Pau de Tricastin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Paulus segle iv Reims  |
| Mort | A començament segle V Sent Paul de Tricastin |
| Sepultura | Catedral de Saint-Paul-Trois-Châteaux; restes desaparegudes al s. XVI |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Hi ha dubtes sobre la seva existència real |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe | |
| Celebració | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Saint-Paul-Trois-Châteaux |
| Festivitat | 1 de febrer |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Saint-Paul-de-Trois-Châteaux |
Pau de Tricastin (Reims, Gàl·lia, segle iv - Saint-Paul-Trois-Châteaux, començament del s. V) fou un personatge llegendari, de qui es diu que fou bisbe de Tricastin, vila a la qual donaria el seu nom actual. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vida i llegenda
Només sabem que un bisbe anomenat Pau signa les actes del concili de Valença de 374, amb Emilià. S'ha suposat, a partir d'aquí, i potser pel fet que l'antiga Augusta Tricastinorum passés a dir-se Saint-Paul-Trois-Châteaux, que hauria estat bisbe d'aquesta diòcesi, tot i que la llista documentada de bisbes no comença fins al segle vi.
Llegenda
A partir d'això, i de l'existència d'una tomba atribuïda a Pau a la catedral de Tricastin, s'elaborà una llegenda pietosa que n'explicava la vida. Pau era originari de Reims, en una família cristiana i ja de jove va mostrar molta religiositat. Als 18 anys es va casar amb una jove noble, però tots dos van acordar de mantenir-se castos. Una invasió de bàrbars va fer que fugissin cap al sud, tots dos i la mare d'ell: arribaren a Lió i decidiren de cercar un lloc solitari per fer-hi vida eremítica. Baixant pel Roine en direcció a Arle i en arribar a Saint-Rémy, s'instal·laren en una muntanya veïna.
Retirats tots tres, Pau treballava com a jornaler a un camp per obtenir recursos. Un dia, un grup d'habitants de Tricastin, que havien tingut una revelació i que el coneixien perquè la seva vida virtuosa havia començat a ésser coneguda, li digueren que venien a cercar-lo perquè fos el seu bisbe. Pensant que no era l'indicat o que se'n burlaven, els va dir que acceptaria el càrrec quan la vara que tenia florís: a l'instant, la vara es va cobrir de flors i fulles i, admirat, Pau va acceptar la seu episcopal.
La seva esposa es retirà a un convent d'Arle, on morí santament. Pau anà a Tricastin i hi ocupà la seu, essent ordenat alhora prevere i bisbe. El seu bisbat fou bo per a la ciutat i els seus habitants. Participà en el concili de Valença en 374. Governà la seu durant quaranta anys i morí en començar el segle v.
Veneració
Sobre la seva suposada tomba s'aixecà una basílica funerària, avui catedral de Trois Châteaux. Les seves restes, però, foren destruïdes durant les guerres dels hugonots, en 1535.
Bibliografia
- Saint Paul, évêque de Trois-Châteaux.
