina Paola de Bèlgica
  • Alexander August Wilhelm von Pape
  • Pedro II del Brasil
  • Maurice Pellé
  • Göran Persson
  • Nicolae Petrescu-Comnen
  • Christian Poncelet
  • Romano Prodi
  • Mozaffar ad-Din Shah Qajar
  • Antoni Wilhelm Radziwiłł
  • Jean-Pierre Raffarin
  • Arxiduc Rainer Ferran d'Àustria
  • Ioan Rășcanu
  • George Robertson, baró Robertson de Port Ellen
  • Gil Carlos Rodríguez Iglesias
  • Príncep Rudolf de Liechtenstein
  • Rudolf, príncep hereu d'Àustria
  • Rupprecht, príncep hereu de Baviera
  • Edward Rydz-Śmigły
  • Gerhard Schröder
  • Wolfgang Schüssel
  • Walter Schwimmer
  • Reina Silvia de Suècia
  • Jagatjit Singh
  • Pratap Singh d'Idar
  • Vassilios Skouris
  • Reina Sofia d'Espanya
  • Edmund Stoiber
  • Jan Syrový
  • Eduard Taaffe, 11è vescomte Taaffe
  • Alfred von Tirpitz
  • Alexandru Todea
  • Ernest Troubridge
  • Charles d'Ursel
  • Victòria, princesa hereva de Suècia
  • Grigore Vieru
  • Charles J. Vopicka
  • Rudolf Walden
  • Georg Wassilko von Serecki
  • Alan Watson, baró Watson de Richmond
  • Comte Hans Weiss
  • Guillem, príncep de Hohenzollern
  • Guillem, príncep de Wied
  • Sergei Witte
  • August zu Eulenburg
  • Adrian Zuckerman (advocat)
Tercera classe
Grans oficials
  • Dinu Adameșteanu
  • Radu Aldulescu (músic)
  • Ioan Arhip
  • Constantin C. Arion
  • Randolph L. Braham (dimitit)
  • Gheorghe Brega
  • Nicolae Cajal
  • Alexandru Cernat
  • Dietrich von Choltitz
  • Gheorghe Cipăianu
  • Liviu Ciulei
  • Ileana Cotrubaș
  • Nicolae Dăscălescu
  • Constantin Dumitrescu (general)
  • Ivan Fichev
  • Ismail de Johor
  • Lucien Loizeau
  • Marian-Jean Marinescu
  • Lucian Pintilie
  • Constantin Poenaru
  • Dumitru Prunariu
  • Ioan Mihail Racoviță
  • Constantin Sănătescu
  • Hans-Georg von Seidel
  • Alexandru Slătineanu
  • Simion Stoilow
  • Alexandru Tzigara-Samurcaș
  • Gheorghe Vlădescu-Răcoasa
  • Elie Wiesel
  • Arthur Zimmermann
  • Alexandru Zub
Quarta classe
Comandants
  • Robert Aderholt[5][6]
  • Vasile Atanasiu
  • Grigore Bălan
  • James Berry (cirurgià)
  • Ion Boițeanu
  • Randolph L. Braham
  • Leonid Brezhnev
  • Karl von Bülow
  • Ronald L. Burgess Jr.
  • Leopold Bürkner
  • Ernesto Burzagli
  • Ion Buzdugan
  • Ben Cardin [5][6]
  • Nicolae Ciupercă
  • Constantin Constantinescu-Claps
  • Aurel Cosma
  • Lucian Croitoru
  • Salvator Cupcea
  • Mircea Dinescu
  • Eugen Doga
  • Émile Dossin de Saint-Georges
  • Mihai Drăgănescu
  • Wim van Eekelen
  • Ștefan Fălcoianu
  • Nikolaus von Falkenhorst
  • Angela Gheorghiu
  • Hans Globke
  • Maximilian Hacman
  • Orrin Hatch [5][6]
  • Friedrich-Wilhelm Hauck
  • Francis Howard (oficial de l'exèrcit britànic)
  • Dietrich von Hülsen-Haeseler
  • Sergěj Ingr
  • Ron Johnson (polític de Wisconsin) [5][6]
  • Hunor Kelemen
  • Gunther Krichbaum
  • Emil Krukowicz-Przedrzymirski
  • Tadeusz Kutrzeba
  • Alexandru Lapedatu
  • Chris Lauzen
  • Wolf Lepenies
  • Charles W. Lyons
  • Stanisław Maczek
  • Solomon Marcus
  • Valeriu Moldovan
  • Vasile Moldoveanu
  • Teodor Negoiță
  • Devin Nunes [5][6]
  • Artur Phleps
  • Tadeusz Piskor
  • Karl von Plettenberg
  • David Popescu
  • Andrei Rădulescu
  • Aristide Razu
  • Mike Rogers (polític d'Alabama) [5][6]
  • Frank Rolleston
  • Marco Rubio [5][6]
  • Nicolae Samsonovici
  • Gustav von Senden-Bibran
  • Ioanel Sinescu
  • Ilie Șteflea
  • Rudolf Stöger-Steiner von Steinstätten
  • Anastase Stolojan
  • Dejan Subotić
  • Nicolae Tătăranu
  • Rudolf Toussaint
  • Alexandru Vulpe
  • Jackie Walorski [5][6]
  • Bolesław Wieniawa-Długoszowski
Cinquena classe
Oficials
  • Paul Alexiu
  • Ilie Antonescu
  • Petre Antonescu (general)
  • Constantion Bădescu
  • Ștefan Balaban
  • Ioan A. Bassarabescu
  • Constantin Brătescu
  • Mihai Ciucă
  • Constantin Climescu
  • Mihail Corbuleanu
  • Dumitru Coroamă
  • Ilie Crețulescu
  • Anton Crihan
  • Constantin Cristescu
  • Nicolae Dabija (soldat)
  • Dumitru Dămăceanu
  • Alexandru Dobriceanu
  • Constantin Doncea
  • Anton Durcovici
  • Constantin Eftimiu
  • Eremia Grigorescu
  • Jan Karcz
  • Radu Korne
  • Dan Lupașcu
  • Raoul Magrin-Vernerey
  • Gheorghe Manoliu
  • Sergiu Niță
  • Alexandru Pastia
  • Oana Pellea
  • Irina Petrescu
  • Artur Phleps
  • Constantin Poenaru
  • Iulian Pop
  • David Praporgescu
  • Nicolae Samsonovici
  • Alexandru Șerbănescu
  • Oleg Serebrian
  • Constantin Tobescu
Sisena classe
Cavallers
Unknown Class

Referències

  1. «LEGE nr. 29 din 31 martie 2000 privind sistemul national de decoratii al Romaniei». Monitorul Oficial al României. [Consulta: 13 desembre 2015].
  2. «Wikimedia Commons», 22-08-2012.
  3. (en romanès) , 22-06-2016.
  4. www.presidency.ro, Decret de decorare semnat de Președintele României, domnul Klaus Iohannis, 29 març 2017.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Klaus Iohannis a decorat opt congresmani americani cu Ordinul Steaua României în grad de Comandor» (en romanès), 09-06-2017.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 ; Iacob, Simona«President Iohannis and U.S. congressmen discuss Romania's inclusion in Visa Waiver programme», 09-06-2017. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2018.
  7. «Presedintele Basescu i-a retras Steaua Romaniei lui Vadim Tudor», 28-05-2007.