Paul Aebischer

Infotaula de personaPaul Aebischer
Biografia
Naixement8 desembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Posieux (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1977 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zúric
Universitat de Friburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística i filologia romànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióromanista, medievalista, professor d'universitat, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1959–)
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1946–)
Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1943–)
Acadèmia de Ciències de l'RDA
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Accademia della Crusca Modifica el valor a Wikidata

Paul Aebischer (Posieux (avui Hauterive, cantó de Friburg, Suïssa), 8 de desembre de 1897 – Florència, 9 de març de 1977) fou un romanista i medievalista suís, originari de la Suïssa romanda.

Biografia

Aebischer va estudiar Filologia Romànica a Friburg i Zuric. Va obtenir el títol de doctor el 1921 a Friburg amb la tesi Sur l'origine et la formation des noms de famille dans le canton de Fribourg (publicada a Ginebra el 1923) i va fer estades a Florència (on fou lector de francès de 1924 a 1925 i on conegué la seva dona), Paris, Bonn i Barcelona. Va ser professor a la Universitat de Friburg, i, a partir del 1945, a la de Lausana fins a la seva jubilació.
Aebischer va treballar diversos aspectes de la filologia romànica. Del lèxic, tant de textos del llatí medieval com romànics, a l'onomàstica (toponímia i antroponímia) i això per a diverses llengües romàniques, entre les quals va dedicar un particular interès al català i a l'italià. També estudià la literatura medieval, particularment l'èpica, i s'interessà per les versions de cançons de gesta conservades en la literatura nòrdica medieval.
A partir del 1943 va ser membre corresponent de la Sächsischen Akademie der Wissenschaften; d'ençà de 1946 va ser membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans; de 1951 ençà ho fou de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i també de l'Accademia della Crusca (Florència). A partir del 1955 va ser membre corresponent de la Deutschen Akademie der Wissenschaften de Berlin.

Obra

  • Etudes de toponymie catalane, Barcelona 1928, (reedició i traducció: Estudis de toponímia catalana, Barcelona 2006).[1]
  • Essai sur l'onomastique catalane du IXe au XIIe siècle, Barcelona 1928
  • (Editor.) L'Herbier de Moudon. Un recueil de recettes médicales de la fin du 14e siècle, Aarau 1938
  • Estudios de toponimia y lexicografía románica, Barcelona 1948
  • (Editor.) Chrestomathie franco-provençale. Recueil de textes franco-provençaux antérieurs à 1630, Berna 1950
  • Rolandiana borealia. La Saga af Runzivals Bardaga et ses dérivés scandinaves comparés à la chansons de Roland. Essai de restauration du manuscrit français utilisé par le traducteur norrois, Lausana 1954
  • Textes norrois et littérature française du moyen âge, 2 volums, Ginebra 1954-1972
  • Les versions norroises du "Voyage de Charlemagne en Orient" et leurs sources, Paris 1956
  • Etudes sur Otinel. De la chanson de geste à la saga norroise et aux origines de la légende, Berna 1960
  • Le mystère d'Adam. Ordo representacionis Ade, Ginebra 1963
  • Le voyage de Charlemagne à Jérusalem et à Constantinople, Ginebra 1965
  • Rolandia et Oliveriana. Recueil d'études sur les chansons de geste, Ginebra 1967
  • Linguistique romane et histoire religieuse. Recherches sur quelques cultes préchrétiens et quelques termes du lexique ecclésiastique à la lumière de la toponymie et du vocabulaire des textes médiévaux latins, Barcelona 1968
  • Préhistoire et protohistoire du Roland d'Oxford, Berna 1972
  • Neuf études sur le théâtre médiéval, Ginebra 1972
  • Girard d'Amiens, Le roman du cheval de Fust, ou de Meliacin, Ginebra 1974
  • Des Annales carolingiennes à Doon de Mayence. Nouveau recueil d'études sur l'épique française médiévale, Ginebra 1975
  • Les noms de lieux du canton de Fribourg (partie française), Friburg 1976
  • Etudes de stratigraphie linguistique, Berna 1978

A més de nombrosos articles en revistes.[2]

Referències

  1. Aebischer, P. Estudis de toponímia catalana / Paul Aebischer ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Joan Martí i Castell i Josep Moran i Ocerinjauregui, membres de l'Institut d'Estudis Catalans]. Institut d'Estudis Catalans, 2006. ISBN 978-84-7283-845-1 [Consulta: 22 febrer 2023]. 
  2. Un llistat de les seves publicacions a l'IEC es pot trobar aquí

Bibliografia

  • Miscelánea Paul Aebischer, Abadia de Sant Cugat del Vallès 1963 (amb una bibliografia de les seves obres, p. 11-32)
  • Nota necrològica per Carl-Theodor Gossen in: Vox Romanica 36, 1977, p. 379-385.
  • Alain Corbellari, Paul Aebischer, In: Ursula Bähler, Richard Traschler, Portraits de médiévistes suisses (1850-2000): une profession au fil du temps, Ginebra, Droz, 2009, p. 235-259 (amb una foto)

Enllaços externs

Registres d'autoritat
Bases d'informació