Partènia

Partènia (o Parthenia) fou una seu episcopal situada a la Mauritània Sitifiense, dins de la província romana d'Àfrica, a l'actual regió de Sétif, a Algèria. La ciutat desaparegué sobtadament al final del segle v, sota l'ofensiva d'Huneric, rei dels vàndals, i actualment no es coneix el seu emplaçament exacte. El 1964, la Santa Seu recuperà la diòcesi de Partènia com a diòcesi titular, és a dir, sense territori.

Diòcesi titular

Des del 1964, l'Església Catòlica ha recuperat el nom de Partènia com a diòcesi titular, és a dir, sense un territori propi. L'italià Giovanni Fallani, que era membre de la Cúria romana, i el navarrès-panameny José Luis Lacunza Maestrojuán, bisbe auxiliar de David, a Panamà, en foren encarregats el 1964 i el 1985, respectivament.

El 1995 fou nomenat bisbe titular de Partènia el polèmic bisbe francès Jacques Gaillot, justament quan fou separat del Bisbat d'Évreux. Des del seu nomenament "de càstig", Jacques Gaillot declarà que li havien donat una «diòcesi sense fronteres» i utilitzà el títol de bisbe de Partènia, que fins aleshores havia estat només virtual, per comunicar, especialment a la seva pàgina web Partenia, les seves opinions sobre diverses qüestions molt polèmiques,[1] fins que deixà d'escriure-hi el 2010.[2][3] Gaillot ha destacat pel seu suport públic al sacerdot alemany Eugen Drewermann, crític amb l'Església,[4] per la defensa dels capellans casats, de l'ús del preservatiu, dels homosexuals i del dret a l'avortament. Ja a l'època d'Évreux, els altres bisbes francesos es queixaven de Gaillot perquè no respectava el secret de les reunions de la conferència episcopal i per les seves posicions contràries al Magisteri de l'Església, fins que li van haver d'imposar que, si no es retractava, almenys deixés de parlar públicament contra els postulats oficials.[5] I el van enviar a les sorres del desert.

Al principi, la premsa va anomenar el ministeri de Monsenyor Gaillot el «bisbat de la sorra», pel fet que s'havia confós la Mauritània Sitifiense, emplaçament de l'antiga seu, amb l'actual país Mauritània. En realitat, els altiplans de la regió algeriana de Sétif ni són desèrtics, ni estan coberts de sorra.

Referències

  1. ↑ Pàgina web oficial «Partenia».
  2. ↑ Declaració de comiat de Gaillot
  3. ↑ Haller, Edition K. «Partenia».
  4. ↑ Eugen Drewermann i Jacques Gaillot, Der Traum von Menschlichkeit, ed. Peter Eicher, Kösel, 1997; ISBN 978-2226075840
  5. ↑ «Provocateur or Prophet? the French Church & Bishop Gaillot». Commonweal, 06-10-1995.[Enllaç no actiu]
  • Antonio Morcelli: Africa Christiana: in tres partes tributa, Volume 1, page 253
  • Jacques Gaillot : Lettera agli amici di Partenia, Queriniana, Plantilla:1er janvier 1996, ISBN 978-8839909732
  • Jacques Gaillot : Église virtuelle, Église de l'An 2000. Un évêque au royaume d'Internet. Editions Albin Michel, 7 janvier 1999, ISBN 978-2226106735
  • Pierre Pierrard : A nous la parole : Partenia, dix ans. Harmattan, 17 octobre 2012, Kindle Edition, ASIN B00814BKFQ

Enllaços externs

  • Pàgina web oficial de la «Diòcesi» de Partènia, però en realitat de Jacques Gaillot
  • Jerarquia catòlica
  • Blog Mouvance Partenia [1]
  • Blog Partenia au-delà des frontières [2]