Pelota de trapo

Pelota de trapo

Fitxa
Direcció	Leopoldo Torres Ríos
Protagonistes	Jorge Amando Bo Santiago Arrieta Floren Delbene Orestes Caviglia Carmen Valdez Graciela Lecube Mario Medrano Juan Ricardo Bertelegni Toscanito María Luisa Robledo Mario Baroffio Arturo Arcari Juan Carlos Prevende Guillermo Stábile Edgardo Donato Isabel Figlioli Ricardo Land Alfredo Marino Rodolfo Zenner
Producció	Jorge Amando Bo
Dissenyador de producció	Ariel Severino
Guió	Leopoldo Torres Ríos, Leopoldo Torre Nilsson i Jorge Amando Bo
Música	Pedro Rubbione Alberto Gnecco
Dissenyador de so	Bruno Giovanini
Fotografia	Gumer Barreiros
Muntatge	José Cardella
Productora	Sifa
Dades i xifres
País d'origen	Argentina
Estrena	1948
Durada	114 min
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama i cinema de futbol

Pelota de trapo és una pel·lícula argentina dramàtica de 1948 dirigida per Leopoldo Torres Ríos i protagonitzada per Armando Bó i Andresito Poggio. El film en blanc i negre va ser estrenat el 10 d'agost de 1948 al Cinema Metropolitan de Buenos Aires. En l'elenc actuen com ells mateixos importants personalitats del futbol professional de l'època, com l'entrenador i exjugador Guillermo Stábile, els jugadors Tucho Méndez, Juan Carlos Salvini i Vicente de la Mata, entre altres, i els periodistes Fioravanti i Enzo Centenario Argentino Ardigó. El film va tenir un extraordinari èxit popular.

Argument

Un nen sobrenomenat Comeuñas, pertanyent a una família de classe obrera, té el somni de ser "crack" de futbol. Amb els seus amics del barri i una pilota de drap creen un equip modest, al qual anomenen «Sacachispas». El somni d'aquests nois és poder comprar una pilota de cuir, de les de veritat. Ja de gran el nen es converteix realment en una estrella del futbol, però mentre juga en primera divisió, defensant els colors d'un club important i amb aspiracions de campió, sofreix una sèrie de desmais; el metge de la institució li descobreix una malaltia cardíaca que pot resultar-li fatal si no abandona la pràctica del futbol. Davant la desesperació de Comeuñas el metge consent a guardar silenci fins que acabi el campionat en el qual el seu club marxa en primer lloc, i pugui cobrar els elevats sous estipulats en el contracte. Després d'això, haurà de retirar-se de l'activitat.

Producció

El guió de la pel·lícula es va inspirar en textos del periodista esportiu "Borocotó", Ricardo Lorenzo, nascut a l'Uruguai i que era l'autèntica estrella de la redacció dEl Gráfico, prestigiosa revista esportiva argentina. En la seva secció fixa "Apilades", el periodista descrivia el món del "potrero", és a dir dels partits de futbol informals que els nens i joves de l'època jugaven sense control ni supervisió dels grans en els terrenys erms dels barris.^[1]Amb el temps Borocotó va publicar un llarg relat, "El diario de Comeúñas", que és la font principal dels fets narrats en la pel·lícula. Els nois del "Sacachispas" tenien com el seu himne de lluita el següent cant d'inspiració murguera:

Sento soroll de pilota, i no sé, i no sé, i no sé el que serà;

És el club de Sacachispas que ve, que ve, que ve de guanyar.

L'èxit de la pel·lícula va impulsar la creació aquest mateix any del Sacachispas Futbol Club, institució que encara existeix en el sud de la ciutat de Buenos Aires. Dos anys després va escriure el guió de la pel·lícula Sacachispas, dirigida per Jerry Gómez i protagonitzada, igual que Pelota de trapo, per Armando Bó.^[1]

La primera part de "Pelota de trapo"narra l'etapa infantil dels protagonistes, i és bon exemple del neorealisme que sorgia en aquest moment de postguerra. És considerada com "un dels retrats inigualats del cinema argentí, la descripció magistral d'un barri i la seva colla".^[2]

Andrés Poggio, el nen Toscanito, va ser la revelació de la pel·lícula i es va transformar en una estrella nacional. Després va desaparèixer del món de l'espectacle.^[2]

Armando Bo va tenir un rol important per a la realització de la pel·lícula ja que a més de protagonitzar-la va ser el seu productor, per a això va reunir tot el capital que tenia (40.000 pesos) i va fundar SIFA (Sociedad Independiente Filmadora Argentina), el 1948. FVa ser la primera vegada que una pel·lícula argentina es filmava en els suburbis reals. La tradició oral assenyala que el dia de l'estrena Bo va dir: "Pelota de trapo soy yo".^[3]

Actors

Premios

• Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina: Menció especial a Armando Bo i Jerry Gómez per la producció
• Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina: Premi a la Millor Actuació Infantil (Andrés Poggio, Toscanito)
• Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina: Revelació Infantil (Andrés Poggio, Toscanito)

Referències

Enllaços externs

• Pelota de trapo Cine Nacional.
• García Oliveri, Ricardo (1998). A 50 años del estreño de "Pelota de trapo". Lo mejor sobre el fútbol y el barrio Arxivat 2009-07-13 a Wayback Machine., Clarín, 10 de agosto de 1998.
• Pelota de trapo a YouTube