Parabutlerita

Parabutlerita
Parabutlerita
Fórmula química	Fe3+(SO₄)(OH)·2H₂O
Epònim	butlerita i para-
Localitat tipus	Alcaparrosa mine (en) i Chuquicamata
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.01
Dana	31.9.2.1
Heys	25.10.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,38Å; b = 20,13Å; c = 7,22Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	taronja clar a taronja marronós; groc clar en llum transmesa
Macles	en {142}, rara
Exfoliació	pobre o indistingible en {110}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Densitat	2,55 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,598 nβ = 1,663 nγ = 1,737
Birefringència	δ = 0,139
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 87°, calculat: 90°
Dispersió òptica	r < v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1938
Símbol	Pbtl
Referències	[1]

La parabutlerita és un mineral de la classe dels sulfats. va ser anomenada l'any 1938 per Mark Chance Bandy per la seva semblança amb la butlerita.

Classificació

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parabutlerita pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, butlerita, meta-aluminita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, zincobotriògen, chaidamuita i guildita.

Característiques

La parabutlerita és un sulfat de fórmula química Fe³⁺(SO₄)(OH)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És insoluble en aigua, ja sigui freda o calenta; és soluble en àcids diluïts. S'ha observat com a pseudomorfitzant copiapita.

Formació i jaciments

Es forma com a producte d'alteració de la copiapita. Ha estat descrita a l'Argentina, Xile, la Xina, Xipre, Hongria, l'Iran, Espanya i els EUA.

Referències