Orient

Per a altres significats, vegeu «Orient (desambiguació)».

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).[1] És un terme ambigu que s'ha utilitzat històricament per representar el conjunt de cultures contraposades a les d'Occident. Actualment, s'empra per designar aproximadament Àsia tot i que es considera un terme inexacte i etnocèntric.

S'acostuma a utilitzar la separació entre:

Vegeu també

  • Orientalisme.
  • Llevant (geografia).

Referències

  1. Diccionari de Llatí[Enllaç no actiu] (anglès)
Registres d'autoritat
  • BNF (1)
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • VIAF (1)
  • NDL (1)
  • NKC (1)

Viccionari